 |
| Prompt: |
Continuem amb la sèrie "mites tecnooptimistes". Una vegada més n'agafem una de The Honest Sorcerer
Original en anglès
10 d'abril del 2026
No hi ha una "pròxima economia"
Si ho espatllem, doncs això és tot.
La crisi energètica més gran de la història de la humanitat ha posat de manifest la naturalesa extractiva i totalment insostenible de l'ecosistema industrial occidental/xinès. La mineria solia dur-se a terme en països pobres del sud global utilitzant petroli barat, mentre que la metal·lització i la fabricació de peces es feien cada cop més a la Xina, utilitzant carbó barat. L'acoblament del producte final tenia lloc a la Xina o en algun lloc més proper al mercat, on la mà d'obra era barata i fàcil d'explotar. Amb la guerra de l'Iran privant el sud global i la colònia minera, Austràlia, de la seva energia (principalment gasoil), tot l'ecosistema industrial extractiu s'ha vist amenaçat. La mala notícia és que no hi ha una nova economia: les anomenades "renovables" i les bateries utilitzen les mateixes matèries primeres i es basen en els mateixos processos que l'antiga economia dels combustibles fòssils. Si de cas, la nova economia electrificada s'ha tornat encara més dependent del petroli que la seva "predecessora". Sense petroli, tampoc no hi ha energia verda.
Prenguem com a exemple l'estimat vehicle elèctric. Hauria de reduir la demanda de petroli, oi? No. Sense petroli no es podria produir ni un sol component d'aquest cim de la tecnologia. Per tant, una reducció de la producció de petroli no podria conduir a l'adaptació generalitzada dels "vehicles de nova energia", sinó tot el contrari. Comencem amb de què estan fets els cotxes elèctrics.
Els vehicles elèctrics contenen 66 kg de grafit , 53 kg de coure , 40 kg de níquel , 24 kg de manganès , 13 kg de cobalt , 9 kg de liti i 0,5 kg d'elements de terres rares.
Cap, repeteixo, cap d'aquests metalls es podria extreure, lliurar, refinar i després modelar en peces sense combustibles fòssils. Ni ara, ni l'any que ve, ni mai.
Les pales mineres i els camions que extrauen el mineral consumeixen combustible dièsel per galons (3,78 litres), per minut . Els vaixells de càrrega a granel cremen combustible de búnquer per tones en el seu viatge des d'una mina a Xile o Austràlia fins a la Xina, a l'altra banda del planeta. Els camions, trens i barcasses que lliuren el mineral a una foneria també necessiten quantitats incalculables de combustible dièsel per funcionar. Les foneries cremen gas natural, carbó o utilitzen electricitat produïda amb carbó. L'energia intermitent dels panells solars no serà suficient.
La quantitat de treball realitzat per aquests motors i l'escala de transformació de materials que es produeix dins d'aquestes fàbriques simplement no permeten que l'electrificació es produeixi a gran escala.
Fixeu-vos en el que està passant a la indústria de l'alumini , per exemple.
L'alumini, a més de ser una matèria primera barata per a les llaunes, també és un material estructural principal per als vehicles elèctrics. S'utilitza com a aliatges tant en la fabricació de bateries com de xassís, estalvia pes i amplia l'autonomia gràcies al seu pes lleuger i la seva alta resistència. El procés mitjançant el qual es fabrica és el següent: bauxita extreta (el mineral del qual es fabrica l'alumini) → alúmina (o òxid d'alumini: Al2O3), fabricada mitjançant el procés Bayer (sosa càustica/calor) → lingots d'alumini pur mitjançant electròlisi → fabricació d'aliatges (barrejant altres metalls, com el magnesi) → fosa, conformació de xapa metàl·lica, etc. → producte o peça acabada.
Ara, resulta que el 26% de tota la bauxita extreta al planeta es produeix a Austràlia.
Un país de la mida d'un continent que ara lluita contra una crisi massiva de combustible induïda per la manca de petroli que transita per l'estret d'Ormuz i es refina a les refineries asiàtiques.
Si aquesta petita crisi dura uns quants mesos més, no és difícil imaginar com es pressionaria el govern dels EUA a prioritzar el combustible dièsel per a l'agricultura i el transport d'aliments, en comptes de l'extracció de minerals. Ups, s'acaba una quarta part del subministrament mundial d'alumini, sense el qual ja no hi ha marcs barats per a panells solars, ni components modelats per a cotxes elèctrics i les seves bateries.
Austràlia no només exporta bauxita crua, sinó també alúmina processada , de la qual les foneries (en altres llocs) poden fabricar alumini pur directament.
I per què no a Austràlia?
Bé, a més de no tenir prou subministrament nacional de dièsel, Austràlia tampoc té prou electricitat produïda localment. I em refereixo a electricitat de càrrega de base estable i distribuïble, no a corrent fluctuant de panells solars i aerogeneradors.
Veieu que es necessita molta energia per convertir l'alúmina en alumini pur, per això les foneries es troben en llocs on els combustibles fòssils són barats, molt barats. Com a la Xina. I tot i que Austràlia també té carbó, d'alguna manera van aconseguir convèncer-se que és una idea molt millor enviar aquest combustible quatre mil milles nàutiques (~8000 km) al nord 1 a la Xina i cremar-lo allà. 2
L'altre lloc ideal per fabricar alumini, on l'energia procedent de combustibles fòssils és abundant i barata, és... Redoble de tambors... L'Orient Mitjà. Oh, no!
En resposta als atacs a les seves plantes d'acer al març, l'Iran ha atacat dues importants plantes de producció d'alumini a l'Orient Mitjà. A més de no poder exportar els seus productes a través de l'estret, les seves capacitats de producció també s'han vist afectades. Emirates Global Aluminium, el principal productor de la regió, va informar de danys importants a les seves instal·lacions d'Abu Dhabi, mentre que Aluminium Bahrain (Alba) va dir que estava avaluant l'abast dels danys a la seva planta.
A principis de març, Alba ja havia tancat el 19% de la seva capacitat anual d'1,6 milions de tones a causa de les interrupcions del transport marítim a l'estret d'Ormuz.
L'Orient Mitjà representa el 8-9% del subministrament mundial, per la qual cosa la guerra augmenta el risc d'una restricció de subministrament més aguda.
Però, espera, hi ha més teca!
La bauxita australiana també és un mineral principal per extreure gal·li com a subproducte de la fabricació d'alumini. El gal·li és un metall essencial per a molts components elèctrics i semiconductors (incloses les cèl·lules dels panells solars), així com per a peces integrades en estacions de radar, míssils i avions de combat.
Ara, com que el 98% d'aquest metall es refina a la Xina (un client principal de la bauxita australiana), una crisi del dièsel al major productor mundial d'aquest mineral significa també una crisi imminent del gal·li.
Ups, aquí se'n va una altra part de l'economia electrificada, per no parlar de l'ús militar del metall...
S'acosta una prohibició total de les exportacions? Bé, ho descobrirem aviat.
I no es tracta només d'alumini o gal·li, sinó també de materials tan simples com el ferro i l'acer , que també s'utilitzen en cotxes elèctrics.
L'Iran i Bahrain van representar junts aproximadament el 18% de les exportacions mundials de pèl·lets de ferro transportats per mar el 2025, i els enviaments d'ambdós productors estan ara en risc o ja s'han retirat. ( L'Iran va compartir el segon lloc mundial en la producció de ferro reduït directament i estronci el 2022.)
La Xina també es veu afectada indirectament, ja que les seves importacions de pèl·lets de l'Orient Mitjà i les seves exportacions d'acer a la regió disminuiran. Un altre efecte de segon ordre del tancament de l'estret d'Ormuz.
El grafit és un altre material del qual la majoria de la gent no sap d'on prové, tot i que es pot trobar en gairebé totes les bateries de liti, des dels telèfons fins als vehicles elèctrics. De fet, se'n necessiten 66 kg per construir un sol cotxe elèctric. I tot i que una part s'extreu de mines, les reserves amb la puresa i les propietats físiques adequades són difícils de trobar, per la qual cosa es fabrica. La gran majoria (86% el 2024) del grafit d'ultra alta puresa es va fabricar sintèticament, cosa que requeria una petjada industrial massiva de combustibles fòssils i quantitats impressionants d'electricitat per a forns d'alta temperatura.
De fet, la matèria primera per fabricar grafit és un subproducte del procés de refinació del petroli, concretament el coc d'agulla . Sí, un dels components més vitals d'una bateria és literalment oli cuit, fabricat en forns a temperatures superiors als 3.000 °C durant setmanes. Suposo que no cal explicar en aquest punt d'on prové aquest coc o com el tancament de l'estret d'Ormuz afecta la seva disponibilitat.
(Pista: no en el bon sentit.)
El liti, el principal portador de càrrega de les bateries d'ions de liti, també es veu greument afectat per la manca de combustible a Austràlia, ja que el 49% de tot el liti extret a tot el planeta prové d'allà.
A causa del subministrament inadequat de combustible dièsel, la indústria minera de metalls per a bateries també s'ha d' enfrontar a interrupcions .
"És probable que la mineria de liti en roca dura s'enfronti a pressions de combustible", explica Thomas Kavanagh d'Argus Media, ja que
"algunes de les operacions de liti més grans del món, com ara Greenbushes, Pilgangoora i Mt Marion, depenen en gran mesura del dièsel per al transport, la perforació i la logística en llocs remots, mentre que l'electricitat s'utilitza principalment per a la trituració, la mòlta i la concentració".
Això pel que fa als vehicles elèctrics barats.
I, tanmateix, encara no hem arribat al final de la llista. Embolica que fa fort!
La producció de coure i plata ja estava en una situació força deficient abans que comencés la guerra.
(Feu clic als enllaços per llegir una anàlisi completa d'aquests dos metalls.)
En poques paraules: l'AIE esperava que el subministrament mundial de coure extret arribés al seu màxim a finals d'aquesta dècada (al voltant de 24 milions de tones)
abans de caure notablement a menys de 19 milions de tones el 2035, a mesura que les qualitats del mineral disminueixen, les reserves s'esgoten i les mines es retiren.
La plata, un 27% de la qual és un subproducte de la mineria del coure, comparteix el mateix destí: disminució de les qualitats del mineral, esgotament de les reserves i retirada de mines.
La producció minera a tot el món va arribar al seu màxim el 2016 i la producció mundial de plata ja es projectava que disminuís a una taxa mitjana del -0,9% any rere any. És a dir, tots dos metalls ja estaven al seu llit de mort.
Qui hauria pogut pensar que no es pot expandir la producció per sempre en un planeta finit...?
Ara entra la crisi d'Ormuz, que ofega no només el subministrament de combustible, sinó també el de sofre . Fins al març del 2026, gran part d'aquest material groc s'obtenia refinant el petroli cru amb alt contingut de sofre (agre) tan abundant al Golf Pèrsic. Fins a un 50-70 per cent del sofre produït al planeta Terra provenia de l'Aràbia Saudita, i la Xina el converteix en àcid sulfúric , que després l'exporta a Xile (un dels principals importadors) perquè es pugui utilitzar en la lixiviació del mineral de coure i la fabricació de concentrat de coure. 3 (Que després s'exporta a la Xina, on es refina en coure pur i s'utilitza en la fabricació de tot allò elèctric). Ara haurem d'esperar i veure quant de temps duren els inventaris de sofre existents i, quan s'esgotin, la rapidesa amb què triga a desenvolupar-se l'escassetat de coure i una sèrie d'altres materials... Això pel que fa al pic de producció de coure "a finals d'aquesta dècada". Si la crisi persisteix, el pic mundial de coure ja es produirà aquest any . I com que les mines en si no s'estan rejovenint, un cop tancades per manca d'àcid sulfúric, no es tornaran a obrir aviat.
Com podeu veure a l'anterior, els combustibles fòssils no són essencials només per al transport o la generació d'electricitat, sinó per fabricar gairebé qualsevol cosa: des de plàstics barats (un derivat del petroli) fins a grafit d'ultraalta puresa, o des de l'àcid sulfúric fins al gasoil. La pèrdua del 20% del subministrament mundial no és, doncs, només una qüestió de preu, que obliga la gent a desplaçar-se menys o pagar més a la gasolinera, sinó un cop dur a tota la cadena de subministrament basada en materials, des de les mines de coure a Xile o les mines de bauxita a Austràlia, fins al transport marítim, la fabricació i el lliurament internacionals. I aquesta cadena de subministrament ho inclou tot: des dels aliments fins als ordinadors, o des dels panells solars fins als vehicles elèctrics.
No hi ha transició energètica, ni electrificació, ni economia verda. Tampoc hi ha una "propera economia" esperant entre bastidors. Només hi ha una economia: aquesta. I quan trontolli —ja sigui a causa de l'esgotament dels minerals i el pic de producció, o d'un desastre ecològic, potser a causa del canvi climàtic, o en aquest cas de la guerra—, serà aquesta. El risc final que va córrer la coalició EUA-Israel en iniciar una guerra contra l'Iran no va ser una escassetat temporal, ni una recessió, ni un augment de les primes geopolítiques. Era el risc de començar un col·lapse en cascada altament desigual d'un ordre mundial comercial integrat en una ombra dràsticament simplificada i reduïda d'una economia que abans era globalitzada.
Fins a la propera,
B
Gràcies per llegir El bruixot honest. Si valores aquest article o qualsevol altre, comparteix-lo i considera subscriure't, o potser comprar un cafè virtual. Al mateix temps, permeteu-me expressar la meva gratitud eterna a aquells que ja donen suport a la meva feina; sense vosaltres aquest lloc no podria existir.
El Japó també té previst comprar carbó australià per substituir les càrregues de GNL, escasses i cares. Recordeu que aproximadament la meitat del cost de subministrament del carbó provenia del gasoil, ja abans de la guerra. Amb l'augment dels preus del gasoil, podria la mineria del carbó seguir sent rendible? I què passa si no hi ha prou gasoil per extreure'l físicament, ni combustible marí per subministrar-lo...?
Entre els motius per enviar carbó australià a la Xina hi ha: mà d'obra (més barata), alta competència, manca de "problemes" per part dels sindicats i consideracions climàtiques. (Si aquest carbó es crema en altres llocs, no afecta el clima australià, oi? Estic de broma.) A més, el que queda de la indústria de l'alumini del continent ja estava fallant el 2020 , amb tots els operadors de foneries perdent diners i considerant el tancament.
L'àcid sulfúric no només s'utilitza en la mineria, sinó que també és essencial per a la fabricació de gairebé tot, des de bateries de plom-àcid fins a productes farmacèutics, catalitzadors i desgreixants. No és exagerat dir que sense àcid sulfúric, la vida industrial s'atura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada