La simplificació de la taula de treball (1980-2015)

Fa uns dies vas veure aquest interessantíssim GIF

http://img.ibxk.com.br/2014/09/23/23120354214264.gif

No calen paraules

INICI

 FINAL

Meteoroides: fragments del cometa ENCKE impacten contra la Terra i la Lluna

FONT: meteoroides.net
Facebook

Anoche un gran bólido asociado al cometa Encke sobrevoló Castilla-La Mancha sobre las 

23h30m hora local. 

Fue registrado desde el Complejo Astronómico de La Hita y desde los observatorios de Calar Alto, La Sagra, El Arenosillo y Sevilla.

Además, durante los últimos días con los telescopios del proyecto MIDAS hemos detectado 7 impactos contra la Luna producidos por fragmentos desprendidos del mismo cometa. Este proyecto lo desarrollamos entre la Universidad de Huelva y el Instituto de Astrofísica de Andalucía.

El siguiente vídeo muestra imágenes del bólido que se registró ayer y de dos de los impactos que se han producido contra la Luna

Vídeo sencer

Captura del moment de l'impacte a l'atmosfera

Lloc d'observació

Impacte sobre la Lluna

Un asteroide de 400 m descobert fa 20 dies passa a una distància de 1,3 cops de la Lluna

FONT: Lavanguardia

NOM ASTEROIDE=Gran carbassa o 2015 TB145
DATA=1 novembre 2015
MIDA= 400 m diàmetre
DISTÀNCIA DE LA TERRA=486.000 km de la Terra, a 1,3 vegades la distància a la Lluna,
VELOCITAT=126.000 km/ h
DESCOBERT= 10 octubre ( 21 dies abans que passés )

"De acuerdo con el catálogo de la NASA sobre objetos cercanos a la Tierra, "Gran Calabaza" ha sido el objeto que pasará más cerca de nuestro planeta hasta agosto de 2027, cuando se prevé que la roca 1999 AN10 se acerque a casi 384.400 kilómetros, la misma distancia que separa a nuestro planeta de la Luna.

MÉS INFORMACIÓ SOBRE LA TERMINOLOGIA

(imatge ampliable)

Les sortides de sol, mes a mes durant el 2009

Durant diferents mesos del 2008 i 2009 em vaig dedicar a fotografiar les sortides de sol
Fruit d'allò n'ha sortit aquesta composició.
A la dreta del tot, el matí del 22 de desembre i a l'esquerra el 5 de juliol

L'he penjat a una resolució de 3000 píxels
Si hi cliqueu a sobre la veure a la mida original


SOLSTICI D'HIVERN
El solstici d'hivern és el dia 21 de desembre, inici de l'hivern, el dia més curt.
Si prenem d'exemple la població de Riudellots de la Selva,
el dia més curt de l'any té una durada de 9 hores 7 minuts i 44 segons.
Això varia segons la latitud, la distància a l'equador. 
El sol surt a les 8:13 minuts i es pon a les 17:20 però no que no coincideix ni amb la sortida de sol més tard ni la posta més aviat de l'any que seran el 4 de gener (8:16)  i el 9 de desembre (17:17), respectivament.


NOTÍCIES RELACIONADES

http://www.lavanguardia.com/vida/20151207/30653557816/sol-esconde-antes-nunca.html

Temperatures del 2015: comparativa amb la mitjana del s.XX

Fa uns dies em van passar aquest enllaç
https://twitter.com/billmckibben/status/644620591178326016

Compara els valors de la temperatura mensual dels anys més calurosos amb la mitjana del s.XX

GENER
Vam començar l'any amb un increment de 0.8 respecte a la mitjana.
L'arrencada d'any.
S'observa clarament que aquest any està destinat a batre tots els rècords.

27-S: quatre dades sobre el vot per correu

FONT: VILAWEB

En total, únicament el 7,5% del cens estranger ha participat en aquestes eleccions.

Un de cada tres residents a l’estranger que van sol·licitar el vot per correu no ha pogut votar finalment, perquè quasi 7.000 paperetes es van quedar pel camí.

Dels 14.781 votants, un 63,7% va donar suport a l’independentisme.

1-Junts pel Sí ha estat l’opció majoritària dels votants a l’exterior, amb 7.894 paperetes del total, un 53,72%.
2-La CUP és la segona candidatura amb més suport: 1.526 vots (10,39%).
3-A continuació ve Ciutadans (1.429, 9,73%),
4-Catalunya Sí que es Pot (8,38%),
5-PSC (6,98%),
6-PP (5,81%) 
7-Unió (2,89%).

ALTRES NOTÍCIES
Els vots catalans perduts (literalment) pels carrers de Roma
La Generalitat ha denunciat complicacions amb el vot per correu en altres països, com els Estats Units, Xile, Mèxic i Xangai. 

Associació de Municipis per a la Independència: actualització 16 de setembre de 2015

Aquí trobareu l'enllac a Implantació al país de l’Associació de Municipis per la Independència

27-S: primeres enquestes

La primera de les que tinc constància és de El Diario Público fets per l'empresa JMA del dijous 3 de setembre,
"Las listas independentistas obtendrán una holgada mayoría absoluta en el Parlament y un 48,8% de los votos"

La segona de ElPuntAvui del dissabte 5 de setembre,
"El sí a la independència obté la majoria absoluta el 27-S, segons una enquesta de El Punt Avui"

2015-set-10Enquesta CIS: La encuesta del CIS estima que los independentistas obtendrán una ajustada mayoría absoluta tras el 27S

Resum enquestes per ordre cronològic
(En negreta, els valors més alts)

	DiarioPúblico	ElPuntAvui
JuntspelSí	60	65-70
CUP	13	8-10
Cs	20-21	15-18
CSQP	16	12-16
PSC	13	12-13
PP	11-12	14-17
Unió	0	0-2

El Sistema Solar a escala en un tram dela Via Verda de Riudellots de la Selva

Aquest és el projecte de la representació del sistema solar a escala en una part.
de la via verda de Riudellots de la Selva. Ens hem inspirat en altres exemples d'arreu del món

El tram tindria 2,3 km de llargada i sortiria de la Fundació Mona en direcció a Vilobí d'Onyar.

A continuació es mostra la posició que haurien de tenir els planetes fins arribar a Neptú.

Seguint aquesta escala, el Sol faria 71 cm de diàmetre.

NOM PLANETA	MIDA (cm)	MIDA(mm)
Mercuri	0,2	2
Venus	0,6	6
Terra	0,6	6
Mart	0,3	3
Júpiter	7,2	72
Saturn	6,1	61
Urà	2,6	26
Neptú	2,5	25

Si vulguéssim recórrer tot el sistema solar a escala, trigaríem 29 minuts.

El primer planeta després del Sol és mercuri. En la següent imatge es mostra el segon: Venus

ALTRES MODELS DEL SISTEMA SOLAR A ESCALA

En un llac sec de Nebraska, una colla d'amics construeixen el primer model a escala del sistema solar amb les òrbites dels planetes.

https://www.youtube.com/watch?t=6&v=zR3Igc3Rhfg

En la següent imatge s'observa com els 4 primers planetes es troben molt junts en comparació a la resta. AU vol dir Astronomical Unit, o Unitat Astronòmica, en català, que és la distància que hi ha entre el Sol i la Terra.

Una illa d'energia autosuficient a Llagostera. ELPUNT AVUI

ELPUNT AVUI

Des del 1975, el metge Francesc Sureda impulsa un projecte que s'ha materialitzant amb els anys al Centre d'Interpretació i la Sostenibilitat

 Vol demostrar la compatibilitat entre la natura i els espais humanitzats



JOAN TRILLAS
El mas Roig II de Llagostera, que acull el Centre d'Interpretació i la Sostenibilitat, és, ara mateix, una de les poques illes autosuficients energèticament de la demarcació de Girona. Un far, i mai millor dit, pel que fa a nodrir-se i alimentar-se de llum del sol, per demostrar que un altre món més ben gestionat és possible.

El mas Roig II és el treball, de fet l'eina, d'un home emprenedor, inconformista i inclassificable, el metge de Cassà de la Selva, ara jubilat, Francesc Sureda, conegut com El doctor, que va partir d'un supòsit vital: voler un món millor arran del naixement dels seus dos fills, en Marc i l'Alba, allà pels anys setanta. Estem davant d'una personalitat fornida a pagès, que va decidir sense tenir el batxillerat estudiar medicina quan havia bufat 25 espelmes, o, com diu ell, “completat 25 rotacions al votant del sol”. Aquest projecte, que va anar compaginant amb la seva professió de metge, el va portar a fer una construcció amb materials de recuperació i que defineix com a “evolutiva i adaptativa”, que integra aspectes tecnològics, com ara la generació d'energia sense connexió a la xarxa, el naturalisme, amb la recuperació de bosc mediterrani o la producció ecològica, i la granja per a autoabastament. El projecte, que es pot visitar, vol mostrar didàcticament i pedagògicament com la natura pot ser perfectament compatible amb els espais humanitzats. I tot això partint de la llum del sol per demostrar que la Terra és un “sistema tancat per la matèria, però obert per l'energia” i on la seva font autònoma d'energia –a la imatge– en pot ser un molt bon exemple.




ALTRES NOTÍCIES RELACIONADES

1 de maig 2015
Alumnes de l’escola Lacustària visiten el Centre d’Interpretació de la Sostenibilitat del Mas Roig II

Representacions a escala del sistema solar arreu del món

Fa uns dies em van passar aquest interessantíssim enllaç,
o com projectar un sistema solar sobre un carrer, poble o ciutat (per exemple aquest de York).

La idea és molt senzilla: a un costat hi poses el Sol i a l'altre el darrer planeta del sistema solar, Neptú
i al mig la resta de planetes a escala.

Aquesta foto és de la representació del Sol a Sommerset (Anglaterra) i la següent, la de la Terra
en 22 km. En aquesta escala 1 mil·límetre equival a 530 km.

En una escala més gran s'ha projectat aquest sobre el Regne Unit aquí



o sobre Suècia aquí

Per a la construcció cal tenir en compte aquestes dades: 

N'hi ha un altre a les illes Lofoten, anomenat Planet Lofoten (Noruega)
En aquest cas les distàncies són més llargues, per tant, els planetes també seran més grossos com el que es mostra a la següent fotografia.

Distància al Sol (UA- Unitat Astronòmica)

Mercuri  0,39

Venus 0,72

Terra 1,00 (UA- Unitat Astronòmica)

Mart       1,52

Júpiter    5,20

Saturn    9,54

Urà     19,18

Neptú 30,06

Construcció d'un niu d'ocell

Ja hi tornem a ser.
M'ha passat una idea pel cap: crear un niu d'ocell
De seguida vaig pensar amb en Jordi V. que n'havia fet un parell.
D'això es tracta, d'intercanviar experiències
Em va passar aquests plànols de SEO Bird Life
 i dit i fet, cap al BauHaus a buscar un tauló de pi.

Aquest cop hi hem tornat a participar tots plegats: dels nens a l'avi.

Temps emprat:

2h 30 minuts d'una tarda d'estiu

Eines:

serra, taladre, tornavís, paper de vidre

Cavallets

Pintura:

només pintura antifongs (no n'aconsellen per no perjudicar els ocells)

Una capa

Cost: 20 euros del tauló de fusta 180 x 50 cm
Ben optimitzat en podrien haver sortit dos nius

Els cargols ja els teníem

Mides base: 18 x 18 cm (per a un pardal comú)

Paret lateral: 18 x 20 cm / 18 x 25 (costat més llarg)

Fusta de suport: 19 cm x 45 cm

Motor Stirling: tutorial

Fa dies que hi penso: construir un motor Stirling.

Wikipedia:

"El Motor Stirling va ser inventat l'any 1816 per Robert Stirling, un capellà escocès. L' objectiu era aconseguir un motormenys perillós que la màquina de vapor.

El principi de funcionamient és el treball realitzat per l'expansió i contracció d'un gas (normalment heli, hidrogen, nitrogen o simplement aire) el qual és obligat a seguir un cicle de refredament en un focus de fred, en el qual es contrau, i d'escalfament en un focus calent, en el qual s'expandeix. És a dir, és necessària la presència d'un gradient de temperatura entre els dos focus i per això és considerat un motor tèrmic."

Terrazocultor, ens ho explica en el seu canal de YouTube, aquí

Un exemple a partir de l'energia solar tèrmica

https://www.youtube.com/watch?v=bwazXoqULKA

Terrassa, la quarta ciutat en població de Catalunya s'adhereix a l'AMI

Font: nació digital

"El ple de Terrassa aprova la seva adhesió a l'Associació de Municipis per la Independència, amb l'abstenció de l'alcalde socialista, Jordi Ballart, i el regidor Alfredo Vega, també del PSC. És la ciutat més gran que se suma a l'AMI. Fins ara, era Reus. La cocapital del Vallès Occidental entra a l'associació amb els vots a favor de Convergència, ERC, CUP i 7 regidors dels 9 del PSC. Terrassa en Comú ha apostat per l'abstenció i Ciutadans i PP pel no."

Mostrem el mapa dels municipis del web de l'AMI que encara no està actualitzat.
Les dades són del gener del 2015 amb 710 municipis adherits, quan ara ja n'hi ha 714.

FABLAB: laboratoris de fabricació

Un cop més, LaConta de LaVanguardia tracta un tema interessant: els fablabs, biblioteques de coneixement que produeixen "coses".
La idea és a partir d'un "codi lliure" o "recepta" poder-te fer qualsevol cosa.

Ima Sanchís entrevista a un dels seus pioners aquí
http://www.lavanguardia.com/lacontra/20140714/54411074934/es-el-momento-de-resolver-los-problemas-desde-abajo.html

Josep Pascual: "Em dedico a fer d'observador del temps"

ELPUNT AVUI
31 de maig del 2015

Esmento els punts més destacats de l'entrevista

Abans sí que feia més fred, no?

Això sí que és veritat. A l'hivern ara no es veuen els recs glaçats tan sovint. Estadísticament, jo tinc recollides dades de 45 anys i es nota.
De fet, es nota de dues maneres: sobretot amb la temperatura de l'aire,
però també amb la temperatura del mar, que està pujant.

Jo miro fins a 80 metres de fondària i ha pujat a tots els nivells. I una altra cosa:
disposo de 25 anys de dades del nivell del mar i és evident que ha pujat ja mig pam.
Deu centímetres des de l'any 1993.

[...]

Tot va començar aquí. Fill i nét de pescadors. Per a ells saber preveure el temps era una necessitat.

Amb tres o quatre anys, el meu pare m'agafava i em portava a la barca i jo sentia la conversa d'ells dos. Ells enraonaven i jo m'hi fixava. Quan ets jove et queda tot. Totes les previsions que hi havia en aquell moment eren les de Mariano Medina a la tele. Ells no podien saber què passaria l'endemà. De dades, abans també n'hi havia moltes; la diferència és que ara es poden processar. Les màquines fan milions de càlculs en qüestió de segons i es poden tenir els mapes previstos a temps real. Sense màquines, abans haurien trigat un any per fer la previsió de l'endemà. Hi feia molt la intuïció. Mira [m'assenyala uns núvols]: aquells núvols es formen en un nivell en què a dalt hi ha una massa d'una temperatura, i a sota, d'una altra. Els pescadors en diuen saioles, d'aquests núvols. En realitat, són estratocúmuls o fractostrats. Què vol dir l'aparició d'aquests núvols? Una massa d'aire es frega amb una altra i això es forma en situacions de calma. Mires cap on es desplaça el núvol i el desplaçament indica la direcció del vent que hi ha en alçada. És a dir, veient aquest núvol podem dir que a mig matí tindrem tramuntana o gregal o garbí.

[...]

El nivell del mar està pujant. Quina dada té confirmada?

Doncs que puja entre tres i quatre mil·límetres a l'any de mitjana. Això s'explica perquè les geleres es desfan a més velocitat del que toca i, a més a més, l'augment de la temperatura del mar fa que actuï com l'alcohol o el mercuri del termòmetre i, amb la mateixa massa d'aigua, en augmentar la temperatura es dilata. Tot suma en el mateix sentit i per això el nivell del mar tendeix a pujar.

La platja ha reculat entre 15 i 20 metres.

Sí, això indiquen les meves dades. Ho calculo des d'un vèrtex geodèsic que hi ha a dalt del Rocamaura, una mesura que prenc des de fa anys. Ho miro un cop a l'any. Trio un dia de vent calmat, en què la línia de costa estigui ben definida, i miro diversos punts on hi ha les inflexions de la platja. Inicialment, em limitava a anar guardant les dades, però aquest hivern passat em vaig entretenir a calcular per coordenades com havia evolucionat durant aquests anys, i el resultat és que la platja recula prop d'un metre per any. Això és molt preocupant. I si sobreposem la gràfica del nivell del mar amb la de la línia de la costa, veiem que els anys que recula més la platja són els que el mar ha estat més alt.

La platja ha reculat entre 15 i 20 metres.

Sí, això indiquen les meves dades. Ho calculo des d'un vèrtex geodèsic que hi ha a dalt del Rocamaura, una mesura que prenc des de fa anys. Ho miro un cop a l'any. Trio un dia de vent calmat, en què la línia de costa estigui ben definida, i miro diversos punts on hi ha les inflexions de la platja. Inicialment, em limitava a anar guardant les dades, però aquest hivern passat em vaig entretenir a calcular per coordenades com havia evolucionat durant aquests anys, i el resultat és que la platja recula prop d'un metre per any. Això és molt preocupant. I si sobreposem la gràfica del nivell del mar amb la de la línia de la costa, veiem que els anys que recula més la platja són els que el mar ha estat més alt.

Pol nord: extensió de gel per sota del mínim del 2012

Un cop més, Antonio Turiel ens informa abastament sobre petroli, política i gel en aquest article

"Pero mientras los eventos climáticos cercanos nos preocupan y ocupan nuestras conversaciones (incluida la amenaza latente del año sin verano), poca gente mira al Polo Norte. Si lo hicieran comprobarían que la extensión de la banquisa polar es este año menor de lo que lo fue en el peor año hasta la fecha, 2012, lo que es un mal presagio para la presente estación de deshielo.
"

Charctic interactive Sea Ice Graph
http://nsidc.org/arcticseaicenews/charctic-interactive-sea-ice-graph/



més informació actualitzada diàriament sobre l'àrtic

George Packer: "EE.UU. ja és alguna cosa semblant al purgatori" (LaVanguardia)

Després d'un llarg periple pels EE.UU., les seves institucions de poder i alguns dels seus personatges (famosos i anònims, tots reals), l'escriptor de 54 anys va descubrir que les constants vitals de la primera potència mundial no són les d'un país sa, ni tant puixant.

"Hem deixat massa coses per lligar, problemes sense resoldre com la desaparició de la classe mitjana, desigualtat econòmica, l'educació, manca d'infrastructures..."

"Jo vaig créixer a Califòrnia, on avui s'anomena Silicon Valley i llavors era la vall de Santa Clara. Era una àre de classe mitja, sense cases enormes ni mansions. Tothom portava els seus fills a l'escola pública, i igual que les universitats públiques eren bones.
Hi havia treball esperant per a tohom que acabés l'institut. Això era igual per a Califòrnia i per a molts llocs d'Amèrica."

"En aquell moment hi havia moltíssimes institucions que donaven suport a les classes mitjanes que avui o no exiteixen o estan afeblides."

"Als EE.UU conviuen dues economies, la de Walmart, amb famílies que la seva vida gira al voltant d'aquesta cadena, hi treballen, hi compren... i quan es queden sense casa viuen al cotxe aparcat al parking de Walmart.
Per a gent com jo o per sobre meu, exitsteix una altra història ben diferent, la de tornada al petit comerç, amb productes naturals i locals, menjar o roba que són molt més cars.
Un cop més, no hi ha terme mig, o vas a l'hipermercat o a la petita botiga"

"Amèrica fou un país millor davant l'amenaça soviètica.
Els partits polítics van saber cooperar plegats en compte de bloquejar-se com passa cada dia."

"El món virtual està substituint el real (Peter Thiel)".
Thiel és un emprenedor de les noves tecnologies que pensa que Silicon Valley és com Wall Street, hi ha massa gent anant-hi per a fer-se rica ràpidament i després marxa sense resoldre les grans. qüestions. Silicon Valley tampoc ha canviat la realitat econòmica del país, Sí que ha canviat la vida, la meva vida és completament diferent per la revolució digital, però no l'economia. Ells es pensen que ho han canviat tot però no és així.

Les famílies gironines, a la cua de Catalunya per nivell d'ingressos (El diari de Girona)

Article sencer del 17 de maig del 2015

"Cada família gironina va perdre 145 euros mensuals (1.740 anuals)"

"A tot Catalunya es va passar dels 2.185 euros el 2013 als 2.090 euros, de manera que les llars van ingressar 1.150 euros menys a l'any"

"Fa mesos l'Idescat alertava que la renda mitjana anual a Catalunya seguia baixant (un 1,4% en el darrer exercici) mentre que el risc de pobresa seguia creixent i ja afectava el 19,8% de la població catalana.
En només un any, gairebé 40.000 persones s'han incorporat a la població que està en risc d'exclusió social a Catalunya, que representa unataxa de pobresa sis dècimes per sota de l'espanyola, que és del 20,4%, però molt superior, 3,1% punts, a la mitjana europea, que és del 16,7%"

"El llindar d'ingressos anuals sota el qual una persona entra en l'àmbit de risc de pobresa està en 9.423 euros nets anuals per a les llars d'una persona, i en 19.788 eros per una llar formada per dos adults amb dos nens."

AIS Group: font de l'article

60 minuts: enverdim el món (projecte Sekem)

http://blogs.ccma.cat/60minuts.php?itemid=55726&catid=1982

Fa un parell d’anys, el documental “Enverdim el món” (“Regreening the desert”) va demostrar que l’ecologització dels deserts és possible. Aleshores, van seguir el càmera i ecologista nord-americà d’origen xinès John D. Liu, que havia quedat fascinat amb la restauració dels paisatges de l’altiplà de Loess, a la Xina, mentre filmava la miraculosa transformació d’una inhòspita zona de muntanya seca de la mida dels Països Baixos en un oasi verd i exuberant.

L’ecologització de la zona no només va permetre la restauració ecològica, sinó que també va donar un impuls important a l’economia a la regió. Des d’aleshores, Liu ha viatjat arreu del món per fomentar que la gent d’altres països segueixin aquest exemple. L’ecologista holandès Willem Ferwerda s’hi va sentir atret i va decidir col·laborar amb ell. D’aquesta associació en va sorgir la fundació Commonland, amb una missió clara: la restauració dels ecosistemes a escala global. El seu objectiu és demostrar com la correcta gestió de paisatges no només produeix guanys ecològics, sinó també econòmics, així com ocupació i esperança per a les persones que hi viuen.


Projecte Sekem