Xerrada d'Antonio Turiel al CSIC (dilluns, 19 de maig del 2025) de 1h 17 minuts, on els primers 30 minuts parla de l'apagada i la resta la seva xerrada habitual comprimida.
Les captures de pantalla només són de la primera part.
Aquest blog és un recull d'articles, documents i pensaments sobre diferents temes (ecologia, energia, canvi climàtic ... i de la vida en general)
Tiene un blog, desde hace relativamente poco, llamado Beamspot que era su alias en las los artículos que Antonio Turiel publicaba en el suyo (blog de Antonio) “The Oil Crash” por lo que en realidad lleva publicando y advirtiéndonos de que algo falla en la Matrix desde hace mucho.
A raíz del apagón escribió un artículo llamado “Crónica de un apagón anunciado” y es con diferencia, y me he leído muchos, el más técnico, además con datos y gráficos que no encontrareis en ningún otro…si alguien puede aportar, de verdad luz a lo que pasó, y más importante aún, a lo que podemos esperar en el futuro, ese es Guillen Planisi."
Aquesta nit Antonio Turiel, després de 24 entrevistes als mitjans i afònic durant els darrers dos dies, ha escrit un post en el seu bloc Oil Crash
1. Explicacions inicials
Durant les primeres hores, es van donar diverses teories sobre l’apagada massiva: ciberatac, fenòmen atmosfèric o problema amb la interconnexió amb França. Amb el pas del temps, es va descartar tot això, però encara no hi ha una explicació oficial, cosa que genera preocupació sobre si es podrà repetir.
2. Què ha passat?
La xarxa elèctrica ja mostrava inestabilitat des de les 12:00.
A les 12:33, una variació de freqüència de 0,15 Hz va provocar la desconnexió en cascada de subxarxes i generació fotovoltaica.
Les centrals nuclears (inflexibles) també van caure, perdent 2 GW addicionals.
El problema no és nou: Europa en patí un similar el 8 de gener de 2021.
Causa de fons: La integració massiva d’energia renovable (80% en el moment de l’incident) sense sistemes d’estabilització necessaris. Les energies renovables i la nuclear no són flexibles, a diferència de les fonts tradicionals (tèrmiques, hidroelèctriques), que poden adaptar-se a la demanda.
3. Per què ha passat?
No és culpa de les renovables, sinó del model d’implantació impulsat per empreses que prioritzen beneficis sobre l’estabilitat del sistema.
S’hauria pogut evitar si s’hagués incrementat la generació amb hidroelèctrica o gas natural en detectar-se els primers signes d’inestabilitat. Però:
Les centrals de gas estaven apagades perquè el preu de l’electricitat era zero o negatiu (no eren rendibles).
El regulador no ho va impedir, tot i el risc.
4. Es repetirà?
No a curt termini: Ara el 40% de l’energia ve del gas, i s’està limitant la penetració renovable.
Però el preu de la llum pujarà per l’ús intensiu de gas i els danys a la xarxa.
5. Lliçons
Cal invertir en estabilització (costosa) i mantenir centrals de respatller (encara que contaminin).
A llarg termini, potser caldrà reduir el consum per fer-lo sostenible.
Conclusió: L’incident reflecteix un sistema elèctric fràgil per decisions empresarials curtplaçistes i falta de regulació efectiva.
"El problema fundamental no es tanto la caída como la inestabilidad de la red, que este es un problema que llevamos explicando ya desde hace tiempo. La razón es que se ha integrado mucha energía renovable sin los receptivos sistemas de estabilización que se tendrían que haber colocado y que además por normativa ahora es obligatorio colocar".
En el momento en el que se produjo el apagón, explica Turiel, "se estaba produciendo mucha energía fotovoltaica que, por sus características técnicas, reacciona mal a los cambios de demanda.
El problema que hay con el sistema eléctrico es que tú tienes que ir siempre anticipándote a los cambios de demanda y la fotovoltaica no es muy flexible en ese sentido, pero eso se compensa si pones una serie de aparatos que obviamente son caros y que sirven para estas veces, para que esto pueda funcionar así. Como no se ha hecho, en un momento dado, la mayor parte de la electricidad de España se estaba suministrando con fotovoltaica, que es un poco inflexible y no se supo adaptar y entonces, ¿qué pasó?
Que empezaron a caer unos sistemas y se produjo una caída en cascada que, por cierto, tampoco tendría que producirse, porque cuando un sistema se sobrecarga, puede desconectar una subred para protegerse, para no quemarse, pero en vez de eso, lo que fue haciendo fue pasar el fardo de unas a otras y fueron cayendo todas en cascada porque no podían asumir eso".
QUARK, CIENCIA FICCIÓN Y MATRIX
En aquest bloc també comenten altres opcions i acaben citant un vídeo de Turiel on ja ho advertia fa un any.
Hasta que no se comunique oficialmente la causa, no podremos saber que sucedió realmente. Por lo tanto, tomen esta explicación como plausible, pero nada más ...
No tengo ni idea como buscarán una respuesta que se pueda entender, para explicar a la ciudadanía lo que ha ocurrido y si puede volver a ocurrir.
Recordar que en 2024, ya tuvimos cuatro amagos de posible apagón en España.
https://www.cope.es/programas/mediodia-cope/audios/espana-borde-gran-apagon-20241213_3062692.html
Un recordatorio ...
Antonio Turiel (entre otros) ya lo explicó hace tiempo.
Por último, recordar que las fluctuaciones-oscilaciones puntuales en la red eléctrica, no se pueden evitar o prevenir, pero la resistencia del sistema a esas oscilaciones, si. Por lo tanto, el sistema con exceso de renovables tiene el inconveniente de no estar preparado (al menos en la actualidad) para aguantar esos rápidos cambios, como he comentado antes. Y la sobrecapacidad en aumento, no ayuda precisamente a mejorar ...
Solo una opinión.
Llegim a Twitter una piulada de Simon Gallagher, enginyer que parla d'energia i xarxa
Segons ell, el perill vindria a partir de les 10-12 hores.
@JavierBlas #powercut #spain #engineering
Javier Peña és un comunicador ambientalista conegut pels seus vídeos de Hope!
Darrerament ha fet una sèrie a TVE on es mostren exemples personals i d'àrees que han revertit
Hi apareixen coneguts ambientalistes d'arreu del món.
En el primer episodi mostren l'exemple d'una reserva marina mexicana, el projecte de reverdiment d'una àrea de la Xina equivalent a la península ibèrica i d'un prototipus de ciment que consumeix menys energia en la seva creació.
40€ a Amazon. Silky Gomboy 240 |
Darrerament, Quark està generant moltes notícies, com aquesta
Colapso universal de un sistema complejo como el nuestro
Li he demanat a DeepSeek que la resumeixi i tradueixi.
Una cosa que trobo a faltar del bloc és alguna imatge que ho il·lustri.
imatge generada per ChatGPT |
Títol original: Colapso universal de un sistema
Tema central: La civilització occidental moderna, amb la seva complexitat extrema (cadenes de subministrament globals, sistema financer apalancat i dependència dels combustibles fòssils), s’enfronta a un risc imminent de col·lapse en cascada, similar a l’"efecte Sèneca" (on els sistemes cauen més ràpidament del que van créixer).
Metàfora de la "bomba de pals": Una estructura aparentment estable (com les cadenes de subministrament o el sistema financer) pot ensorrar-se ràpidament en treure’n un sol element.
Falla en cascada: Problemes en un subsistema (p. ex., escassetat de xips o crisi de deute) es propaguen als altres per interconnexió.
a) Cadenes de subministrament
Hiperespecialització: Molts productes depenen de components fabricats en pocs llocs (com Xina), cosa que crea colls d’ampolla.
Deslocalització → Dependència: La relocalització de la producció (com les polítiques de Trump) pot trencar cadenes existents i provocar escassetat global.
b) Sistema financer
Apalancament excessiu: Els mercats de crèdit (com els bons basura) són vulnerables a pèrdues de confiança.
Crisi del dòlar: La pujada de l’or i alternatives digitals (com les xineses) minven l’hegemonia del dòlar, augmentant la inestabilitat.
c) Energia i petroli
Pic del petroli: La producció podria declinar cap al 2030, sense substituts a escala global.
Transició energètica insuficient: Les renovables no substitueixen els fòssils, sinó que s’hi sumen, mentre s’esgoten minerals clau (coure, plata).
Efecte Forrester: Les mesures per evitar el col·lapse (com augmentar impostos o despesa militar) sovint l’acceleren (ex.: Imperi Romà o URSS).
Capitalisme i creixement obligatori: El sistema no permet contraure’s sense provocar fallides en cadena (p. ex., empreses que no poden vendre menys sense quebrar).
Conseqüències: Una petita crisi (com els aranzels de Trump) podria desencadenar:
Aturada del comerç global.
Crash financer per falta de liquiditat.
Escassetat energètica i inflació.
Temps crític: Els propers mesos podrien ser decisius, amb senyals com la caiguda del 64% de les importacions dels EUA des de Xina.
Ugo Bardi |
Interconnexió perillosa: La civilització depèn de subsistemes tan enllaçats que el fracàs d’un pot enfonsar-los tots.
Advertència històrica: Les societats complexes (com Roma) sovint cauen per intentar mantenir el statu quo amb solucions insostenibles.
Futur incert: L’article assenyala que el col·lapse no serà gradual, sinó sobtat i catastròfic si no es reconeixen les vulnerabilitats sistèmiques.
Fonts citades:
Ugo Bardi (efecte Sèneca).
Dades econòmiques actuals (comerç, mercats de crèdit, or).
Exemple de la fabricació de xips (alta complexitat).