L'apagada del 28 d'abril del 2025 explicada per Turiel (2025-05-19)

 

Xerrada d'Antonio Turiel al CSIC (dilluns, 19 de maig del 2025) de 1h 17 minuts, on els primers 30 minuts parla de l'apagada i la resta la seva xerrada habitual comprimida.
Les captures de pantalla només són de la primera part.

Beamspot (Guillem Planisi Blanquer) parlant de l'apagada a Compartiendo infierno (2025-05-18)

Com sempre és un plaer escoltar les paraules i coneixements de Beamspot (Guillem Planisi Blanquer)
Avui al matí a les 10.00h, Rafa Montávez l'ha entrevistat al seu programa Compartiendo Infierno de Radio Leganés.

Podeu veure l'entrevista sencera (2 hores) al seu Ivoox perquè per temes tècnics, a la pàgina oficial només hi han pogut penjar la primera hora. I certament la segona hora, per a mi, crec que aporta més i aprofundeix. De fet han quedat per a fer una altra entrevista parlant de superpoblació i Malthus un altre diumenge.




"Guillem es Ingeniero de desarrollo e Investigación, ha trabajado en empresas tecnológicas punteras y ya predijo que podríamos tener un apagón por estas fechas, y no por que tenga dotes de adivinación sino porque es un gran conocedor del sistema eléctrico español.

Tiene un blog, desde hace relativamente poco, llamado Beamspot que era su alias en las los artículos que Antonio Turiel publicaba en el suyo (blog de Antonio) “The Oil Crash” por lo que en realidad lleva publicando y advirtiéndonos de que algo falla en la Matrix desde hace mucho.
A raíz del apagón escribió un artículo llamado “Crónica de un apagón anunciado” y es con diferencia, y me he leído muchos, el más técnico, además con datos y gráficos que no encontrareis en ningún otro…si alguien puede aportar, de verdad luz a lo que pasó, y más importante aún, a lo que podemos esperar en el futuro, ese es Guillen Planisi."

Apagada elèctrica: el comentari definitiu d'Antonio Turiel (30 d'abril del 2025)

 

Aquesta nit Antonio Turiel, després de 24 entrevistes als mitjans i afònic durant els darrers dos dies, ha escrit un post en el seu bloc Oil Crash

Resum i traducció fetes per DeepSeek

1. Explicacions inicials
Durant les primeres hores, es van donar diverses teories sobre l’apagada massiva: ciberatac, fenòmen atmosfèric o problema amb la interconnexió amb França. Amb el pas del temps, es va descartar tot això, però encara no hi ha una explicació oficial, cosa que genera preocupació sobre si es podrà repetir.

2. Què ha passat?

• La xarxa elèctrica ja mostrava inestabilitat des de les 12:00.

• A les 12:33, una variació de freqüència de 0,15 Hz va provocar la desconnexió en cascada de subxarxes i generació fotovoltaica.

• Les centrals nuclears (inflexibles) també van caure, perdent 2 GW addicionals.

• El problema no és nou: Europa en patí un similar el 8 de gener de 2021.

Causa de fons: La integració massiva d’energia renovable (80% en el moment de l’incident) sense sistemes d’estabilització necessaris. Les energies renovables i la nuclear no són flexibles, a diferència de les fonts tradicionals (tèrmiques, hidroelèctriques), que poden adaptar-se a la demanda.

3. Per què ha passat?

• No és culpa de les renovables, sinó del model d’implantació impulsat per empreses que prioritzen beneficis sobre l’estabilitat del sistema.

• S’hauria pogut evitar si s’hagués incrementat la generació amb hidroelèctrica o gas natural en detectar-se els primers signes d’inestabilitat. Però:

  • Les centrals de gas estaven apagades perquè el preu de l’electricitat era zero o negatiu (no eren rendibles).

  • El regulador no ho va impedir, tot i el risc.

4. Es repetirà?

• No a curt termini: Ara el 40% de l’energia ve del gas, i s’està limitant la penetració renovable.

• Però el preu de la llum pujarà per l’ús intensiu de gas i els danys a la xarxa.

5. Lliçons

• Cal invertir en estabilització (costosa) i mantenir centrals de respatller (encara que contaminin).

• A llarg termini, potser caldrà reduir el consum per fer-lo sostenible.

Conclusió: L’incident reflecteix un sistema elèctric fràgil per decisions empresarials curtplaçistes i falta de regulació efectiva.

Apagada elèctrica: possibles motius (explicació de Turiel i Quark)

L'Antonio Turiel amb la Melero 2025-04-29

TURIEL: no hi ha sistemes d'estabilització
L'Antonio Turiel és un referent en l'energia (electricitat, petroli, ...)
Fa temps que va avisant que perquè hi hagi renovables hi ha d'haver un sistema d'estabilització
Ho explica en aquesta entrevista a Onda Vasca

"El problema fundamental no es tanto la caída como la inestabilidad de la red, que este es un problema que llevamos explicando ya desde hace tiempo. La razón es que se ha integrado mucha energía renovable sin los receptivos sistemas de estabilización que se tendrían que haber colocado y que además por normativa ahora es obligatorio colocar".

En el momento en el que se produjo el apagón, explica Turiel, "se estaba produciendo mucha energía fotovoltaica que, por sus características técnicas, reacciona mal a los cambios de demanda.
El problema que hay con el sistema eléctrico es que tú tienes que ir siempre anticipándote a los cambios de demanda y la fotovoltaica no es muy flexible en ese sentido, pero eso se compensa si pones una serie de aparatos que obviamente son caros y que sirven para estas veces, para que esto pueda funcionar así. Como no se ha hecho, en un momento dado, la mayor parte de la electricidad de España se estaba suministrando con fotovoltaica, que es un poco inflexible y no se supo adaptar y entonces, ¿qué pasó?
Que empezaron a caer unos sistemas y se produjo una caída en cascada que, por cierto, tampoco tendría que producirse, porque cuando un sistema se sobrecarga, puede desconectar una subred para protegerse, para no quemarse, pero en vez de eso, lo que fue haciendo fue pasar el fardo de unas a otras y fueron cayendo todas en cascada porque no podían asumir eso".

QUARK, CIENCIA FICCIÓN Y MATRIX

En aquest bloc també comenten altres opcions i acaben citant un vídeo de Turiel on ja ho advertia fa un any.

Hasta que no se comunique oficialmente la causa, no podremos saber que sucedió realmente. Por lo tanto, tomen esta explicación como plausible, pero nada más ...

No tengo ni idea como buscarán una respuesta que se pueda entender,  para explicar a la ciudadanía lo que ha ocurrido y si puede volver a ocurrir.

Recordar que en 2024, ya tuvimos cuatro amagos de posible apagón en España.

https://www.cope.es/programas/mediodia-cope/audios/espana-borde-gran-apagon-20241213_3062692.html  

Un recordatorio ...

Antonio Turiel (entre otros) ya lo explicó hace tiempo.

Por último, recordar que las fluctuaciones-oscilaciones puntuales en la red eléctrica, no se pueden evitar o prevenir, pero la resistencia del sistema a esas oscilaciones, si.   Por lo tanto, el sistema con exceso de renovables tiene el inconveniente de no estar preparado (al menos en la actualidad) para aguantar esos rápidos cambios, como he comentado antes. Y la sobrecapacidad en aumento, no ayuda precisamente a mejorar ...

Solo una opinión.  

Què diuen els preparacionistes de l'apagada del 28 d'abril?

 

Sovint s'acusa als preparacionistes o preppers d'allunyats de la realitat, exagerats, etc.
Human Survival TV és un canal que té uns 43k seguidors. Han reaccionat ràpid i han fet aquest vídeo que no aporta res de nou, perquè tot el que diuen ja surt en altres vídeos seus.

Recomanem veure'l i seguir-los. Sempre en podem aprendre coses de gent que pensen les coses abans que passin.

Gran apagada (28 d'abril del 2025): possible problema al cap de 10-12 hores

Llegim a Twitter una piulada de Simon Gallagher, enginyer que parla d'energia i xarxa

Segons ell, el perill vindria a partir de les 10-12 hores.

Simon Gallagher ⚡Energia i xarxa ⚡

@simoncgallagher

6h • 5 tuits • 2 minuts de lectura • Continua llegint X 

"Com poden trigar 10 hores a restablir l'alimentació"?!

Pot ser que trigui més temps, no crec que s'hagi fet mai una reactivació d'una xarxa tan gran amb una penetració fotovoltaica molt alta,
tots els nostres plans són l'inici de les xarxes en negre/marró mitjançant gas i carbó.

Per què triguen 10 hores? bé 1/x

1. El sistema es troba en un estat completament no normal.
Es necessitaran unes quantes hores per determinar què està obert, tancat, apagat, etc.

2. Els bits s'han d'activar per etapes, cosa que pot necessitar enginyers a terra per restablir els relés, tancar interruptors, etc. 2/x 

Tot això s'ha de fer lentament per etapes per mantenir la freqüència correcta; massa massa ràpid i es col·lapsarà.

3. Amb una penetració tan alta de fotovoltaiques, i no tantes màquines de filar grans com abans teníem, serà difícil planificar-ho.
Però encara pitjor, 3/x 

A mesura que anem cap a les 10/11 hores, les bateries de les subestacions començaran a fallar.
En aquesta etapa és un malson perquè no es poden alimentar de forma remota, i fins i tot manualment les bateries s'hauran de carregar perquè els sistemes moderns necessiten energia per a l'electrònica... 4/x 

Aquest serà un procés llarg i lent que ningú ha fet mai abans.
Si passa més enllà de les 12 hores, el problema realment comença a acumular-se.
Al Regne Unit teníem un programa per substituir les bateries de les subestacions per aquest motiu fa uns anys

@JavierBlas #powercut #spain #engineering 

Sèrie de TVE sobre exemples de sostenibilitat

Javier Peña és un comunicador ambientalista conegut pels seus vídeos de Hope!
Darrerament ha fet una sèrie a TVE on es mostren exemples personals i d'àrees que han revertit 

Hi apareixen coneguts ambientalistes d'arreu del món.
En el primer episodi mostren l'exemple d'una reserva marina mexicana, el projecte de reverdiment d'una àrea de la Xina equivalent a la península ibèrica i d'un prototipus de ciment que consumeix menys energia en la seva creació.

 Exemple de l'altiplà de Loess de la Xina que a partir del 1994 s'hi va fer una acció de forestació que al cap de 25 anys ha canviat espectacularment. En podeu veure un petit vídeo de 3 minuts aquí

Abans

Després de l'acció i el pas dels anys

Es vol fer el mateix a Múrcia i a 65 àrees més del món

Samuel Alexander, un artista de la fusta

Samuel Alexander té un canal de Youtube (Calm Carving) amb 27.000 subscriptors i 60 vídeos i en aquest vídeo de 14 minuts ens ensenya com fer una tassa de whisky de noguera espatllada.
També ens mostra les eines que ha utilitzat.

40€ a Amazon. Silky Gomboy 240

web 200 lliures (234 €)

web 185 lliures (216€)

web 250 lliures (292€) 

web 160€

Una notícia del bloc de Quark: col·lapse universal d'un sistema complex com el nostre

Darrerament, Quark està generant moltes notícies, com aquesta
Colapso universal de un sistema complejo como el nuestro

Li he demanat a DeepSeek que la resumeixi i tradueixi.
Una cosa que trobo a faltar del bloc és alguna imatge que ho il·lustri.

imatge generada per ChatGPT

Títol original: Colapso universal de un sistema
Tema central: La civilització occidental moderna, amb la seva complexitat extrema (cadenes de subministrament globals, sistema financer apalancat i dependència dels combustibles fòssils), s’enfronta a un risc imminent de col·lapse en cascada, similar a l’"efecte Sèneca" (on els sistemes cauen més ràpidament del que van créixer).

---

Punts clau

1. Fragilitat dels sistemes interconnectats

• Metàfora de la "bomba de pals": Una estructura aparentment estable (com les cadenes de subministrament o el sistema financer) pot ensorrar-se ràpidament en treure’n un sol element.

• Falla en cascada: Problemes en un subsistema (p. ex., escassetat de xips o crisi de deute) es propaguen als altres per interconnexió.

2. Subsistemes en risc

a) Cadenes de subministrament

• Hiperespecialització: Molts productes depenen de components fabricats en pocs llocs (com Xina), cosa que crea colls d’ampolla.

• Deslocalització → Dependència: La relocalització de la producció (com les polítiques de Trump) pot trencar cadenes existents i provocar escassetat global.

b) Sistema financer

• Apalancament excessiu: Els mercats de crèdit (com els bons basura) són vulnerables a pèrdues de confiança.

• Crisi del dòlar: La pujada de l’or i alternatives digitals (com les xineses) minven l’hegemonia del dòlar, augmentant la inestabilitat.

c) Energia i petroli

• Pic del petroli: La producció podria declinar cap al 2030, sense substituts a escala global.

• Transició energètica insuficient: Les renovables no substitueixen els fòssils, sinó que s’hi sumen, mentre s’esgoten minerals clau (coure, plata).

3. Solucions que empitjoren el problema

• Efecte Forrester: Les mesures per evitar el col·lapse (com augmentar impostos o despesa militar) sovint l’acceleren (ex.: Imperi Romà o URSS).

• Capitalisme i creixement obligatori: El sistema no permet contraure’s sense provocar fallides en cadena (p. ex., empreses que no poden vendre menys sense quebrar).

4. Risc imminent

• Conseqüències: Una petita crisi (com els aranzels de Trump) podria desencadenar:

  • Aturada del comerç global.

  • Crash financer per falta de liquiditat.

  • Escassetat energètica i inflació.

• Temps crític: Els propers mesos podrien ser decisius, amb senyals com la caiguda del 64% de les importacions dels EUA des de Xina.
  
  
  

  

  Ugo Bardi

  
  
  

---

Conclusions

• Interconnexió perillosa: La civilització depèn de subsistemes tan enllaçats que el fracàs d’un pot enfonsar-los tots.

• Advertència històrica: Les societats complexes (com Roma) sovint cauen per intentar mantenir el statu quo amb solucions insostenibles.

• Futur incert: L’article assenyala que el col·lapse no serà gradual, sinó sobtat i catastròfic si no es reconeixen les vulnerabilitats sistèmiques.

Fonts citades:

• Ugo Bardi (efecte Sèneca).

• Dades econòmiques actuals (comerç, mercats de crèdit, or).

• Exemple de la fabricació de xips (alta complexitat).