divendres, 26 de setembre del 2025

BeamSpot: la història de Continental en relació al Peak Oil




Sempre que Guillem Planisi Blanquer àlies Beamspot publica alguna cosa al seu blog de substrack o apareix en algun mitjà (com el vídeo que posarem al final) cal escoltar-lo.
Primer et semblarà que és molt fort el que diu però després t'ho argumenta basant-se en la seva experiència d'enginyer i sap de què parla.

Resumirem la seva darrera entrada "Una no notícia" 


Hi aportaré els meus comentaris amb el color blau

TRADUCCIÓ I RESUM

Entradeta breu sobre una notícia que molt poca gent ha vist. Notícia silenciada que implica molt més del que sembla, potser precisament per això s'ha silenciat.

D'acord, abans que res, aquí hi ha molt de subjectiu i personal, ja que estic parlant de la que va ser casa meva, Continental GmbH fins al 2021.

Però és que va ser a Continental, crec que per allà 2013 vaig descobrir tot el percal del Peak Oil, arran de la meva experiència als cotxepiles a la central de Nuremberg.

Seu de Nuremberg

I precisament per això, crec que això és molt més rellevant del que pugui semblar a simple vista.

Condicions del context

En realitat, el context en què tot això és un clàssic ja d'aquesta bitàcola: la desindustrialització d'Europa, i l'accelerat declivi de la nostra economia (entenent que som a la UE), amb França i Alemanya al capdavant.

Que França “va caure” la setmana del 8 de Setembre del 2025 era més que previsible, i comentat a priori en un llarg post sobre la guerra que ve.

Alemanya, mentrestant, semblava que estava en millor situació. Però només perquè té més marge d'endeutament a causa d'una clàssica doctrina fiscal molt estricta i arrelada culturalment.

Però això no només és un fantasma, és que el mateix Kanzler Merz ja ha dit que s'endeutarà per “salvar la situació”.

L'evolució del consum elèctric d'Alemanya, però, és realment preocupant:

Gráfico

El contenido generado por IA puede ser incorrecto.

I és en aquest entorn que em va arribar la notícia. Però abans, uns

Precedents.

Era el 2013 i estava investigant què podia treure de Continental que expliqués la situació dels cotxes i les previsions, em vaig trobar que la direcció teutona fa els deures. Tal i com s'esperava.

Si veus que el sector on treballes té un futur negre a 10 anys vista, canvia abans que la cosa es posi desesperada.

Allò de “Col·lapsa ara i evita l'hora punta”.

Així em vaig trobar que l'empresa feia els deures en aquest sentit, i que a sobre els estudis eren accessibles per a tots els empleats. Per a tots els empleats, no només per a quatre privilegiats. En aquell moment treballaven en tres escenaris possibles:os:

· Cotxepiles per a tothom. (descartat 2016)

· El transporte com a servei. (descartat 2024)

· Campi qui pugui  (o sigui Peak Oil, amb tots els ets i uts).

Vaig acabar la meva sèrie sobre els cotxepiles amb un epíleg: el meu col·lapse i jo. Aquí avisava que el més lògic era que Conti tanqués, com a mínim, la secció d'Interior (on estava enquadrada la meva planta: els TFT's de LG ens els venien a un preu més alt que el que els mateixos de LG venien tot l'aparell complet als nostres clients).

El Pla.

Mentrestant, en paral·lel, la direcció plantejava un canvi estratègic gran, passant del primer escenari al segon. Això implicava la venda de tot un tros, que van anomenar Vitesco, i que al final amb prou feines van aconseguir col·locar-lo… a la propietària de Continental (María Elizabeth Schaeffler, propietària de Schaeffler al complet, i del 70% d'accions de Conti).


Aquesta última informació (que al final, davant del deute impagable i la impossibilitat de vendre una empresa al sector dels cotxes que no avança com estava previst, la comprava la mateixa propietària de Conti) és del 2024, encara que era més que previsible des de feia temps.

Però això encara no cobreix tots els deutes que arrossegava Conti amb el problema dels cotxes que no són rendibles.

El pla de reestructuració del 2019 en teoria havia de durar fins al 2029. Amb una revisió del plantejament a mig camí, el 2024. I contemplava passar-se a ser proveïdor de serveis de conducció autònoma de flotes com a servei.

Ja sabem com està això del conductor automàtic de cotxes, les flotes com a servei i altres.

Així que ara, de cop i volta, i quatre anys abans del previst, Continental GmbH anuncia que es ven a trossets. D'acord, no ho diu així la companyia. Però la nova Aumovio és només una part (l'electrònica) de Continental, que s'escindeix, deixant amb el nom original només el que era Continental al principi: fabricant de pneumàtics i gutaperxa.

És a dir, que la opció 2 de “Transport com a servei” s'han descartat ja, i estan en mode pànic, campi qui pugui, vendre tot allò vendible i encara rendible (l'electrònica, que és el que es treuen de sobre encara és rendible, i, per tant, apetitosa i susceptible de ser venuda, i així esbandir els deutes).

Que la revisió el 2024 va deixar clar que això no funcionava, i que calia fer un cop de timó s'evidencia precisament amb aquesta notícia.

És a dir, que la notícia, passada amb sordina, i en un entorn en què es parla poc (però una mica més) sobre el retard en la prohibició de cotxes de combustió, confirma el mateix: la indústria automobilística està en caiguda lliure.




Massa tard

Ja des que vaig trobar aquesta informació a la intranet de Conti, em vaig adonar fins a quin punt les elits estaven al corrent del tema Peak Oil. És més, vídeos i notícies internes de Continental explicaven com tots els fabricants alemanys havien convençut Frau Merkel que calia frenar això, que no és or tot el que llueix, i que el pla era massa accelerat per a Europa.

Tot apunta que a Brussel·les no es van voler baixar del ruc, malgrat que els fabricants en general, els alemanys en particular i la mateixa Ángela Merkel tenien clar que hi havia un problema seriós amb una aberració semblant.

L'assumpte és que la UE estava decidida a tirar pel dret, sense entendre els efectes de segon ordre (com la majoria), i ni pensar que n'hi havia de tercer o quart ordre.
Tot i això, almenys els que treballen amb la realitat física i econòmica, és a dir, les empreses que han de fer realitat el somni humit dels nostres estimats líders suprems,
es van adonar que això no era factible en els terminis explicats.

Jo em vaig adonar molt abans, i per això vaig tocar el dos de la posició com a enginyer de R+D a Nurermberg. I vaig fer bé.

El problema és que quan vaig entendre el problema del Peak Oil i que els cotxepiles mai no serien assequibles per a la població general, les mesures ja estaven preses i semblaven irreversibles. I aquestes presses, com sempre, van ser males conselleres.

El mateix van entendre a Continental el 2016, després del "No" de Frau Usura Wonder Lying. Va ser llavors quan el Dr. Degenhart va decidir desfer-se de la divisió de cotxepiles i similars i passar a l'escenari de transport com a servei (opció 2), cap a finals del 2016, mentre jo escrivia la part final a la sèrie.

Pas cap a l'opció 2

Ho va discutir amb Frau Schaeffler cap a Nadal de 2016, ho va comunicar a la direcció màxima de Conti al Gener o Febrer de 2017, van començar a treballar per a Febrer/Març al pla, que es va filtrar a la premsa al juliol de 2017.

La reestructuració oficial va començar a l'estiu del 2019.
La idea era reduir la plantilla total a la meitat per a principis del 2029.
Però a Àsia augmentarien plantilla, la qual cosa significa que la resta del món rebria un dur correctiu.

Al setembre van anunciar que tancarien la planta de Babenhausen (la seu d'Interior), que encara continua oberta, i el 20 de novembre del 2020, van venir a la planta de Rubí a dir que nosaltres érem els següents.
L'1 de novembre vaig dir a la presidenta del comitè d'empresa que ens tancarien.
Va riure.

Planta de Rubí

Al desembre de 2022 es va tancar definitivament la planta de Rubí (insisteixo, Babenhausen segueix funcionant, encara que només en part). I no va ser la primera a tancar, ni la darrera. Altres plantes europees (Pisa, per exemple) també han tancat, fins i tot una divisió sencera de Praga va tancar, traspassant els seus actius a una altra divisió de Continental al mateix polígon industrial, al costat dels actius de la planta de Rubí (en plena pandèmia estava jo a Praga, plena de turistes i sense cap màscara, muntant la nova línia).

És clar que Continental també veia que això se n'anava en orris quan van avisar Brussel·les. Com que els polítics europeus es van plantar i es van negar a baixar del ruc, Continental va prendre la decisió de reduir velamen, volum, i inversions.


Es van quedar curts, i ara ja estan venent les joies de l'àvia a preu de saldo davant la caiguda terrible que estan veient. I només ara, davant el desastre autoinfligit per les nostres sàvies i intel·ligents ments preclares i supremes en el seu lideratge, fins i tot els mateixos capitostos estan començant a fer-se enrere.


Massa tard. Ara ja és inevitable.

Conclusions.

El gràfic de consum elèctric d'Alemanya ho diu tot.
Noteu, a més, que el pic va ser el 2017.
Ni 2020 amb el Covid, ni 2022 amb la invasió d'Ucraïna.
No, el 2017, just l'any abans del pic de tots els líquids del petroli.

La desfeta s'ha accelerat, òbviament, per les ingerències del Covid (i les decisions polítiques irracionals preses, sobre les quals també elucubro en la meva hipòtesi)
i per les sancions a Rússia, que em temo que tenien més a veure amb les presses que amb les proses.

Davant d'aquest panorama, el canvi de nom de Continental, suposo que pel meu biaix personal em preocupa molt, perquè si ja van prendre la decisió de desfer-se de Vitesco el 2016 quan van veure el sidral, i ara prenen la decisió de liquidar tot el que poden, aleshores és perquè veuen clar que això és un campi qui pugui.

Podria dir que és el moment d'anar a buscar unes crispetes, però em temo que seria més convenient anar a buscar uns salvavides.

Beamspot.


Aprofitem per posar un vídeo de Beamspot (1 hora 41 minuts)
al canal de Youtube de Marcos Ruperez Cerqueda del juliol del 2025 per a abonats i que s'ha fet públic fa 5 dies i que parla de diversos temes al final però sobretot del seu pas per Continental.
Només escoltant els 8 primers minuts ja us explotarà el cap!
Crec que Beamspot va decidir escriure aquesta entrada després de fer l'entrevista i sintetitzar-hi el que hi deia. 



divendres, 19 de setembre del 2025

Editor de jocs en MSX: ajuda número 5 (pantalla de col·lisions i mode Play)

Continuem amb el tutorial d'ús de l'editor de jocs de l'MSX que està desenvolupant en Jordi Sala.

Avui mostrarem com crear una  mantalla de col·lisions o dit d'una altra manera, la pantalla que indica per on podem passar i per on no. O què passa quan passem per sobre una rajola o tile.

Prèviament en el mòdul de tiles indicarem de quina família és (Solidify Family)

Partirem del conegut joc PACMAN i farem que totes les parets siguin sòlides (requadre vermell)
 excepte el punt (dot) que serà "travessable" (requadre verd)





La tile "dot" o punt serà de naturalesa "Nosolid (Passable)"


Tot seguit crearem una pantalla que hem anomenat "game-zone"
i hi dibuixarem el típic laberint del Pacman.

Tot això ho farem a la capa o layer  BACKGROUND.
Recordem que la capa Background és la imatge que veurem.



Copiarem la capa amb "Copy Layer" i saltarem a la capa Collision.



La capa Collision és la capa funcional on el nostre personatge es mourà, es pararà o travessarà les tiles depenen de la seva naturalesa (solid, NonSolid, etc) tal i com hem explicat abans.

Hi copiarem la capa que limitarà el moviment del nostre personatge (Paste Layer)

I finalment podrem provar-ne el funcionament amb el botó Play


Amb les fletxes del cursor podrem provar-ne els moviments.

El botó Debug OFF permet veure els límits de contacte del nostre personatges i el botó Close, tanca la finestra.

Continuarem explicant més detalls a la propera entrada.

VÍDEO EXPLICATIU
Solem acabar els tutorials amb un enllaç a un vídeo explicatiu del canal
però en aquest moment no n'hi ha cap que expliqui aquest concepte.
L'afegirem quan sigui el cas.

dimecres, 17 de setembre del 2025

Un canvi de posició de l'Agència Internacional d'Energia (el comentari d'Antonio Turiel)






Un cop l'any l'Agència Internacional d'Energia fa un resum o estat del món en l'àmbit energètic.
Antonio Turiel ens en parla des del seu bloc a l'entrada
"Si no ponemos mucho dinero, no habrá petróleo ni gas natural"

Intentarem fer un resum de l'article de Turiel:


Al 2010, per a primera vegada va reconèixer que hi havia problemes per a fer créixer la producció de petroli.
Al 2018 van estar a punt de reconèixer que el Peak Oil era imminent. Recordem que aquell any va marcar un màxim de producció de combustibles fòssils.



A partir del 2020 diuen que no hi ha un pic de producció sinó "un pic de demanda" però els recursos que hi ha són cars d'extreure tant econòmicament com econòmicament.


"En aquestes circumstàncies, l'AIE té una papereta dificilíssima.
Com explicarà ara que això del pic de la demanda era mentida?
Com explicarà que, en realitat, faltarà petroli primer i després gas i més tard carbó?
Que no serà possible mantenir el creixement econòmic?
Com aconseguireu que els països occidentals acceptin que, d'una manera o altra, això canviarà forçosament, que el joc s'ha acabat?"


I és en aquest context que l'AIE acaba de publicar un informe especial que ningú no s'esperava. Un informe amb revelador títol:
“Les implicacions dels ritmes de descens dels camps de petroli i gas”.
Un informe amb què l'AIE espera aplanar el terreny per a les amargues píndoles que caldrà empassar els propers anys. Atesa la importància d'aquest informe, he decidit escriure aquest post, analitzant-ne el contingut.


"Una mica més tard, s'analitza el ritme de descobriment de nous jaciments de petroli i gas. Aquí l'AIE utilitza un dels seus vells trucs bruts, i en comptes de presentar les troballes separadament per al petroli i el gas, els presenta conjuntament, convertint el gas en “barrils de petroli equivalent”. Tingueu present que, quan es presenten així, el gas representa al voltant del 60% dels descobriments, i el petroli el 40% restant.
Crec que el gràfic és molt eloqüent sobre la situació actual. Durant el període 2020-2024, els descobriments de petroli han d'estar pels 3000 milions de barrils anuals (quan abans ja han dit que haurien de rondar els 10.000 simplement per mantenir la producció)."





"Comencem pel més bàsic: la paraula "pic" ("peak") i els seus derivats apareix la barbaritat de 92 vegades, i això en només 73 pàgines d'informe; i en tots casos, es refereix a pic de producció, mai al pic de demanda
(sembla que estem recuperant el temps perdut en els darrers anys).
Una ullada ràpida a l'informe mostra que estem davant d'un document fonamentalment tècnic, amb molta anàlisi numèrica (fins esmenten qüestions tècniques del llenguatge de programació usat a l'anàlisi) i molt poca interpretació política."




Com a cada capítol, la primera figura parla per si sola.
Així evolucionaria la producció de petroli i gas si s'aturés la inversió en upstream,
és a dir, si la deixés caure a les taxes de declivi naturals:"




"
I al final aquesta sembla ser la conclusió que volen transmetre amb aquest informe:
que es pot aconseguir una certa estabilitat durant els propers 25 anys,
per tal de mantenir un nivell d'inversió al voltant del mig bilió de dòlars anuals.


És una llàstima que l'informe s'acabi així, amb aquesta conclusió.
Per descomptat, manca en aquesta anàlisi una millor comprensió de la geologia dels jaciments, ja que en el fons s'assumeix que els jaciments apareixeran simplement si es posa més diners. En realitat, com mostra la seva gràfica de descobriments, tot i mantenir-se el nivell d'inversió cada cop es troba menys petroli i gas. Simplement perquè cada vegada queda menys, accessible i fàcil d'explotar.


L'AIE, amb aquest informe, s'ha cobert l'esquena, com és el costum.
Ells ja han avisat del problema del declivi productiu, i han donat la recepta per evitar-ho: cal invertir més diners, i almenys mig bilió de dòlars. Almenys, perquè com ells mateixos adverteixen, els declivis empitjoraran en els propers anys.


A veure com es presenta el WEO d'aquest any, al final.
Però segurament trobarem algunes sorpreses.
De moment, vagin preparant la cartera, perquè al final pagarem per aquest petroli, tant si es posa la inversió a upstream com si no es posa.


Salu2.

AMT"

divendres, 12 de setembre del 2025

Editor de jocs en MSX: ajuda número 4 (crear un sprite)

 En aquesta entrada mostrarem com crear sprites o animacions.


Haurem d'anar a l'editor, menú New Asset / Sprite





Un sprite en un MSX (ordinador de 8 bits dels anys 80) és un objecte gràfic independent que el maquinari pot dibuixar i moure sobre la pantalla de manera automàtica, sense haver de redibuixar-lo píxel a píxel a la memòria de vídeo.

👉 En altres paraules: és una petita imatge (per exemple, un personatge, una nau, una bala) que el xip gràfic del MSX gestiona com una unitat pròpia.

Per què eren importants?

Els sprites permetien fer jocs d’acció (com plataformes, shoot’em ups o arcade) de manera fluida, perquè el processador no havia de "repintar" cada moviment manualment: el xip gràfic ja s’encarregava de moure’ls i detectar col·lisions.

Poden tenir un o molt fotogrames o frames. En el nostre cas hem dibuitxat un personatge que camini
i que només tingui un sol color. Recordem que en poden tenir fins a 4 (vegeu la paleta Active Brush)

Podem definir-ne els colors a la part esquerra inferior.
A la part central hi ha l'espai de treball on dibuixarem el fotograma i a la part dreta hi ha les eines d'animació que tractarem més endavant.


Crearem un altre fotograma. Quan els fotogrames tenen pocs canvis entre ells, és preferible duplicar-los (Duplicate Frame) i modificar-ne les parts per estalviar-nos feina.

També podem modificar el fotograma i mitjançant els botons de fletxes, moure'l cap un costat o l'altre o crear un efecte mirall (Flip)




De totes maneres, l'editor mostra l'altre fotograma d'una manera transparent perquè en puguem veure l'evolució. Aquesta opció (opacity) es pot modificar. Per defecte és del 30%.

El nou fotograma tindrà aquest aspecte:




Fixeu-vos que se'n mostra una miniatura a la part inferior esquerra i que si volem podem ampliar-ho amb la barra del Grid Zoom. També en podem canviar la velocitat.


guerrera de dos fotogrames.



Ara canviarem de personatge i agafarem una guerrera que vaig crear fa unes setmanes. 
L'inserirem en una pantalla per veure com queda.
Podrem triar si volem que es mogui horitzontalment, verticalment o que estigui quieta.


Clicarem a Watch per veure com es mou.


Li podrem dir des de quines coordenades x i y volem que apareixi i si hi ha moviment i cap a on.


També podrem inserir-hi una pantalla de fons i triarem una evolució de la que vam fer en un exercici anterior.



Modificant les coordenades farem que aparegui just sobre d'un camí o plataforma.

I fins aquí l'ajuda bàsica de creació d'sprites. Continuarem en un altra entrada.



En Jordi Sala, el creador de l'editor, al minut 10 i 24 segons  ho explica més bé en aquest vídeo