VIDEO 74.000 visualitzacions
Tot i que és una entrevista de fa 11 mesos, creiem que és del tot vigent.
Poques coses han canviat i un cop més es veu la visió i coneixements de Turiel sobre l'energia, etc.
Els primers 71 minuts de l'entrevista parla dels temes i respostes habituals que no sorprendran gens a qualsevol persona que segueixi des de fa temps el peak-oil, la crisi energètica, possibles solucions, etc,
però en aquest cas en hem fixat amb la part final, que el mateix entrevistat reconeix que hi ha poca gent que conegui. Ho detallem a continuació:
El problema del canvi climàtic és tan dramàtic que tindria d'obrir els telenotícies cada dia, cada dia
Un dels problemes que nosaltres veiem els que treballem
a instituts d'investigacions ambientals és que bàsicament quan
tu estudiaràs qualsevol component del sistema terrestre,
veus canvis, canvis molt profunds, canvis molt importants, ia
vegades canvis molt ràpids que són indicatius de tendències molt preocupants.
Aleshores el cas concret l'Oceà, això és una cosa preocupant
que poca gent sap o bé no se sol dir gaire.
L'Oceà és el gran reservori de calor, termodinàmic, del Planeta Terra,
del sistema terrestre. Té una gran capacitat d'emmagatzemar calor, molta
més que l'atmosfer, i això és el que ha fet que, per exemple,
a principis del segle XXI, la temperatura de la Terra no augmentava tan de pressa
com estimaven els models climàtics, seguia augmentant però no tan de pressa,
pel fet que l'Oceà estava retenint una part molt significativa
d'aquesta calor, més del que es pensava i això també ha fet pensar
que cal mirar més cap al mar, cap a l'Oceà perquè n'és un component
indispensable. Cal entendre-ho molt bé. Una de les dificultats
de tenir mesures a Oceà és que és difícil d'observar
L'atmosfera és molt més accessible. L'oceà és un mitjà molt
més complex, sobre quan has d'anar a certa profunditat.
Nosaltres ara amb les mesures de satèl·lit, ja que podem tenir mesures
sobre una vasta àrea de tot l'Oceà global en qüestió de molt
pocs dies, o fins i tot diàriament combinant diversos satèl·lits, i
podem tenir una idea força bona de com s'està comportant
l'Oceà superficial, què és la part que interactua més amb l'atmosfera...
I llavors bé...
això ens està donant senyals de canvis molt importants que s'estan produint
Aquest és justament el meu treball, jo treballo al Departament d'Oceanografia Física
i Tecnològic, de l'Institut de Ciències del Mar i la meva especialització
és l'oceanografia per satèl·lit. Sobretot per a una missió en concret,
la SMOS de l'Agència Espacial Europea que és un satèl·lit que mesura
la humitat sobre terra i la salinitat quan el satèl·lit vola
sobre el Mar. La concentració de sal a l'Oceà que canvia
segons els diferents punts de l'Oceà, i que a més és molt important
perquè ens dóna la idea de quin és l'equilibri de les masses d'aigua
i al final la influència que té en la transferència de calor entre les diferents
zones del planeta, la transferència de calor i altres.
I bé, en el curs de la feina que estem per a l'ESA i el propi
treball de recerca que fem nosaltres, doncs integrem diferents
variables d'observació oceànica i demà, i una cosa que estem observant
és que des del 2016 hi ha hagut un fenomen d'acceleració.
És a dir, la temperatura està començant a pujar d'una manera força més ràpid
A més és un canvi molt brusc, un canvi de pendent, de tendència.
Ja són 5 anys que ho estem observant. I es manifesta pràcticament
a totes les variables que mirem. Que inclou doncs la temperatura, la salinitat,
inclou l'elevació del nivell del mar, i té efecte fins i tot també,
possiblement, encara no ho hem estudiat amb detall, a la clorofil·la, la producció
primària dels Oceans... a quantes algues hi ha, per dir-ho així.
L'Oceà és lent a reaccionar, té una gran massa i una gran
capacitat d'absorbir energia. Quan tu veus canvis ràpids a l'Oceà...
vull dir per comparació amb l'Oceà, tota la resta del sistema terrestre,
doncs té molta menys capacitat de reaccionar.
Si l'Oceà comença a experimentar canvis ràpids, la resta del sistema,
sobretot l'Atmosfera diguem, experimentarà canvis molt més ràpids.
Aleshores els canvis que estem veient poden ser simplement un petit cicle,
el que passa és que té una amplitud, és gran, no parlem de petits canvis.
Si es mantenen en el temps, si segueixen la tendència que s'està marcant actualment,
i per desgràcia doncs no sembla de moment que estigui canviant, s'anticipen canvis dràstics
a nivell del clima del Planeta. I a nivell del temps meteorològic fins i tot.
Si no hi ha un canvi de tendència en els propers anys, doncs es podria
arribar a una situació de desestabilització climàtica irreversible
de tot el Planeta. I això en principi és el que veiem ara.
I a més, bé, estem veient petites manifestacions parcials a certes parts de l'Oceà
doncs l'extensió del que s'anomena la zona de la taca freda del sud de Groendlàndia,
que el que ens indica que és està frenant el corrent termohalina.
El corrent termohalina és el gran redistribuïdor de calor i humitat
cap a Europa, sobretot Europa central, de manera que si això s'atura
o es desvia doncs voldria dir que la temperatura baixaria i el temps seria més sec,
de manera que segurament les collites fracassarien i altres. Però en general
el fet que l'Oceà està, diguem d'alguna manera, sobreescalfant-se i...
mostrant una acceleració de la quantitat d'energia que està absorbint,
i la resta, el que pot indicar és que es trastornin completament els
patrons de circulació de l´atmosfera. I llavors en certa manera, seria
com que s'han acabat les estacions. Hem de pensar que la civilització humana
que ens sembla una cosa eterna i durable, té 10.000 anys
Bàsicament des que es va acabar la darrera glaciació i es va inaugurar
l'Holocè, un període geològic caracteritzat per una gran estabilitat climàtica.
La repetitivitat de les estacions ha permès crear el cultiu.
Per què no abans del principi de l'Holocè els éssers humans no van inventar
l'agricultura?
Potser perquè abans no era possible, potser perquè abans no tenien aquests patrons
repetitius d´estacions. I també en part perquè tampoc no podien
colonitzar Europa perquè estava coberta per un mantell gelat.
Però bé, la idea de tenir aquestes estacions repetitives que et permeten
desenvolupar l'agricultura, la ramaderia i altres, ha estat afavorit
per unes condicions climàtiques concretes i específiques.
Aquest any (2021) hem vist una mica un avenç del que pot ser un Planeta
desestabilitzat, quan va caure el vòrtex polar sobre Texas
que durant uns dies feia més fred a Texas que és al costat del Golf
de Mèxic en una zona tropical, que a Alaska.
Feia més fred a Texas que a Alaska!
A més va morir molta gent, es van causar grans problemes socials.
La situació a què podem acabar anant és que això sigui una mica freqüent, cada any
que tinguem diverses situacions en què vingui masses d'aire fred
que vénen dels polo, i compensades per masses d'aire calent que hi van i acaben
de fondre el pol, i acaben d'alterar la circulació termohalina,
i acaben d'alterar tots els patrons atmosfèrics.
Els indicis que estem veient ens mostren una acceleració.
Acceleració de què? de la desestabilització climàtica, desestabilització de la predictibilitat.
I aquesta desetabilització, aquesta pèrdua de la predictibilitat, dels patrons
de les estacions, doncs pot voler dir, la fi de lagricultura.
És un missatge horribel. O sé el que anticipa el que està passant a
l'Oceà és un missatge horrible. Un missatge horrible!
L'Oceà té molta inèrcia, aleshores si l'Oceà va en una direcció,
tot el Planeta va en aquesta direcció.
No podem descartar que això sigui un fenomen cíclic.
No podem descartar que això sigui un fenomen cíclic de gran amplitud,
que puja i que després baixi, i seguim pujant per culpa del
canvi climàtic, però que la gran amplitud que veiem ara, la gran
desviació que veiem ara, tingui una durada curta.
Esperem que sigui així, perquè si no ho notarem molt en cinc,
o deu anys més, ho notarem un munt.
Ho notarem d'una manera atroç. Atroç.
A més, una cosa que hem fet molt bé!
Aconseguirem haver de fer front al problema més greu
de la nostra civilització, que és la lluita contra el canvi climàtic
quan menys recurs disposarem, perquè estarem al mig
d'una crisi energètica i materials.
En aquest sentit cal reconèixer que la sincronització
de crisi no pot ser més perniciosa.
És el que hi ha.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada