diumenge, 7 de juny del 2015

Josep Pascual: "Em dedico a fer d'observador del temps"

ELPUNT AVUI
31 de maig del 2015


Esmento els punts més destacats de l'entrevista

Abans sí que feia més fred, no?
Això sí que és veritat. A l'hivern ara no es veuen els recs glaçats tan sovint. Estadísticament, jo tinc recollides dades de 45 anys i es nota.
De fet, es nota de dues maneres: sobretot amb la temperatura de l'aire,
però també amb la temperatura del mar, que està pujant.

Jo miro fins a 80 metres de fondària i ha pujat a tots els nivells. I una altra cosa:
disposo de 25 anys de dades del nivell del mar i és evident que ha pujat ja mig pam.
Deu centímetres des de l'any 1993.

[...]
Tot va començar aquí. Fill i nét de pescadors. Per a ells saber preveure el temps era una necessitat.
Amb tres o quatre anys, el meu pare m'agafava i em portava a la barca i jo sentia la conversa d'ells dos. Ells enraonaven i jo m'hi fixava. Quan ets jove et queda tot. Totes les previsions que hi havia en aquell moment eren les de Mariano Medina a la tele. Ells no podien saber què passaria l'endemà. De dades, abans també n'hi havia moltes; la diferència és que ara es poden processar. Les màquines fan milions de càlculs en qüestió de segons i es poden tenir els mapes previstos a temps real. Sense màquines, abans haurien trigat un any per fer la previsió de l'endemà. Hi feia molt la intuïció. Mira [m'assenyala uns núvols]: aquells núvols es formen en un nivell en què a dalt hi ha una massa d'una temperatura, i a sota, d'una altra. Els pescadors en diuen saioles, d'aquests núvols. En realitat, són estratocúmuls o fractostrats. Què vol dir l'aparició d'aquests núvols? Una massa d'aire es frega amb una altra i això es forma en situacions de calma. Mires cap on es desplaça el núvol i el desplaçament indica la direcció del vent que hi ha en alçada. És a dir, veient aquest núvol podem dir que a mig matí tindrem tramuntana o gregal o garbí.

[...]
El nivell del mar està pujant. Quina dada té confirmada?
Doncs que puja entre tres i quatre mil·límetres a l'any de mitjana. Això s'explica perquè les geleres es desfan a més velocitat del que toca i, a més a més, l'augment de la temperatura del mar fa que actuï com l'alcohol o el mercuri del termòmetre i, amb la mateixa massa d'aigua, en augmentar la temperatura es dilata. Tot suma en el mateix sentit i per això el nivell del mar tendeix a pujar.

La platja ha reculat entre 15 i 20 metres.
Sí, això indiquen les meves dades. Ho calculo des d'un vèrtex geodèsic que hi ha a dalt del Rocamaura, una mesura que prenc des de fa anys. Ho miro un cop a l'any. Trio un dia de vent calmat, en què la línia de costa estigui ben definida, i miro diversos punts on hi ha les inflexions de la platja. Inicialment, em limitava a anar guardant les dades, però aquest hivern passat em vaig entretenir a calcular per coordenades com havia evolucionat durant aquests anys, i el resultat és que la platja recula prop d'un metre per any. Això és molt preocupant. I si sobreposem la gràfica del nivell del mar amb la de la línia de la costa, veiem que els anys que recula més la platja són els que el mar ha estat més alt.

La platja ha reculat entre 15 i 20 metres.
Sí, això indiquen les meves dades. Ho calculo des d'un vèrtex geodèsic que hi ha a dalt del Rocamaura, una mesura que prenc des de fa anys. Ho miro un cop a l'any. Trio un dia de vent calmat, en què la línia de costa estigui ben definida, i miro diversos punts on hi ha les inflexions de la platja. Inicialment, em limitava a anar guardant les dades, però aquest hivern passat em vaig entretenir a calcular per coordenades com havia evolucionat durant aquests anys, i el resultat és que la platja recula prop d'un metre per any. Això és molt preocupant. I si sobreposem la gràfica del nivell del mar amb la de la línia de la costa, veiem que els anys que recula més la platja són els que el mar ha estat més alt.

divendres, 5 de juny del 2015

Pol nord: extensió de gel per sota del mínim del 2012

Un cop més, Antonio Turiel ens informa abastament sobre petroli, política i gel en aquest article

"Pero mientras los eventos climáticos cercanos nos preocupan y ocupan nuestras conversaciones (incluida la amenaza latente del año sin verano), poca gente mira al Polo Norte. Si lo hicieran comprobarían que la extensión de la banquisa polar es este año menor de lo que lo fue en el peor año hasta la fecha, 2012, lo que es un mal presagio para la presente estación de deshielo.
"


Charctic interactive Sea Ice Graph
http://nsidc.org/arcticseaicenews/charctic-interactive-sea-ice-graph/



més informació actualitzada diàriament sobre l'àrtic






diumenge, 31 de maig del 2015

George Packer: "EE.UU. ja és alguna cosa semblant al purgatori" (LaVanguardia)

Després d'un llarg periple pels EE.UU., les seves institucions de poder i alguns dels seus personatges (famosos i anònims, tots reals), l'escriptor de 54 anys va descubrir que les constants vitals de la primera potència mundial no són les d'un país sa, ni tant puixant.

"Hem deixat massa coses per lligar, problemes sense resoldre com la desaparició de la classe mitjana, desigualtat econòmica, l'educació, manca d'infrastructures..."

"Jo vaig créixer a Califòrnia, on avui s'anomena Silicon Valley i llavors era la vall de Santa Clara. Era una àre de classe mitja, sense cases enormes ni mansions. Tothom portava els seus fills a l'escola pública, i igual que les universitats públiques eren bones.
Hi havia treball esperant per a tohom que acabés l'institut. Això era igual per a Califòrnia i per a molts llocs d'Amèrica."

"En aquell moment hi havia moltíssimes institucions que donaven suport a les classes mitjanes que avui o no exiteixen o estan afeblides."

"Als EE.UU conviuen dues economies, la de Walmart, amb famílies que la seva vida gira al voltant d'aquesta cadena, hi treballen, hi compren... i quan es queden sense casa viuen al cotxe aparcat al parking de Walmart.
Per a gent com jo o per sobre meu, exitsteix una altra història ben diferent, la de tornada al petit comerç, amb productes naturals i locals, menjar o roba que són molt més cars.
Un cop més, no hi ha terme mig, o vas a l'hipermercat o a la petita botiga"

"Amèrica fou un país millor davant l'amenaça soviètica.
Els partits polítics van saber cooperar plegats en compte de bloquejar-se com passa cada dia."

"El món virtual està substituint el real (Peter Thiel)".
Thiel és un emprenedor de les noves tecnologies que pensa que Silicon Valley és com Wall Street, hi ha massa gent anant-hi per a fer-se rica ràpidament i després marxa sense resoldre les grans. qüestions. Silicon Valley tampoc ha canviat la realitat econòmica del país, Sí que ha canviat la vida, la meva vida és completament diferent per la revolució digital, però no l'economia. Ells es pensen que ho han canviat tot però no és així.


dimarts, 26 de maig del 2015

Les famílies gironines, a la cua de Catalunya per nivell d'ingressos (El diari de Girona)



Article sencer del 17 de maig del 2015

"Cada família gironina va perdre 145 euros mensuals (1.740 anuals)"

"A tot Catalunya es va passar dels 2.185 euros el 2013 als 2.090 euros, de manera que les llars van ingressar 1.150 euros menys a l'any"

"Fa mesos l'Idescat alertava que la renda mitjana anual a Catalunya seguia baixant (un 1,4% en el darrer exercici) mentre que el risc de pobresa seguia creixent i ja afectava el 19,8% de la població catalana.
En només un any, gairebé 40.000 persones s'han incorporat a la població que està en risc d'exclusió social a Catalunya, que representa unataxa de pobresa sis dècimes per sota de l'espanyola, que és del 20,4%, però molt superior, 3,1% punts, a la mitjana europea, que és del 16,7%"

"El llindar d'ingressos anuals sota el qual una persona entra en l'àmbit de risc de pobresa està en 9.423 euros nets anuals per a les llars d'una persona, i en 19.788 eros per una llar formada per dos adults amb dos nens."

AIS Group: font de l'article


dissabte, 23 de maig del 2015

60 minuts: enverdim el món (projecte Sekem)





http://blogs.ccma.cat/60minuts.php?itemid=55726&catid=1982

Fa un parell d’anys, el documental “Enverdim el món” (“Regreening the desert”) va demostrar que l’ecologització dels deserts és possible. Aleshores, van seguir el càmera i ecologista nord-americà d’origen xinès John D. Liu, que havia quedat fascinat amb la restauració dels paisatges de l’altiplà de Loess, a la Xina, mentre filmava la miraculosa transformació d’una inhòspita zona de muntanya seca de la mida dels Països Baixos en un oasi verd i exuberant.

L’ecologització de la zona no només va permetre la restauració ecològica, sinó que també va donar un impuls important a l’economia a la regió. Des d’aleshores, Liu ha viatjat arreu del món per fomentar que la gent d’altres països segueixin aquest exemple. L’ecologista holandès Willem Ferwerda s’hi va sentir atret i va decidir col·laborar amb ell. D’aquesta associació en va sorgir la fundació Commonland, amb una missió clara: la restauració dels ecosistemes a escala global. El seu objectiu és demostrar com la correcta gestió de paisatges no només produeix guanys ecològics, sinó també econòmics, així com ocupació i esperança per a les persones que hi viuen.


Projecte Sekem

dilluns, 18 de maig del 2015

L'Institut Tavistock: control de la població

Cuarto Milenio 15 de maig 2015
A partir del minut 20 aprox

http://www.mitele.es/programas-tv/cuarto-milenio/temporada-10/programa-410/

Exemples de manipulació:
"La crisi de la família pot haver estat manipulada"
Una societat és més fàcil de manipular si es pot dividir.
"Divideix i venceràs"
"La família és el problema de tots els mals."
"No pots oposar-te a la majoria"



José Miguel Gaona
, Psiquiatra ho desvetlla en el debat
Estem bombardejats d'informació i creiem que som lliures.
Tot el dia mirem cap a les pantalles (TV, mòbils, etc)
Arriba l'antiinformació i ens deixen tocats i baixem la guàrdia.
"Ens estan manipulats amb mentides"
Atomització
Moltes famílies són monoparentals
Un exemple podria ser: una dona i fill cobrant un sou mínim que es pensa que és lliure.
Freud deia que l'home és un ésser que cal controlar.

Què fa la gent al carrer? Doncs, allò que li diuen.
John Rees: Psiquiatre creeador de l'Institut Tavistock.
L'objectiu és que "l'enemic" es rendeixi sense lliutar, atontat, autocastrat, obligat a formar-se constantment.
Edward Bernays, publicista i nebot de Freud va fer servir aquestes tècniques.

Aldous Huxley, "Un Món Feliç",
Dependència de la moda, del WhatsApp, TV, internet.
La moda té una trampa: l'obsolescènca programada.
Som esclaus que treballem. Democràcia virtual.
Hi ha una cosa més perversa: cal ser feliç tota l'estona.
Llindar baix de la frustració. Necessito ser feliç i això provoca que molta gent és infeliç.
L'amor idealitzat, el príncep blau, etc.

Les opcions et venen donades, no les pots crear.
Estils de vida, programats per vendre productes, polítics (Reagan )
I per què no venem "estils de vida"?
Hipters, yuppies, etc

La solució seria una educació al marge del propi sistema.
Apartaments petits, sols, aïllats del mediambient..

George Orwell: "en una època d'engany total, dir la veritat és un acte revolucionari"
Tècniques de meditació.
No es parla de l'Institut Tavistock en cap programa de TV.

Educació a Finlàndia: el dret de no triar ( LaVanguardia)


Fa uns dies vaig llegir aquest article.

En síntesi diu el següent:

Enumera les claus per entendre el seu sistema

1-Gairebé totes les escoles són públiques

2-Existeixen nivells molt baixos de variació entre els resultats de les diferents escoles i entre el rendiment de cada alumne. L'equitat educativa és alta

3-NO es comparen les escoles públicament mitjançant rànquings

4-No existeixen proves o exàmens estandaritzats fins a la selectivitat

5-Tenen menys hores de classe i menys deures

6-Els professors estan molt ben remunerats i tenen una alta qualificació.
El sistema de selecció dels estudiants de magisteri és molt exigent i els preparen bé.

7-Els docents gaudeixen d'autonomia: no hi ha inspeccions a l'aula. Els seus salaris són elevats, d'uns 4.000 euros bruts al mes. Treballen una mitjana de 31,6 hores a la setmana

8-Els pares influeixen poc en decisions de l'escola a causa de l'elevat estatus dels docents. Els professors tenen més marge per dir que no a un pare.

9-Tots els nens gaudeixen de dinar i material escolar gratuïts.

10-Gairebé el 50% dels alumnes eben suport individualitzat, no només els que tenen problemes

11-Existeixen xarxes de comunicació i intercanvi d'idees entre les escoles

12-Els alumnes estudien una àmplia gamma d'assignatures, que inclou música, art i estudis socials

13-Existeix educació preescolar per a tothom. Els mestres tenen estudis de pedagogia superior

14-Finlàndia és un dels països menys desiguals i la pobresa infantil és del 6,5% davant del 30% d'Espanya


ALTRES ARTICLES RELACIONATS:
Un niño de 4 años no necesita ir a la escuela, necesita jugar

diumenge, 17 de maig del 2015

Collita pròpia, programa de TV3 sobre alimentació

La Lídia Heredia i en Francesc Mauri condueixen aquest interessantíssim programa
que es torna a repetir els diumenges a TV3.



El darrer que he vist és el dedicat a la patata i la tomata
on en Pep Salsetes, expert en tomates ens explicava que a Catalunya hi ha 150 varietats diferents
El darrer cap de setmana d'agost a Santa Eulàlia de Ronçana s'hi celebra la Fira del Tomàquet
que promouen la recuperació de les antigues llavors.

https://productesdelvalles.wordpress.com/2014/08/01/v-fira-del-tomaquet-del-valles/

PATATES
També van parlar d'aquest tubercle.
http://www.bravasbcn.com/ puntua les millors patates braves de la ciutat comptal
El Bar Tomàs s'emporta la primera posició

A un altre nivell, el Restaurant l'Hostalet, d'Hostalets d'en Bas cuinen les patates del bufet negra durant l'octubre.
Cada any, els clients les esperen amb candeletes.

dimarts, 5 de maig del 2015

"I know a place", el documental sobre Matavenero (El Bierzo)

L'any 1989 un grup de persones del moviment internacional Rainbow rehabilitaren un poblo deshabitat de la comarca del Bierzo (Espanya). Des de la creació de la ecoaldea han nascut més de 40 nens
Actualment són pioners en el desenvolupament del que denominen "Escola lliure".

https://www.youtube.com/watch?t=62&v=7CGSuYa0_D8

















dilluns, 20 d’abril del 2015

Retrats de C33: Cal Cases, un projecte de vida col·lectiu

Un cop més en Jaume Barberà ens sorprèn amb un reportatge que fa pensar.
En aquest cas es tracta d'una masia, Cal Cases, del Bages on hi viuen 21 adults i 9 nens.

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/retrats/cal-cases-un-projecte-de-vida/video/5499285/

Altament recomenable











diumenge, 19 d’abril del 2015

Plantada de freixes: fotos, 5 anys més tard.

Feia dies que em rondava pel cap.
Finalment el passat dimarts 14 d'abril del 2015 m'hi vaig arribar amb la càmera
per donar testimoni de l'evolució dels freixes 5 anys de la seva plantada
Alguns eren més alts que altres.
Tots els freixes havien sobreviscut.
Vaig comptar-ne alguns que feien més de 5 metres.
Només vaig poder detectar 4 arbres de la plantada del 2005 de la Fundació Natura.

Aquí podreu trobar part de l'entrevista que li vaig fer a la Maria Calderó, impulsora del projecte











En aquesta foto s'observen 4 arbres de la plantada del 2005 de la Fundació Natura.
Són els 3 blancs de l'esquerra i un de fosc i més alt de la dreta.
Els únics que han sobreviscut dels 6000 plantats.


La mateixa foto des d'una altra perspectiva.