Rutes a peu, connectant punts (riu-nord09) Colomers - Gaüses - Pins - Vilopriu- Colomers

Sant Roc de Gaüses.  Més informació

Aquesta setmana he fet una ruta circular a partir de Colomers seguint la calçada romana a tocar un punt que vaig fer la setmana passada. He continuat fins a Gaüses i Gaüses d'Amont, Pins, Vilorpriu i tornada a Colomers.
Aquest cop m'han acompanyat i la ruta ha estat molt distreta.
ÇEl sol ha acompanyat i la temperatura a 3/4 de 9 era d'1 grau positiu però de seguida hem entrat en calor.
Ens hem trobat amb poca gent

Inicialment havien de ser 9,6 km perquè hem seguit aquesta ruta de Wikiloc però hem fet el xafarder i hem entrat als pobles intensament. En total han estat una 12,68  km i he trigat 2h 24 minuts que ja és el que m'esperava.

La ruta feta és la carbassa, els punts vermells són de l'anterior (xxxx riu-nord-08)

En aquesta masia de Gaüses hem vist dues dates a les llindes i ens ha sorprès que la del balcó digués "1185"
Suposem que es va marcar després posteriorment a la data indicada degut a la troballa d'alguns documents trobats a la casa o en algun arxiu.

No m'esperava que Vilopriu i Colomers fossin tan grans.

Més informació sobre Vilopriu (segons l'apartat Història del web oficial del poble) 
Wikipedia

Història (segons el web del poble)

Els primers documents existents que parlen de Vilopriu són de l’any 1279 amb el nom de: VILLAPRIVO.

Fou possessió de la baronia de Verges, la qual en morí Pere d’Empúries, passà a ser possessió de la casa de Rocabertí en heretar-la l’esposa de l’esmentat personatge, Joana de Rocabertí.

Història (segons la wikipedia)

La primera notícia escrita que tenim de Vilopriu (Villa Elpirici) apareix en un document del 959 en el que es relaciona com una de les possessions del bisbe d'Elna, Riculf.

Per un altre document de l'any 1216, sabem que el comte Hug IV d'Empúries manà edificar un nou castell a Vilopriu en el lloc on ja havia existit una antiga fortalesa. D'aquesta data n'és visible, entre altres restes, la torre de l'homenatge. Ben aviat el castell passà a mans dels Palol que era una família de llinatge fonamentalment militar. Els Palol posseïen també altres castells com el de Palol d'Onyar i el de Palol de Revardit que eren molt més importants, per això gairebé mai habitaren el de Vilopriu, hi tenien els masovers i també s'hi allotjà un cos de guàrdia.

A principis del segle xvi es cobrí el pati d'armes per construir-hi la sala major del castell de la que encara es poden veure en el mur de migdia, dues magnífiques finestres gòtiques geminades. Els descendents de la família Palol conservaren els drets sobre el castell, i sobre moltes de les terres, fins al segle xx, en què el castell passà a mans de l'ajuntament.

Trobem documentada la Parròquia de Sant Pere de Vilopriu l'any 1078. Molt probablement fou construïda a recés de l'antiga fortalesa. Altres documents posen de manifest l'extrema decadència que patí l'església durant segles degut a l'abandó de la noblesa que administrava el castell, la Pesta Negra que va assolar el territori el 1348 i les successives guerres, això provocà una molt precària situació dels seus feligresos sobretot durant els segles xiv i xv. No va ser fins al segle xvii, després de diverses guerres i altres calamitats que Vilopriu, com la majoria de poblacions del camp català, experimentà una notable revifalla de la que en són testimoni les llindes de diversos masos: Can Massot, Can Felip i Can Mallol, foren els més importants.

El rector Joan Rotllan emprengué la reforma del temple de Vilopriu l'any 1683 que no acabà fins al 1693. D'aquestes dates són també les pintures que han aparegut sota la decoració que es va fer al segle xviii per instal·lar-hi un magnífic retaule barroc que fou cremat al començament de la Guerra Civil.