Aquest mite sol aparèixer sovint a les xerrades sobre energia.
Majoritàriament extrec els mites de l'excel·lent substack The Honest Sorcerer de Balázs Matics al que recomano seguir amb especial atenció. Sol publicar sovint, mínim un cop a la setmana i esperem que ho continuï fent durant molt de temps.
Se'l pots compensar pagant-li un "cafè virtual" que solen ser uns 5$. Trobareu el link al final de l'article.
Article original (21 de setembre del 2025)
Com vaig esmentar a la meva última publicació, la setmana passada vaig assistir i vaig fer una xerrada en una conferència sobre el futur a Budapest. L'esdeveniment va estar magníficament organitzat i va anar molt bé; va ser un honor participar-hi. També vaig tenir la sort de tenir un públic fantàstic que va fer preguntes molt rellevants i intel·ligents, i la sort de conèixer i fer nous amics allà. Vam decidir treballar junts en futurs projectes, començant amb una nova plataforma i experimentant amb diferents formats. Però ara, tornant al tema de l'article d'avui. Tot i que el meu temps va ser força limitat aquesta setmana, encara volia reaccionar a una presentació que va compartir amb mi un amable lector. Es titulava: La revolució electrotecnològica: la forma de les coses que vindran, plena de coses molt interessants i un gràfic curiós del qual parlar.
L'informe sobre la « Revolució Electrotecnològica » va ser elaborat per Ember, «un grup de reflexió energètica independent que pretén accelerar la transició cap a les energies netes amb dades i polítiques». Segons el missatge principal del document, «l'electrotecnologia» inevitablement superarà els combustibles fòssils en el seu paper com a principal font de subministrament i ús d'energia. Això no només resoldrà el nostre problema climàtic, sinó que també ens farà més eficients, rics i pròspers. Què no us agradarà? Doncs bé, només cal que mireu bé la diapositiva número 10 i intenteu endevinar què falta a la imatge:
La part de la història sobre els combustibles fòssils sembla força correcta, tot i ser una mica simplificada. Les reserves de carbó, petroli i gas són, de fet, magatzems d'antiga llum solar, convertida per les plantes en matèria orgànica i cuita a la perfecció al forn de la Terra durant centenars de milions d'anys. L'electrotecnologia, alimentada directament pel Sol, en canvi, promet eliminar els dinosaures juntament amb el seu aparell de cocció planetari, i proporcionar energia neta, verda, abundant i pràcticament infinita a demanda. És una llàstima que això, a tots els efectes, no sigui més que un gran conte de fades. Ni una sola paraula, imatge o gràfic presentat al document Ember en parli, ni tan sols esmenti, això:
Ni això, per cert:
O això:
O això:
El gran espai verd en blanc del gràfic d'Ember que hi ha a sobre clama al cel per explicar una història. Els aerogeneradors i els panells solars no apareixen màgicament del no-res: aquestes tecnologies no són com el petroli que es troba al desert. La roca de quars, la bauxita, el ferro, la plata i una sèrie d'altres minerals metàl·lics s'han d'extreure i lliurar a la fosa primer amb camions, pales i vaixells que consumeixen tones de combustible dièsel cada dia. Les operacions de fosa han de funcionar amb carbó i gas natural per proporcionar la calor elevada, el subministrament d'electricitat estable i els àtoms de carboni necessaris per eliminar tot l'oxigen bloquejat en aquests minerals (1) i finalment fondre'ls i donar-los forma.
Sento ser un aixafaguitarres , però sense combustibles fòssils no hi ha aerogeneradors ni panells solars. Ni tampoc ponts, preses, línies elèctriques ni civilització industrial, si és el cas.
Les "energies renovables" són, de fet, només una manera "més intel·ligent" de cremar aquestes plantes i dinosaures morts fa temps. En lloc d'utilitzar combustibles fòssils per generar electricitat i moviment amb una eficiència del 30%, ara convertim cada cop més carbó, petroli, gas natural i les reserves minerals finites de la Terra en panells solars i aerogeneradors amb l'esperança que, mitjançant l'ús d'aquests dispositius, podríem produir més energia de la que va caldre per fabricar-los. Tanmateix, la fabricació d'aerogeneradors i panells solars no ens pot fer independents dels combustibles fòssils, com implicaria la imatge original, sinó tot el contrari: simplement ens lliga més fermament. Així doncs, de la mateixa manera que no vam deixar de cremar llenya després que entrés en escena el carbó, o de la mateixa manera que vam seguir cremant carbó després que entrés en escena el petroli, no deixarem de cremar combustibles fòssils, fins i tot si les "energies renovables" es despleguessin en massa. Amb aquesta informació fonamental que falta a l'informe Ember, tota la visió electrotecnològica es converteix en un exercici de contemplació del melic. Per ajudar-nos a sortir d'aquesta visió de túnel "electrotecnològic", permeteu-me que us presenti una versió realista de la diapositiva anterior:
La veritable raó darrere del pic i la disminució de l'ús de combustibles fòssils, com ja he assenyalat diverses vegades, no és l'electrificació. Convertir el carbó, el petroli i el gas en vehicles elèctrics de bateria i cèl·lules fotovoltaiques és una resposta al potencial de creixement cada cop més limitat d'aquests combustibles, així com un intent de traslladar la contaminació de l'aire fora de la ciutat i altres zones densament poblades. L'electricitat no ens pot ajudar a desfer-nos d'aquests combustibles contaminants, només l'esgotament dels recursos ho pot fer. Aquí, he trobat un altre informe nou, acabat de publicar per l'Agència Internacional de l'Energia (AIE), que apunta a una disminució accelerada de la producció de combustibles fòssils a partir de pous existents.
Segons les conclusions de l'article de l'AIE, sense una inversió contínua, la producció de petroli disminuiria un 8% anual. Això equival a perdre més que la producció anual del Brasil i Noruega. Cada any, la producció de gas natural disminuiria una mitjana del 9% anual, equivalent a la producció total de gas natural de tota l'Àfrica actual. Només posant fi a la perforació de nous pous, el petroli i el gas desapareixerien gradualment en gairebé un tres i no res. Com hem vist anteriorment, però, això no només congelaria les nostres ambicions cap a un futur electrotecnològic gairebé instantàniament, sinó que significaria una greu escassetat des d'aliments (cultivats i subministrats amb gasoil) fins a roba i gairebé tot el que consumim. Per evitar aquest resultat força indesitjable, gairebé el 90% de tota la inversió anual en petroli i gas des del 2019 s'havia de dedicar a compensar aquestes disminucions accelerades de la producció. En lloc de satisfer el creixement de la demanda, les grans petrolieres es van centrar literalment a mantenir els llums encesos.
Les taxes de declivi natural no sempre van ser tan altes. A mesura que els grans jaciments de petroli convencionals als Estats Units, Rússia i l'Orient Mitjà s'esgotaven al seu lent ritme de l'1-2%, i a mesura que la demanda es duplicava en les últimes dues dècades, ens vam tornar cada cop més dependents de fonts no convencionals de petroli. Aquests dipòsits de petroli, com ara les sorres bituminoses i l'esquist (roca que conté querogen, un precursor del petroli) o el petroli compacte (petroli atrapat en roques de baixa permeabilitat com l'esquist i la pedra calcària) i el petroli pesant (petroli dens i viscós), requereixen mètodes d'extracció especialitzats. Aquestes fonts sovint impliquen formacions geològiques complexes i tecnologies d'extracció avançades com la fracturació hidràulica (fracking) i la mineria a cel obert, cosa que les fa més costoses, destructives per al medi ambient i que requereixen més energia de produir que el petroli convencional.
Les taxes de declivi natural més pronunciades que s'observen ara en comparació amb dècades anteriors reflecteixen aquesta major dependència actual de fonts no convencionals, i el fet que ara ens veiem obligats a substituir els jaciments tradicionals de supergegants, que disminueixen lentament, per altres de no convencionals cada cop més petits i que s'esgoten més ràpidament. Literalment, estem corrent la cursa de la reina vermella, i només falten un parell d'anys per caure en un declivi global de la producció de combustibles fòssils.
Alhora, i en plena línia amb les simulacions mostrades anteriorment, cada any trobem menys petroli i gas. Realment no queda gaire per descobrir: tot i que podríem, i molt probablement, trobar un jaciment petrolier aquí i un altre allà en el futur, aquestes troballes seran cada cop més petites:
A causa de l'esgotament dels recursos, el declivi de la civilització industrial moderna és inevitable. Sense energia procedent de combustibles fòssils (especialment petroli i gas) serà impossible mantenir aquest alt nivell d'activitat econòmica. De fet, i com el moviment de decreixement ja fa temps que ha descobert, això també és una necessitat per preservar tanta natura com sigui possible per a les generacions futures. Tot i que el llarg declivi de la producció de petroli sens dubte significarà una caiguda del nivell de vida material
(menys aparells,
menys viatges a l'estranger,
habitatges més petits,
subministrament d'electricitat menys estable, etc.),
no tots aquests canvis seran per a pitjor. Amb menys coses per comprar (i preocupar-se) i menys electricitat per gastar en navegar per les xarxes socials, les relacions de la vida real, les amistats i el temps de qualitat que passem junts (o amb una afició) augmentaran de valor.
Aquest també serà un moment per al reciclatge, els retocs i les reparacions, així com per a biblioteques d'eines i horts comunitaris. En lloc de caure en una depressió i renunciar a la vida, vull que penseu fora de la petita caixa de sabates en què us van ficar de petits. Centra't en les oportunitats que aquest futur t'ofereix i troba allò en què ets millor, fins i tot si això significa renunciar als teus somnis d'una tecnutopía finançada per empreses.
Fins a la propera,
B
PD: Aquí teniu una altra lectura fascinant de Blair Fix que descriu la nostra relació depredador-presa amb el petroli : una anàlisi ben informada i molt intel·ligent de la nostra situació.
Gràcies per llegir El bruixot honest. Si valores aquest article o qualsevol altre, comparteix-lo i considera subscriure't, o potser comprar un cafè virtual. Al mateix temps, permeteu-me expressar la meva gratitud eterna a aquells que ja donen suport a la meva feina; sense vosaltres aquest lloc no podria existir.
Notes:
(1) Sí, tècnicament parlant, "podríem" substituir els combustibles fòssils per hidrogen en moltes d'aquestes aplicacions, però primer s'hauria de generar l'hidrogen utilitzant quantitats massives d'electricitat amb una eficiència d'extrem a extrem d'aproximadament el 30%. Aquest mètode és tan malgastador que ni tan sols pot esperar competir amb els combustibles fòssils als preus actuals, i molt menys pel que fa al retorn energètic de l'energia invertida. Tanmateix, amb els preus més alts dels combustibles, la demanda tant d'energia com dels productes fabricats i alimentats per aquesta energia comença a caure com una roca. La combinació de preus alts i destrucció de la demanda fa que, de manera demostrable, les plantes metal·lúrgiques i les mines tanquin en massa, eliminant així l'incentiu per electrificar aquests sectors. Així doncs, mentre que podem electrificar sectors de baixa temperatura i fàcils d'automatitzar com el processament d'aliments, el paper, els tèxtils, etc., no es podria dir el mateix dels processos que proporcionen a aquesta civilització les matèries primeres i els metalls necessaris per continuar la seva existència.
Imatge generada per ChatGPT amb el Prompt:
"Fes una imatge on aparegui en Matics a partir de la famosa imatge de l'Obama però canviant el text per HOPE!"
