Sempre que Guillem Planisi Blanquer àlies Beamspot publica alguna cosa al seu blog de substrack o apareix en algun mitjà (com el vídeo que posarem al final) cal escoltar-lo.
Primer et semblarà que és molt fort el que diu però després t'ho argumenta basant-se en la seva experiència d'enginyer i sap de què parla.
Resumirem la seva darrera entrada "Una no notícia"
Hi aportaré els meus comentaris amb el color blau
TRADUCCIÓ I RESUM
Entradeta breu sobre una notícia que molt poca gent ha vist. Notícia silenciada que implica molt més del que sembla, potser precisament per això s'ha silenciat.
D'acord, abans que res, aquí hi ha molt de subjectiu i personal, ja que estic parlant de la que va ser casa meva, Continental GmbH fins al 2021.
Però és que va ser a Continental, crec que per allà 2013 vaig descobrir tot el percal del Peak Oil, arran de la meva experiència als cotxepiles a la central de Nuremberg.
 |
| Seu de Nuremberg |
I precisament per això, crec que això és molt més rellevant del que pugui semblar a simple vista.
Condicions del context
En realitat, el context en què tot això és un clàssic ja d'aquesta bitàcola: la desindustrialització d'Europa, i l'accelerat declivi de la nostra economia (entenent que som a la UE), amb França i Alemanya al capdavant.
Alemanya, mentrestant, semblava que estava en millor situació. Però només perquè té més marge d'endeutament a causa d'una clàssica doctrina fiscal molt estricta i arrelada culturalment.
Però això no només és un fantasma, és que el mateix Kanzler Merz ja ha dit que s'endeutarà per “salvar la situació”.
L'evolució del consum elèctric d'Alemanya, però, és realment preocupant:
I és en aquest entorn que em va arribar la notícia. Però abans, uns
Precedents.
Era el 2013 i estava investigant què podia treure de Continental que expliqués la situació dels cotxes i les previsions, em vaig trobar que la direcció teutona fa els deures. Tal i com s'esperava.
Si veus que el sector on treballes té un futur negre a 10 anys vista, canvia abans que la cosa es posi desesperada.
Allò de “Col·lapsa ara i evita l'hora punta”.
Així em vaig trobar que l'empresa feia els deures en aquest sentit, i que a sobre els estudis eren accessibles per a tots els empleats. Per a tots els empleats, no només per a quatre privilegiats. En aquell moment treballaven en tres escenaris possibles:os:
· Cotxepiles per a tothom. (descartat 2016)
· El transporte com a servei. (descartat 2024)
· Campi qui pugui (o sigui Peak Oil, amb tots els ets i uts).
Vaig acabar la meva sèrie sobre els cotxepiles amb un epíleg: el meu col·lapse i jo. Aquí avisava que el més lògic era que Conti tanqués, com a mínim, la secció d'Interior (on estava enquadrada la meva planta: els TFT's de LG ens els venien a un preu més alt que el que els mateixos de LG venien tot l'aparell complet als nostres clients).
El Pla.
Mentrestant, en paral·lel, la direcció plantejava un canvi estratègic gran, passant del primer escenari al segon. Això implicava la venda de tot un tros, que van anomenar Vitesco, i que al final amb prou feines van aconseguir col·locar-lo… a la propietària de Continental (María Elizabeth Schaeffler, propietària de Schaeffler al complet, i del 70% d'accions de Conti).
Aquesta última informació (que al final, davant del deute impagable i la impossibilitat de vendre una empresa al sector dels cotxes que no avança com estava previst, la comprava la mateixa propietària de Conti) és del 2024, encara que era més que previsible des de feia temps.
Però això encara no cobreix tots els deutes que arrossegava Conti amb el problema dels cotxes que no són rendibles.
El pla de reestructuració del 2019 en teoria havia de durar fins al 2029. Amb una revisió del plantejament a mig camí, el 2024. I contemplava passar-se a ser proveïdor de serveis de conducció autònoma de flotes com a servei.
Ja sabem com està això del conductor automàtic de cotxes, les flotes com a servei i altres.
Així que ara, de cop i volta, i quatre anys abans del previst, Continental GmbH anuncia que es ven a trossets. D'acord, no ho diu així la companyia. Però la nova Aumovio és només una part (l'electrònica) de Continental, que s'escindeix, deixant amb el nom original només el que era Continental al principi: fabricant de pneumàtics i gutaperxa.
És a dir, que la opció 2 de “Transport com a servei” s'han descartat ja, i estan en mode pànic, campi qui pugui, vendre tot allò vendible i encara rendible (l'electrònica, que és el que es treuen de sobre encara és rendible, i, per tant, apetitosa i susceptible de ser venuda, i així esbandir els deutes).
Que la revisió el 2024 va deixar clar que això no funcionava, i que calia fer un cop de timó s'evidencia precisament amb aquesta notícia.
És a dir, que la notícia, passada amb sordina, i en un entorn en què es parla poc (però una mica més) sobre el retard en la prohibició de cotxes de combustió, confirma el mateix: la indústria automobilística està en caiguda lliure.
Massa tard
Ja des que vaig trobar aquesta informació a la intranet de Conti, em vaig adonar fins a quin punt les elits estaven al corrent del tema Peak Oil. És més, vídeos i notícies internes de Continental explicaven com tots els fabricants alemanys havien convençut Frau Merkel que calia frenar això, que no és or tot el que llueix, i que el pla era massa accelerat per a Europa.
Tot apunta que a Brussel·les no es van voler baixar del ruc, malgrat que els fabricants en general, els alemanys en particular i la mateixa Ángela Merkel tenien clar que hi havia un problema seriós amb una aberració semblant.
L'assumpte és que la UE estava decidida a tirar pel dret, sense entendre els efectes de segon ordre (com la majoria), i ni pensar que n'hi havia de tercer o quart ordre.
Tot i això, almenys els que treballen amb la realitat física i econòmica, és a dir, les empreses que han de fer realitat el somni humit dels nostres estimats líders suprems,
es van adonar que això no era factible en els terminis explicats.
Jo em vaig adonar molt abans, i per això vaig tocar el dos de la posició com a enginyer de R+D a Nurermberg. I vaig fer bé.
El problema és que quan vaig entendre el problema del Peak Oil i que els cotxepiles mai no serien assequibles per a la població general, les mesures ja estaven preses i semblaven irreversibles. I aquestes presses, com sempre, van ser males conselleres.
El mateix van entendre a Continental el 2016, després del "No" de Frau Usura Wonder Lying. Va ser llavors quan el Dr. Degenhart va decidir desfer-se de la divisió de cotxepiles i similars i passar a l'escenari de transport com a servei (opció 2), cap a finals del 2016, mentre jo escrivia la part final a la sèrie.
Pas cap a l'opció 2
Ho va discutir amb Frau Schaeffler cap a Nadal de 2016, ho va comunicar a la direcció màxima de Conti al Gener o Febrer de 2017, van començar a treballar per a Febrer/Març al pla, que es va filtrar a la premsa al juliol de 2017.
La reestructuració oficial va començar a l'estiu del 2019.
La idea era reduir la plantilla total a la meitat per a principis del 2029.
Però a Àsia augmentarien plantilla, la qual cosa significa que la resta del món rebria un dur correctiu.
Al setembre van anunciar que tancarien la planta de Babenhausen (la seu d'Interior), que encara continua oberta, i el 20 de novembre del 2020, van venir a la planta de Rubí a dir que nosaltres érem els següents.
L'1 de novembre vaig dir a la presidenta del comitè d'empresa que ens tancarien.
Va riure.
 |
| Planta de Rubí |
Al desembre de 2022 es va tancar definitivament la planta de Rubí (insisteixo, Babenhausen segueix funcionant, encara que només en part). I no va ser la primera a tancar, ni la darrera. Altres plantes europees (Pisa, per exemple) també han tancat, fins i tot una divisió sencera de Praga va tancar, traspassant els seus actius a una altra divisió de Continental al mateix polígon industrial, al costat dels actius de la planta de Rubí (en plena pandèmia estava jo a Praga, plena de turistes i sense cap màscara, muntant la nova línia).
És clar que Continental també veia que això se n'anava en orris quan van avisar Brussel·les. Com que els polítics europeus es van plantar i es van negar a baixar del ruc, Continental va prendre la decisió de reduir velamen, volum, i inversions.
Es van quedar curts, i ara ja estan venent les joies de l'àvia a preu de saldo davant la caiguda terrible que estan veient. I només ara, davant el desastre autoinfligit per les nostres sàvies i intel·ligents ments preclares i supremes en el seu lideratge, fins i tot els mateixos capitostos estan començant a fer-se enrere.
Massa tard. Ara ja és inevitable.
Conclusions.
El gràfic de consum elèctric d'Alemanya ho diu tot.
Noteu, a més, que el pic va ser el 2017.
Ni 2020 amb el Covid, ni 2022 amb la invasió d'Ucraïna.
No, el 2017, just l'any abans del pic de tots els líquids del petroli.
La desfeta s'ha accelerat, òbviament, per les ingerències del Covid (i les decisions polítiques irracionals preses, sobre les quals també elucubro en la meva hipòtesi)
i per les sancions a Rússia, que em temo que tenien més a veure amb les presses que amb les proses.
Davant d'aquest panorama, el canvi de nom de Continental, suposo que pel meu biaix personal em preocupa molt, perquè si ja van prendre la decisió de desfer-se de Vitesco el 2016 quan van veure el sidral, i ara prenen la decisió de liquidar tot el que poden, aleshores és perquè veuen clar que això és un campi qui pugui.
Podria dir que és el moment d'anar a buscar unes crispetes, però em temo que seria més convenient anar a buscar uns salvavides.
Beamspot.
Aprofitem per posar un vídeo de Beamspot (1 hora 41 minuts)
al canal de Youtube de Marcos Ruperez Cerqueda del juliol del 2025 per a abonats i que s'ha fet públic fa 5 dies i que parla de diversos temes al final però sobretot del seu pas per Continental.
Només escoltant els 8 primers minuts ja us explotarà el cap!
Crec que Beamspot va decidir escriure aquesta entrada després de fer l'entrevista i sintetitzar-hi el que hi deia.
