Cristòfor Colom: la xerrada de Francesc Albardaner a Granada (4 de 4)

Aquesta entrada estarà dividida en 4 perquè volem posar les 37 diapositives de la xerrada que va fer l'investigador Francesc Albardaner a Granada, el 22 de juny del 2021.

De totes les xerrades disponibles a YouTube, aquesta és la que mostra les captures més explicatives.

Estan ordenades de manera cronològiques. (des del minut 80 fins al 100)

Cristòfor Colom: la xerrada de Francesc Albardaner a Granada (3 de 4)

Aquesta entrada estarà dividida en 4 perquè volem posar les 37 diapositives de la xerrada que va fer l'investigador Francesc Albardaner a Granada, el 22 de juny del 2021.

De totes les xerrades disponibles a YouTube, aquesta és la que mostra les captures més explicatives.

Estan ordenades de manera cronològiques. (des del minut 62 fins al 80)

Cristòfor Colom: la xerrada de Francesc Albardaner a Granada (2 de 4)

Aquesta entrada estarà dividida en 4 perquè volem posar les 37 diapositives de la xerrada que va fer l'investigador Francesc Albardaner a Granada, el 22 de juny del 2021.

De totes les xerrades disponibles a YouTube, aquesta és la que mostra les captures més explicatives.

Estan ordenades de manera cronològiques. (des del minut 34 al 1h 1 minuts)

Cristòfor Colom: la xerrada de Francesc Albardaner a Granada (1 de 4)

Aquesta entrada estarà dividida en 4 perquè volem posar les 37 diapositives de la xerrada que va fer l'investigador Francesc Albardaner a Granada, el 22 de juny del 2021.

De totes les xerrades disponibles a YouTube, aquesta és la que mostra les captures més explicatives.

Estan ordenades de manera cronològiques. (des del minut 9 al 34)

Aquesta part acaba al minut 34

Cristòfor Colom: la hipòtesi de treball de Francesc Albardaner

Francesc Albardaner és arquitecte i un bon dia va interessar-se per investigar de manera científica l'origen de Cristòfor Colom. Inicialment va triar la teoria catalana durant 20 anys, va veure que s'havia equivocat i va dedicar 20 anys més a la teoria valenciana i jueva.

Podreu veure'n com l'exposa en els següents vídeos. (ordenat cronològicament)
Encara que no veieu la miniatura del vídeo, podeu clicar-hi i veure'l a YouTube

ADN de Colom, resultats definitius

15 d'octubre del 2024
1h 27 minuts
Lloc: Vic, Agrupació Astronòmica d'Osona (4a xerrada en aquesta associació)

Les anomalies de l'origen genovès de Cristòfor Colom
12 de desembre del 2023
1h 23 minuts
Lloc: Vic, Agrupació Astronòmica d'Osona (3a xerrada en aquesta associació)
367 visualitzacions

Les anàlisis de l'ADN de Cristòfor Colom

1 de febrer del 2022

1h 19 minuts

Lloc: Vic, Agrupació Astronòmica d'Osona (2a xerrada en aquesta associació)

2729 visualitzacions

Cristòfor Colom, una identidad dual: judío converso de Valencia y "genovés de nación".
22 de juny del 2021

1h 45 minuts

Lloc: Centro Pfizer/Genyo, en la ciudad de Granada.
4.587 visualitzacions

"Era Colom català" amb Francesc Albardaner

25 de juliol del 2018

1h 

Lloc: "No callis res"
2873 visualitzacions

Francesc Albardaner és un investigador i arquitecte català, conegut pels seus estudis sobre el possible origen català de Cristòfor Colom. Va ser president del Centre d'Estudis Colombins d'Òmnium Cultural. Des del 1986 va començar les seves recerques sobre Cristòfor Colom als arxius eclesiàstics de Catalunya i a altres arxius a Espanya i a l'estranger, que li van portar a concloure el possible origen català de Colom. Dirigit per Amàlia Bosch / Presentat per Joan Trias.

Podeu veure el canal de Francesc Albardaner que ha creat fa poques hores i on ha fet un vídeo resumit amb les seva hipòtesi de treball en 7 idiomes

https://www.youtube.com/@FrancescAlbardanerLlorens/videos

Catalunya mesura la qualitat de l'aire que respirem?

 Arran d'un article del 23 d'agost del 2024 a ElPaís "El 40% de los países no sabe qué contaminado está su aire"
(podeu veure'l mitjantçant 12ft.io posant-hi la URL, m'he adonat que a Catalunya no en sabem gaire dades més.

Aquesta és la pàgina principal de la Generalitat on s'expliquen els trets generals.
Sí, molt bé: et pots baixar una App, veure quins són els contaminants i què provoquen, etc
Però el que ens hauria d'interessar és on són les estacions que ho mesuren i què mesuren.

Mapa de les dades del divendres 23 d'agost del 2024

La lògica en diu que cal monitoritzar les zones on hi viu més gent i hi ha més trànsit o indústria com Barcelona o Tarragona però si ens fixem a Girona només hi veiem 8 estacions: 

Agullana
Només mesura un valor dels 8 possibles: Ozó (O3)

Begur
3 valors de 8

Camprodon 
1 de 8 (i a més no té dades. Deu estar espatllat)

Girona
5 de 8

Montseny (La Castanya)
4 valors de 8 possibles

Olot
Es mesuren 2 valors de 8 possibles

Sant Celoni
5 valors de 8

Santa Maria de Palautordera
(1 valor de 8) Ozó

Per tant, després de veure que només hi ha 8 estacions a la demarcació de Girona
i que els valors que mesuren són van de "un a cinc" d'un màxim de 8 ens hauríem de plantejar la validesa d'aquesta xarxa

Conclusió ràpida: falten estacions (sobretot als polígons industrials i vora les carreteres)
i falten mesuradors a les estacions existents)

Com puc lluitar contra una onada de calor? amb l'escalfor humana

He trobat aquest interessantíssim fil a Twitter de Raúl Olivan

En 1995 una ola de calor causó 800 fallecidos en Chicago.
Una de las ciudades más ricas del mundo del país más poderoso.

Pero un dato llamó la atención de un joven sociólogo en busca de un tema para su tesis doctoral.

Por algún motivo unos distritos acumulaban hasta 8 veces más fallecidos que otros.

¿Barrios ricos vs barrios pobres?

Sí pero no. Claro que eso marcaba la diferencia pero ningún sociólogo se hubiera sorprendido por eso. 

Lo que llamó la atención del joven Klinenberg fue que la diferencia se mantenía entre barrios aparentemente iguales.

Mismas condiciones económicas, tasa de empleo, nivel de renta…

¿Qué diablos sucedía en aquellos barrios con hasta 8 veces menos muertes? 

Klinenberg confuso, decidió salir de los cuadros de indicadores, los anuarios económicos y demográficos, los mapas de geografía urbana… se puso el gorro de antropólogo y cogió la mochila y la libreta para ver con sus propios ojos qué sucedía en unos barrios y otros. 

¿Adivináis qué es lo que encontró en los barrios con menos muertes?

Se encontró infraestructuras sociales: bibliotecas, asociaciones, parroquias, barberías, mercadillos…

Lo que más reducía las posibilidades de morir por una ola de calor era el -justamente- calor humano. 

Las redes formales e informales de autoayuda, los vínculos sociales, el sistema de afectos y confianza del vecindario, los ojos en la calle, el cuidado distribuido, el buen diseño de los parques, la bibliotecaria, el tendero o la farmacéutica que se preocupa… fueron clave. 

Dicho de otro modo, en palabras de Sennett, lo que marcaba la diferencia tenía mucho más que ver con
la Cité (el conjunto de relaciones y comunidades)
que con la Ville (edificios y calles)

De todo ello debemos aprender, al menos dos cosas. 1. El cambio climático no lo vamos a resolver con tecnología. Esto va de personas.

2. La inteligencia de las ciudades no depende de sensores sino de sensibilidades. Más que proyectos de calidad, necesitamos calidez.

Y este es el punto de partida de Ciudades Hexagonales, el programa de @CIDEU y @Hexagonal_LAB en colaboración con La Habana y 42 ciudades de la región iberoamericana, con el que queremos cambiar la forma de mirar y pensar los desafíos urbanos a través de los 6 vectores.

Sumatori del gel dels pols (3 d'agost del 2024)

 Aquest any encara no havíem publicat cap post del bloc dedicat a la superfície de gels dels pols.
Inicialment ens centràvem en l'àrtic (pol nord) a l'estiu però els darrers anys hem observat que l'Antàrtida (pol sud) ha estat protagonista, com l'any passat 2023 batent un nou rècord.

El que no havíem fet mai, i és molt interessant, és fer-ne el sumatori tal i com es mostra en aquest web
Avui 3 d'agost observem que des del 23 de juliol hi ha un rècord de mínims

L'haurem de seguir durant els pròxims dies per si continua baixant o es manté

Zack Labe és un investigador que ho segueix de ben aprop i en genera gràfiques pròpies.
En la següent gràfica mostra la mitjana de superfície de gel a l'àrtic dècada a dècada.

La representació dels països en una mapa

Hi ha moltes maneres de representar la mida dels països en un mapa: Mercator, Peters, etc.

El "problema" ve perquè cal representar un país d'una esfera en dues dimensions. Dit d'una altra manera: els països prop de l'equador són els més ben representants però a mesura que pugem cap als pols, l'error creix.

En el següent mapa veiem de color fosc la representació proporcional i la seva projecció habitual en un planisferi. Veiem que Canadà, EE.UU, Groenlàndia, Suècia, la Xina i Rússia estan sobrerepresentats... fins i tot, l'Antàrtida.

Mapa dels continents amb les proporcions correctes

Mapa dels països ordenat per superfície (es pot ampliar)