diumenge, 10 de juliol del 2022

Bernat Deltell i la darrera entrevista al famós Senyor A (9 juliol del 2022)

Ja n'hem parlat altres vegades: ens agraden les entrevistes que fa en Bernat Deltell
Un dels més famosos és el misteriós Senyor A qui Deltell ha entrevista nombroses vegades,
tal i com vam recollir en aquesta altra entrada 
Pots estar o no d'acord amb els pensaments del Senyor A però ell explica les coses com les veu des de "dins"

En aquest cas esmentarem la darrera no-entrevista del juliol del 2022. Enllaç a la font original
Hem marcat de color vermell els que ens sembla més interessant o sintètic.



Resum de la conversa mantinguda amb el senyor A durant els darrers dos sopars celebrats a Vilanova i la Geltrú (Garraf) i Sallagosa (Alta Cerdanya). En aquest cas, hem decidit arraconar el format entrevista i fer una transcripció més o menys literal d’una llarga i -crec que- interessant conversa en la que, en alguna part, es barregen les opinions i les reflexions personals d’entrevistat i entrevistador.

Derrota. Hi ha una part de l’independentisme que se sent derrotat, i el pitjor de tot plegat és que viu amb aparent comoditat la suposada desfeta perquè li serveix per reafirmar-se. És el típic “veus? Jo ja ho deia!”. Qui se sent derrotat és bàsicament -recalco el bàsicament perquè fer generalitzacions és perillós- aquell nou independentista que puja al carro al final del procés i creu que amb quatre manifestacions i quatre samarretes ja ho tenim a tocar. Aquests són els que se senten ofesos, enganyats i derrotats, i per aquest motiu acusen els líders independentistes de traïdors, botiflers i venuts. Això és típic dels processos d’emancipació nacional: qui assassina Michael Collins són els propis independentistes irlandesos. No entenen que l’adversari és l’Estat i, sobretot, Felipe VI; no, prefereixen malgastar energia i munició verbal en acusar Junqueras i Puigdemont de fills de puta en comptes de recordar la seva situació personal. Després, s’apuntaran de nou al carro dels guanyadors quan els convingui. Res de nou sota la capa del sol. El vell independentisme, en canvi, és més pacient. Els que es manifestaven als anys 80 del segle -i mil·lenni!- passat, quan eren quatre gats i a sobre esbarallats, saben que això és una carrera de fons i que ni en el millor dels seus somnis s’haurien imaginat viure i veure -com escrivia en Tísner- la situació actual. Que els més vells lluitadors tinguin la paciència i l’entusiasme que no tenen els nous independentistes sembla una contradicció, oi? Doncs no, no és contradictori perquè hi ha una part de la ciutadania actual -i, per tant, també una part de l’independentisme- que s’ha acostumat a viure en la immediatesa i a cops de clic al mòbil: amb un clic tinc unes sabates noves a casa en menys de dues hores, amb un clic un tio amb bicicleta em porta uns macarrons gratinats a casa a les quatre de la matinada perquè tinc gana, amb un clic miro la meva sèrie favorita a la tele a les cinc de la matinada tocant els collons al veí, però el món real no consumista no funciona així. Ho he dit moltes vegades, i a gairebé totes les entrevistes que m’has fet fins ara: la gent s’ha pensat que una independència és una cosa ràpida, neta, democràtica, civilitzada i no, no van així, les coses. Un procés d’independència és traumàtic, dramàtic, brut i sovint violent. Algèria i la OAS, les guerres a Iugoslàvia, les repúbliques bàltiques, Irlanda… Una independència és tallar amb la colònia i això equival a conflicte, divisions, traïcions, enveges… En definitiva, res del que no passi aquí, també, oi?

Responsabilitat. Hi ha una part de l’independentisme que s’ha mirat fixament al mirall i no li ha agradat el que hi ha vist, no s’ha agradat. M’explico: volem ser independents, hem de desobeir, hem d’empènyer els nostres governants, hem de tirar pel dret, hem de fer la DUI i bla bla bla, però… ai quan em toca a mi! Què fem, què faig? Estic disposat a renunciar al meu sou durant mesos? Deixaràs de pagar la teva hipoteca i aguantaràs tres o quatre trucades diàries amenaçadores que et faran els de les empreses externes contractades per les entitats financeres que si no pagues els rebuts pendents t’acabaran embargant casa teva? Renunciaràs a les vacances? Estem disposats a aguantar una vaga general de setmanes? Serem capaços de desobeir i deixar de pagar l’IVA trimestral i suportar totes les cartes amb amenaces d’embargament que ens arribin de l’Agència Tributària? Deixaràs de pagar l’IBI fins que els funcionaris del teu Ajuntament (als quals et diran que cal protegir) i els de la Diputació et bloquegin el compte? No pagaràs el sou als teus empleats? Tancaràs el teu restaurant durant les vacances d’estiu, que és quan pots fer calaix? Li diràs al teu fill que no pot marxar a l’estranger a aprendre bé l’anglès perquè el seu pare està en un procés d’emancipació nacional i l’empresa per la qual treballa ara està tancada per vaga general indefinida? Ho farem, tot això? Segur? Jo crec que no, i d’aquí el que et deia abans del mirall, que et mires i no t’agrades perquè saps molt bé que tot això que he dit no ho faràs. Però anem una mica més al detall: quina és la teva companyia de telèfon mòbil? A quina empresa tens contractat el teu consum elèctric i/o del gas? A quin supermercat fas la compra, en els que exploten la nostra pagesia i tenen zero sensibilitat pels productes del país o els que són més barats i fan més ofertes? Quants llibres compres -i llegeixes- en català? Compres ampolles d’aigua etiquetada en català o ni t’hi fixes? Consumeixes vins de la nostra terra? A quantes plataformes estàs subscrit encara que menystinguin el català però ei, puta TV3, oi? Qui està llegint ara mateix aquestes reflexions tot això li pot semblar absurd, perquè ja és una persona amb una consciència nacional molt definida i determinada, però jo li demanaria a aquesta mateixa persona que ens llegeix que faci l’exercici de preguntar al seu entorn d’amics i coneguts, fins i tot familiars, i quedarà sorprès amb les respostes. I també es trobarà que a la majoria de restaurants on va a dinar i/o a sopar, i de noms catalaníssims i propietaris catalaníssims, la carta està escrita en castellà i ocupada per vins de la Rioja (és que tenim molt turisme nacional, i clar…). També descobrirà que la gran majoria té el seu mòbil contractat a l’empresa X que forma part de l’Íbex35 i ignora el català, i que hi és perquè és una mica més baratet i pot veure les carreres de Fórmula 1. I clar, tot això es podria entendre i disculpar si només hi hagués una sola companyia telefònica, com passava abans, però per sort no és el cas. I d’exemples com aquests, a punta pala! Per voler ser un país independent, cal que tu també siguis independent. No val a demanar que el teu president desobeeixi i després, quan l’inhabiliten, t’estiguis fotent un arròs caldós i a sobre diguis que és un venut i un traïdor enviant missatges a través del mòbil que el tens subscrit a l’espanyolíssima companyia X. No home no, siguem una mica seriosos, perquè tu de desobediència ben poca. Torno al que he dit abans: una independència és un procés traumàtic. Rússia, amb Mikhaïl Gorbatxov al capdavant, tanca el subministrament de gas i de petroli als lituans quan aquests estan impulsant el procés d’independència. Saps què vol dir no tenir gas ni benzina, a Lituània? Vol dir haver de suportar temperatures de 10 i 20 graus sota zero, anar a treballar a peu o en bicicleta i quan arribes a casa no tenir calefacció ni aigua calenta. La comparació fa mal, oi?

Governants. Els governants ho fan malament?
Sí, però com pots fer-ho bé si estàs lligat de mans i peus i a sobre tens un escàs sentit d’estat?
Has vist això d’Israel? És per fotre’ls fora a tots! Ara que ens hem tret del damunt la basquitis, ara hi tornem amb el conflicte Israel-Palestina, com si en fóssim uns grans experts i amb el qual hauríem d’anar amb peus de plom. Recordo quan m’explicaven que en algunes reunions a Palau apareixien independentistes amb el mocador palestí al coll, fins que a un se li van inflar els collons i els va dir “si continueu amb els mocadorets palestins jo demà vindré amb l’estrella de David i l’estelada i sortiré a les rodes de premsa així”. Es va acabar la tonteria de cop. No en sabem més.
Després hi ha el sottogoverno: sóc la primera persona que en va parlar, recordes?
Ara tothom s’ha adonat de qui mana realment a la Generalitat… El sottogoverno encara és bàsicament el de l’època de Jordi Pujol, però amb l’agreujant que Convergència ja no existeix (els d’Unió encara menys, per sort, perquè la majoria eren una colla de col·laboracionistes, i sé de què parlo) i això vol dir que aquests alts funcionaris, fins fa poc, no tenien qui els manés. I com que ningú els marcava cap directriu, el sottogoverno ha fet i desfet segons el seu criteri i interessos de grup, fins i tot personals. La realitat catalana és la que és: el sottogoverno sempre estarà a disposició de l’amo (Espanya) i la independència mai es podrà fer sense un gran acte de desobediència col·lectiva que impliqui també els funcionaris. O sigui, que algun dia caldrà assumir que no, que això de no posar en perill els nostres funcionaris no es podrà aplicar i aquests s’hauran de mullar. El que no poden fer les nostres autoritats és demanar als comerciants (per posar un exemple) que se la juguin però els de l’agència tributària no. No noi, o tots moros o tots cristians, que es deia antes

Ens en sortirem? En alguna banda està escrit que no ens puguem ensortir?
Ara et faré una -potser- nova mirada sobre la realitat catalana i que crec que alguns ja han començat a assumir. I és important conèixer el teu país perquè és la manera de poder avançar: ni autoenganys ni fer volar coloms.
Catalunya és bàsicament una societat benestant. Ep, quan dic benestant no vull dir rica, que això no és Mònaco ni Liechtenstein. Abans que els haters se’m tirin al coll: que la catalana sigui una societat benestant no vol dir que no hi hagi gent que s’ho passi malament, que no hi hagi zones i barris molt deprimits, que no hi hagi bosses de pobresa, no, ja ho sabem que això és així, però el nervi central del país és encara el d’una societat benestant. I entenc per benestant que tu i jo estiguem sopant en aquest restaurant i a final de mes la nostra economia no se’n ressenti, per posar un exemple. Això és una societat benestant.
Continuo: a una societat benestant no li pots dir que se la jugui, perquè no ho farà si no és en un cas extrem. Una cosa és anar a una manifestació de l’onze de setembre (un dia festiu) amb una samarreta de colors, amb els amics i els nens, fer un dinaret, manifestar-se i corrents cap al cotxe o l’autocar que al vespre volem veure les imatges al telenotícies. Això no és una revolta, això és una manifestació simbòlica.
L’u d’octubre? El més gran acte de desobediència civil que hi ha hagut aquests darrers anys a Europa occidental. Però com va dir un amic teu, el senyor de Manresa, si les hòsties de la policia de l’u d’octubre s’haguessin produït a Escòcia o a Euskadi haurien cremat els carrers. I aquí no va passar res, tant sols la vaga general del tres d’octubre, que malauradament per als nostres interessos només va durar unes hores, i les espurnes d’Urquinaona. Això sí, tant l’u com el tres d’octubre i Urquinaona van servir per situar el conflicte entre Catalunya i Espanya a la primera divisió dels conflictes territorials europeus.
Però em centro de nou en el que et volia dir: una societat benestant com la nostra no se la jugarà mai perquè té moltes coses a perdre, i això és el que fa que de cop l’independentisme, davant la repressió brutal de l’Estat, es mira al mirall i diu no, no m’agrado. I no s’agrada perquè sap que no, que no desobeirem, que no cremarem el país (per molt que alguns, des del sofà, vagin donant lliçons) perquè l’u d’octubre, quan ens van pegar, ja no va cremar, el país; i no, no ens la jugarem si no tenim clar que tothom -tothom vol dir tothom!- va en la mateixa direcció, i això a Catalunya (i també a Espanya) no passarà mai.
Els catalans valorem la nostra seguretat personal i econòmica, i això és així perquè és un poble que ha rebut molt, al llarg de la història, que ha passat gana, i només ens tenim a nosaltres mateixos.
 I ara, la pregunta: amb tot això que et dic, creus que no ens en sortirem, oi?

Solucions. Com acabo de dir, la solució no passarà per una gran desobediència civil (home, a no ser que les coses realment arribin a uns extrems impensables que ara mateix no sé veure) perquè els catalans, majoritàriament, valorem la nostra seguretat econòmica i personal (ningú vol morir per una bandera, i no permetrem que els nostres fills ho facin). Ara bé, això ens impossibilita per ser independents? No pas. Cal buscar altres camins, i jo crec que l’estratègia dels advocats com Gonzalo Boye és la correcta.
Ho personalitzo en ell, però en són molts més. Crec que era en Josep Pla qui deia que els catalans guanyem les grans batalles a cal notari, i això és el que estem fent. És l’embolica que fa fort! Acusacions, recusacions, denúncies, investigacions, tribunals europeus, tribunals internacionals… fins que al final tot plegat arriba a tal punt de col·lapse que algú diu “escoltin, facin el favor de seure i negociar d’una puta vegada”.

Un altre punt a favor dels catalans: la seva solidaritat infinita.
Milers de persones s’han rascat la butxaca en solidaritat amb els presos, exiliats i amb qui fes falta. I estem parlant de milions d’euros, poca broma! I d’altres que ho han fet indirectament, ja sigui comprant llibres per solidaritat -encara que no els hagin llegit- així com samarretes, gorres, dessuadores o bé organitzant concerts, actes solidaris, dinars i sopars per recaptar diners… La societat catalana és molt solidària, es mobilitza quan creu que s’ha produït una injustícia, i a sobre en una època molt dura econòmicament, enmig d’una crisi que ha afectat milers de persones.

Un tercer punt a favor nostre: la determinació com a país.
Som tossuts de mena.

I un darrer apunt, i per mi el més important: la nostra emprenedoria (personal, econòmica, social) que equival a dir que actuem amb una gran independència personal i col·lectiva. M’explico: Catalunya fa temps que actua ja com una República, i entenc aquesta República com una societat transversal on un sol ciutadà -o soci- pot fer caure la directiva del Barça, per posar un exemple.

Ara agafem el model de França: qualsevol ciutadà francès, qualsevol, fins i tot un independentista cors, pot acabar sent president de la República. Només necessita tenir els avals suficients per presentar-se a les eleccions i que la gent el voti. Això és la República, tots els ciutadans són iguals, i tots tenen les mateixes aparents oportunitats.

Espanya, en canvi, és una monarquia, i per tant, no hi ha ciutadans, sinó súbdits, i per això mai de la vida podràs ser el cap d’estat. Per ser-ho has de ser fill del rei. I punt. I per això mateix a un soci del Reial Madrid no se li passarà mai pel cap fer caure la seva junta.
Els súbdits obeeixen els de dalt; en canvi, els ciutadans d’una República són tots iguals i per això poden aspirar al màxim. Doncs bé, Catalunya crec que ha entrat -no ara, ja fa un cert temps- en una nova lògica social. I d’exemples te’n podria posar uns quants: el no als Jocs Olímpics d’hivern, l’autoorganització de pares i mares en defensa del català, les defenses col·lectives dels represaliats, l’entramat de professors i mestres en defensa de l’escola pública, l’entrada de nous actius (Mònica Roca, Joan Laporta, noves veus a les universitats… i d’altres que vindran) que han sacsejat el gris panorama institucional del nostre país, etc. Catalunya, a poc a poc, actua com a República mentre Espanya, majoritàriament, continua obeint perquè en part consumeix uns mitjans que de periodisme en tenen ben poc però que els recorda constantment qui mana.

Twitter. Twitter, com la majoria de xarxes socials, és una bombolla i com a tal cal tractar-la.
Si tu llegeixes twitter hi veus nanos llicenciats en Ciències polítiques dient que Ernest Maragall no guanyarà les eleccions a Barcelona (les va guanyar), que Manuel Valls tindrà majoria absoluta (va perdre bous i esquelles), que Donald Trump arrassarà (va perdre), que Junts guanyarà les eleccions del 14F (les va perdre i va quedar tercera), que tal és un traïdor, que l’altre és un botifler, i sobretot, linxaments passionals que duren unes 24 hores i després cauen en el pou de l’oblit. Recorda molt el conte L’accident, de Quim Monzó, i del qual tu en vas fer referència en un article on et defensaves precisament d’un linxament. Dit això, no ens enganyem, tots els mitjans són bombolles: si tu fas una enquesta entre els lectors de La Vanguardia et sortirà que Catalunya estima Felipe VI, que això de l’independentisme és cosa de quatre bojos, que cal preservar la convivència entre llengües perquè mai el castellà ens ha estat imposat, i que Bartomeu Floreta va estabilitzar el Barça i el va allunyar d’una perillosa deriva política. En canvi, l’enquesta a twitter et dirà que Catalunya vota majoritàriament Junts per Catalunya i que és favorable a Laura Borràs, que els d’ERC són uns traïdors, que el català agonitza, que aquest és un país on ningú tira petards per la revetlla de Sant Joan i que colpejar amb un bastó un tronc amb barretina és violència de gènere. Dit això, a twitter cada vegada més li dono la importància que fa vint o trenta anys tenien les cartes al director de La Vanguardia o El Periódico. En aquest sentit funciona molt bé, aquesta xarxa social, i casos com, per exemple, el de pares i mares que han denunciat que el seu fill no rebia l’atenció mèdica adequada han obtingut un gran ressò i una resposta ràpida per part de l’administració pública. En aquest sentit, els grans mitjans de referència com els dos diaris que acabo de citar, han perdut la partida. I també en el de la influència política, cada vegada més escassa.

Solucions. En alguna altra ocasió ja he comentat quina crec que serà la solució al conflicte. Continuarà el procés de degradació d’Espanya i es produirà un desbordament democràtic a Catalunya.
Aquestes són les dues coses que a llarg termini són les més probables. La degradació d’Espanya ja és prou evident (Nadia Calviño perd la votació per ser presidenta de l’Eurogrup, Juan Carlos I fugat, hòsties judicials internacionals, descrèdit de la justícia, Espanya que no pinta res -llegeix què diu Politico sobre la cimera de l’OTAN a Madrid…).

Del desbordament democràtic també n’hem parlat altres vegades. Aquest es basa en tres potes: Govern, Parlament i carrer. I totes tres han d’actuar, entre d’altres coses perquè el moviment ha renunciat a la lluita armada (i ben fet que ha fet). Desbordar vol dir que l’independentisme sigui tan majoritari i ompli tants espais de poder que qualsevol acció unionista sigui quasi clandestina. Aquí és quan l’Estat es podreix a Catalunya, i la gent que actua se sent protegida i fa que més gent actuï. Acaba sent un procés gairebé natural, de decantament.
Aquesta crec que serà la via principal.
I a partir d’aquí, s’obre un ventall de possibilitats gairebé infinites moltes de les quals ja estan estudiades i, per sort, no publicades.

La meva feina. Sí, vaig dir que governaria ERC i que ara toquen quatre anys de govern republicà, i moltes altres coses que hem comentat aquests darrers anys també s’han anat complint. No tinc cap bola de vidre, ni tiro les cartes del tarot, ni llegeixo les mans… ha ha ha! No home no, la meva feina consisteix en llegir -i saber interpretar- xifres, dades i informes, i després elaboro estudis dels quals no n’he parlat mai aquí. Per elaborar aquest estudis, a part de llegir-me informes de tota mena, necessito també tenir molta informació de primera mà i saber interpretar detingudament els mitjans i els periodistes i analistes que la toquen bé, que saben de què parlen però sovint la gent no els escolta detingudament. I a tot això, li has d’afegir que crec que conec prou bé el meu país, perquè sóc català i sé les seves virtuts i febleses i no m’he volgut autoenganyar mai. Som com som, amb les nostres particularitats, mancances i encerts.

Futur. Una cosa que sempre he procurat evitar són les guerres de campanars.
Això no porta enlloc i acaba provocant molta frustració. Si tu ets independentista i per tant vols que el teu país sigui lliure només ho pots fer amb els d’ERC, els de Junts, els de la CUP, i els que estan als marges. Si ets tan capsigrany de carregar tot el dia contra una de les potes de l’independentisme és que en el fons et fa por la llibertat i ja et va bé la situació actual.
També t’ho vaig dir una vegada: sempre hem d’estar disposats a dialogar perquè som la part feble del conflicte. Per tant, hem de ser escrupolosament democràtics i evitar posicionaments maximalistes que són, en el fons, per amagar la por a la llibertat. Si vols ser lliure has de mentir, has d’abraçar-te a qui sigui, has de ser contradictori, t’has d’enfangar i, sobretot, has de procurar fugir d’aquests elements tòxics i salvadors de la pàtria. Acabo recordant una altra cosa que tu mateix pots fer un copiar-pegar de l’entrevista Jo vull guanyar del 21 de juny de l’any passat: “Un bon amic meu nord-americà, amb qui més o menys compartim informació, m’explicava fa poc que des de l’estranger s’interpreta tot el que està passant a Catalunya com un problema estructural d’Espanya, que l’independentisme no és un suflé (guanya totes les eleccions) i que el fet que milions de persones vulguin marxar d’Espanya el fa un territori ingovernable. T’hi poso una mica d’ordre: un 20% de la població emprenyada en una societat moderna es considera un problema estructural greu.
Posem un cas: si a Baviera hi hagués un 20% de la població que volgués fotre el camp d’Alemanya seria un problema de collons i t’asseguro que la senyora Merkel ja estaria reunida amb les autoritats d’aquell territori per abordar la crisi i trobar espais de diàleg i vies de solució. El cas de Baviera me l’acabo d’inventar, evidentment, però és el que passa a Escòcia, per exemple, i ningú qüestiona que tenen un problema”.
I ara et dic: què, Escòcia? Continua el problema, oi? Doncs aquí tenim el que ara se’n diu una nova finestra d’oportunitat per posar en contradicció l’Estat espanyol. Però d’això ja en parlarem un altre dia.

Bernat Deltell. Publicat el dissabte 9 de juliol de 2022

dissabte, 9 de juliol del 2022

Xerrada sobre addicions (maig 2022)

 El passat 12 de maig vaig assistir a una xerrada organitzada per una AMPA d'un institut de les comarques gironines.

Els ponents eren dos experts en addicions d'una fundació d'àmbit estatal.

Esmentaré frases curtes que resumeixen el que s'hi va dir


MARIHUANA
El seu principi actiu és el THC, CBD. Es pot fer per a usos terapèutics. Hi ha una legislació que permet tenir una planta per a consum propil. En alguns països s'ha legalitzat.

Hi ha interessos per a legalitzar la marihuana.
Es ven CBD a les farmàcies.

La droga estrella és la marihuana.
A Barcelona hi ha 400 associacions de consum, a Girona, 4.
Als pobles hi ha molt consum de marihuana.


HEROÏNA
Als anys 80 hi va haver 800.000 joves morts a l'estat espanyol.
Després es va legalitzar la METADONA que es podia prendre legalment a centres anomenats narcosales.
L'Estat va optar per la REDUCCIÓ DE DANYS en comptes de la PREVENCIÓ.

BENZO
Majoritàriament a dones majors de 48 anys.
ESP és el número 1 del món en consum d'ansiolítics

ALCOHOL
S'associa a la celebració, a la festa. Què fem per cap d'any?
La primera droga d'inici és l'alcohol
Té un principi actiu que es diu TANON i deshidrata.
Els estudis rigurosos diuen que no és saludable.

Patologia DUAl, psicosi, bipolaritat, 
Per tant, en un any i mig ja hi estàs enganxat.
Hi ha apologia de la cocaïna (Don Johnson de Miami Vice)
Es va fer campanya d'estigmatització de l'heroïna

PASTILLES
A Holanda no permeten la venda de marihuana als estrangers perquè provocaven brots psicòtics i saturaven els centres d'atenció primària i provoca.
Bayer té un camp d'opiacis a Toledo (Tramadol)

ACCIONS
No hi ha mentalitat preventiva. Som reactius.

QUÈ CAL FER?
Educació, educació, educació...
"A mi no em passarà..."
TCA transtorns de pes
Cada cop els nanos fan menys esport. "Suspenen gimnàs".
Nanos sedentaris.
Falten amistats "reals"
Les compres compulsives han pujat molt
HEM DE MOTIVAR ELS NOSTRES FILLS

HICKIKOMORI
Hi ha 74 nanos a Catalunya que s'estan tractant.
Per sort n'hi ha pocs comparats amb Korea del Sud i Japó que en són els màxims exponents

PENSAMENT CRÍTIC
Els hem de fer entendre que hi ha moltes troles o FAKE NEWS. Rebem molta publicitat (Adwords)

Mitjançant les seves xarxes socials (XXSS) s'estan creant una imatge de MARCA.
Els són un PRODUCTE. Es retroalimenten l'aprovació a base de "likes"
La dona està hipersexualitzada.
L'accés al porno als 8 anys. Interioritzen conductes que no són normals.

TREBALLAR FACTORS DE PROTECCIÓ
0 als 3 anys: cap pantalla. La llum blava o exposició estimulant
"Premiem" una conducta disfuncionals.
Han de tolerar, han de tenir LÍMITS i NORMES, ...

Les pantalles han d'estar a les zones comunes. MAI a l'habitació.
La cistella del mòbil. Quan s'arriba el mòbil ha de quedar-s'hi
Consultem el mòbil unes 150 vegades cada dia
La capacitat d'espera és NUL·LA.

TOLERÀNCIA A LA FRUSTRACIÓ
Han d'aprendre a avorrir-se
Pensament abstracte.
Falten habilitats socials, cognitives, comunicatives,...
S'estan perdent el món real.
Els sobreprotegim totalment.
Hi ha nois de 34 anys que demanen una paga al seus pares de 20€ /setmanal
Hem d'acompanyar-los
No som els amics dels nostres fills.

ADDICCIÓ
1-El primer factor és el congènit. 25% de la població
2-Cal treballar valors, la constància, temps lliure
3-Ambientals: satisfacció immediata. Consumisme.
Neuromàrqueting: ens fan creure que el vi és bo


PLANIFICACIÓ
Cal fer una planificació
El premi ve DESPRÉS, mai ABANS
Cal valorar els esforços. No cal sobrepremiar amb 35 medalles.
Cal motivar

PANTALLES
De 3 a 5 anys només es poden mirar 15 minuts de material supervisat
De 5 a 8 anys només es poden mirar 30 minuts de material supervisat
A partir de 8 anys, màxim 40 minuts
Major de 12 anys, 6 hores setmanals

En adolescents es recomana 1 hora de mòbil al dia

Hi ha casos de nanos que estan 26 hores jugant a la playstation durant el cap de setmana
Juguen de les 12 de la nit de divendres fins les 5:00 de dissabte i dormen fins els 8
A les 8.00 - 12:00. Dinen i de 15:00 a 18:00

dissabte, 9 d’abril del 2022

Sèrie "El Colapso". Capítol 8 final on tot queda lligat

 Ja fa un parell d'anys quan vam parlar d'aquesta sèrie, recomanable al 100% en el temps que ens ha tocat viure i vindrà. Enllaç a l'entrada del 2020

A continuació reproduïm una part del capítol final, el 8. Es tracta d'un debat a la televisió en un programa en directe entre la Ministra de medi ambient (que ja va aparèixer al capítol anterior, La Isla, situat 177 dies després d'aquest, "La Emisión", ubicat 5 dies abans del col·lapse) i un científic, Jacques que juntament amb altres activistes joves irrompen al programa.






Capítol 8: La emisión

5 dies abans del col·lapse

Durada capítol: 22 minuts

(Només n'hem transcrit el debat que considerem molt interessant i peça clau de la sèrie)



9 minuts 11 segons 

El científic s'asseu al plató per debatre amb la ministra a qui identificarem amb una "M" als diàlegs

Le agradezco que me deje hablar porqué estoy deseando debatir con la Sra ministra.

Presentador (P): -Le escuchamos todos

-Las crisis de los países del sur de EU son claros marcadores de un colapso global que va a llegar a nosotros en unos meses o incluso semanas

Presentador: (P) Ah, nos trae malas notícias

Ministra (M): -Es muy típico de Jacques Monbla, la encarnación del pesimismo

-Yo no soy la encarnación de nada. La mayoría de los economistas preveen una crisis mundial, financiera

M: -pero con esos métodos que rozan el terrorismo, Sr. Monbla, no solucionará nada


Humorista (H): -No es la primera vez que intenta hacerse oir. Mi equipo de fisgones

ha encontrado una foto suya con el Papa.

-Sí, fui al Vaticano a reunirme con el Papa para...

-Tertuliana (T): quería convertir a la Iglesia al vegetarianismo

(riure)

-Reducir el consumo de carne sería una manera clara y eficaz de reducir el cambio climático

P: Pero qué tiene que ver con la religión?

-Hombre, es evidente. La religión es un gran órgano mundial de influencia de... que podría compensar el hecho de que ni los medios ni los políticos están asumiendo su responsabilidad

M: -Me parece absurdo pensar que en pleno s. XXI los retos del futuro nos vendrán grandes. Ese es su problema Sr. Monbla, le encantaría volver a la edad de piedra.

-No, no, no... yo estoy a favor de las lowtech, del desarrollo de las tecnologías...

M: es un colapsólogo y viene a vendernos el fin del mundo

H: qué es un colapsólogo?

T: son una especie de chiflados que se encierran en búnkeres

-Disculpe pero eso no es así. Confunde colapsología y supervivencia.

T: perdón?

P: Y Ud. Jacques es supervivencialista, verdad?

-Pues sí, si se entiende como una visión colectiva que permite salir del sistema que conocemos pues sí, lo soy.

M: Es una visión muy egoista. No le parece? Pensar que unos tiene derecho a salir del sistema mientras otros tienen que seguir trabajando, ... uh? En respuesta a la pregunta, los supervivencialistas son unos bobos occidentales que necesitan del miedo, como el Sr. M. aquí presente o "zadistas" antisistema.

-Claro. Es muy fácil utilizar clichés. Siento contradecirla pero los grandes supervivencialistas de hoy en día, son personas que invierten mucho dinero en islas autosuficientes.

M: hay temas en los que uno debe guardar una mínima seriedad. No me venga con ideas surrealistas propias de la ciencia ficción.

T: yo no tengo nada contra Ud. Jacques, pero no es verdad que su discurso suena a profecía Maya del año 2012

(riuen)

M: Pertenece a un colectivo que usan el catastrofismo para radicalizar a la gente

-Sí, claro que sí

M: Y así lo que consigue es favorecer a los partidos extremistas de izquierdas y de derechas


-Intenta desacreditarme para evitar el debate

M: hace mucho tiempo que evito el debate con extremistas como Ud.

P: disculpe. Cuál era su mensaje? Yo solo he entendido que vamos a morir todos

H: por lo menos tu has entendido algo (riuen)

-He venido con un plan de 30 puntos pero me han quitado la hoja, así que...

P: Y Ud Sr ministra tambien necesita una hoja?

M: No. A mi no he hace falta.

P: pues adelante

M: Antes de nada me gustaría tranquilizar a los conciudadanos. No nos vamos a morir.

Los problemas que se avecinan yo prefiero verlos como...retos que afrontar y no como una especie de fatalidad que encima de nosotros. Tambien me gustaría pedirle a la comunidad internacional que acordara

unos objetivos sin precedentes hacia un desarrollo sostenible.

-Ya, claro

T: personalmente yo separo los residuos todos los días. Creo que si todos hiciéramos

un pequeño esfuerzo no estaríamos teniendo esta conversación aquí y ahora

(Montbla riu)

Aplaudiments del públic

P: yo no creo que eso sea suficiente, Sr Ministra

M: No, no es suficiente pero todos estos esfuerzos cotidianos son importantes.

La responsabilidad es colectiva. Todo forma parte de la solución: la agricultura orgánica, el reciclaje, 

la energia solar y la eólica que ya se está desarrollando un poco por toda Francia.

En lo que respeta al medio plazo tampoco podemos permitirnos negar la eficacia de la energia nuclear para garantizar nuestra demanda energética. Más concretamente, yo creo que la solución reside en nuestra capacidad de fomentar el crecimiento verde. El crecimiento verde se basa en las energías…

-Y aquí llega su famoso discursito…No, no, ya vale.Es falso. Lo siento pero es falso. Siento contradecirla pero es falso. Está mintiendo y de forma descarada a todo el público. Es una irresponsabilidad Sofía lo que está diciendo. Sabe tan bien como yo que lo que está diciendo del crecimiento verde no existe. Es una ilusión total, un engaño. Vale. Bueno entiendo que tenga que mentir porqué es su trabajo. Y por otra parte es un poco prisionera de un sistema que no está al servicio del hombre, del ser humano, que no está al servicio del interés general y ni de la vida. Verá, trabaja Ud. para un sistema mortífero cuyo único objetivo es preservar los intereses y privilegios de una casta. Y digo “casta”, no “clase”, “casta dominante” que solo busca su beneficio. Hala, y ya está y no sigo con esto porqué luego me tacha de extremista. Sra. Ministra, las energías verdes de las que habla necesita materiales que no son renovables…y las energías verdes… no son suficientes así que olvídelo. Por favor. Olvídese de ese “cuento” de un crecimiento infinito en un planeta de recursos finitos. Estamos en un callejón sin salida pero eso la Sra. Ministra no lo va a decir porqué tiene que mentir, porqué no puede decir la verdad. Porqué si seguimos con este crecimiento, colapsamos. Vamos a vivir el colapse de nuestra civilización. Y ninguna institución de ningún país está preparada para lo que va a suceder. Vale, así que a día de hoy…esto llevamos diciéndolo 50 años. 50 años desde los años 70, desde el informe Meadows en el 72. Acuérdese. Y todos los años se encarga de recordárselo el IPC pero como no pasa nada no hacen nada para cambiar el proceso así que yo he venido aquí a hacer un llamamiento. Exigo al poder público, al gobierno, una inversión multimillonaria en un esfuerzo de guerra histórico para intentar crear una sociedad sostenible, vale y si los políticos no asumen su responsabilidad habrá que imponérsela aunque sea por la fuerza como hoy que estamos hartos de ver como esta gente, esta gente juega con nuestras vidas. Ya basta. Y les doy un consejo:

Anticípense a lo que va a pasar porqué la catástrofe es inminente y las consecuencias serán desastrosas. A ver, qué les pido que hagan? Intenten reorganizarse, intenten crear equipos, redes de ayudas en las ciudades, en los pueblos, en los barrios, necesitamos urgentemente… necesitamos ganar en autonomia

Tenemos que salir sí o sí del sistema que conocemos y tiene que ser hoy no mañana.

Podemos evitar las hambrunas, la sequía , podemos evitar millones de muertes, podemos evitar los éxodos , podemos evitarlo. Depende de nosotros. No vamos a evitar el colapso pero podemos sobrevivir.


APLAUDIMENTS

GRACIETA DEL PRESENTADOR

17:00 fi debat televisat

17.57 (Dialoguen fora de les càmeres)

M: Un momento. A parte de hacer el ridículo y desacreditarte qué has venido a hacer aquí?

-Me la suda lo que digas, Sofia. Sabes que he dicho la verdad. Así que deja de hacer como si no…

M: Jacques, aterrorizando a la gente en la televisión no vas a conseguir hacer nada. Me das pena.

Serías más útil trabajando para nosotros.

-Crees en lo que dices?

M: hay que estar dentro para poder cambiar las cosas.

-Pues inténtalo. Sofia, te lo pido por favor, preparaos para el colapso

M: no ha haber colapso, Jacques. Aquí no.


dissabte, 12 de març del 2022

Els consells de Jordi Mas Font (relació independència de Catalunya, el MIDCAT i Rússia)

Hi ha un tuitare i economista, Jordi Mas Font 
 https://twitter.com/JordiMasFont

que darrerament ha explicat la relació entre Rússia, el MIDCAT i la Independència de Catalunya


En mostrem alguns dels tuits on s'esmenta aquesta "suposada" relació

12 de març del 2022 (Resum darrers anys)

1-. Me han alegrado los contactos de diferentes perfiles unionistas reconociendo que se han equivocado, que han sido manipulados, concretamente 6. Son pocos, pero muestran que hay gente que empieza a pensar. Otros, como siempre, optan por intentar taparlo todo..

2-. Es por ello que haré un pequeño repaso de los comentarios que he ido realizando durante años y pasaré a analizar las informaciones que nos llegan en la actualidad para que veamos todos donde estamos.

3-. 2014: Empecé a hablar de la situación de la deuda española marcando como un horizonte de rescate entre junio de 2018 y 2019 para un default de España. A partir de ese momento se fueron uniendo otros economistas de diferentes ideologías hasta no poder negarlo en 2019.

4-. 2016: Hablé del interés de Rusia en la DUI de Catalunya para poder controlar un MIDCAT que le representaba perder 100.000 M anuales y la dependencia de la UE con respecto a su gas.
Los operadores de gas español y francés, dicen que no es rentable el MIDCAT.

5-. Ese anuncio lo hacen horas después de un tweet de @KRLS

 . 2017: Hablo de un error del Govern de la Generalitat. No hubo contacto alguno con Rusia porque la voluntad del Govern era el pacto y evitar contactos con Rusia.

6-. Ese contacto con Rusia, dispuesta a pagar (nada más) para permitir la DUI, tan solo hubiera sido la puerta abierta a exigir la negociación. Siempre dije q no habría una DUI, como mucho proclamación y pacto obligado por parte de España y la UE. Esp sabía que no hubo contacto.

7-. Todos sabemos cómo acabo la proclamación de la DUI. España era consciente de que no se habían hecho los contactos y esa vía no era posible con lo que se niega a negociar e insta a un 155 que la UE detiene obligando a que existan nuevas elecciones en Catalunya.

8-. Evidentemente pretendían, antidemocráticamente, cambiar el Govern de la Generalitat y buscan unificar el voto (Cs) para poder conseguirlo. PP y PSOE participan de ello pero no se consigue: el pueblo reelige un Govern independentista.

9-. 2018 el Govern de la Generalitat está atado de manos y es imposible el contacto con Rusia por eso no existen movimientos esperando la oportunidad para abrir esa puerta públicamente. Ese mismo año se publica en el BOE la aprobación del MIDCAT.



10-. Principios 2019 España entra en situación de default pero inexplicablemente la UE decide seguir inyectando para evitar un claro rescate. Bernardos, único economista que no defiende el default, queda incluso ridiculizado en La Sexta.

11-. Ese mismo año cuelgo un post en Mayo 2019, hablando de un pacto por el confederalismo entre todos los partidos políticos. 

@JuntsXCat  no entra en el juego. El confederalismo implica independencia y evita el rescate pero representa ataduras para Catalunya.

12-. Durante 2020 y 2021 se viven los efectos de la pandemia con lo que la UE no puede adelantar acontecimientos e inyecta a España hasta que estos efectos se diluyan. Aplaza toda su estrategia.

13-. 2020: El riesgo de que Junts gane las elecciones estando fuera del pacto (confederalismo)
hacen que la UE decida detener el MIDCAT a instancias del estado español.
De trata de evitar la salida a una DUI que hundiría a España y la UE, lo cual les obligaba a pactar.





14-. 2021: Un sector de Junts, el PDECAT, participa en el pacto y decide presentarse en solitario con un único objetivo: Evitar que Junts gane las elecciones. Si PDECAT se hubiera presentado con Junts, Junts hubiera ganado las elecciones. Esa estrategia sí funcionó a España.

15-. Todo esto lo habéis podido leer en mis posts durante todos estos años… Y lo habéis podido contrastar con las informaciones que nos han llegado, muchas manipuladas para tapar la responsabilidad de España y la UE en lo que sucede con Rusia. Todo por no negociar con Catalunya.

16-. Es por eso que hemos visto noticias hablando de contactos entre el Govern de la Generalitat y Rusia que jamás existieron… Es por eso que nadie ha hablado de qué interés tenía en Rusia en la independencia de Catalunya… Evidentemente en el MIDCAT.

17-. Es por eso que ahora aparece en los medios el MIDCAT como el gran salvador europeo, tapando que España y la UE son los responsables de la situación actual y se aprovechan de la falta de memoria de la población…

18-. Además de que íbamos a vivir una situación de elevada inflación (los datos hasta febrero no recogen el efecto de la guerra), le tenemos que sumar el efecto de la guerra de Ucrania, lo cual hará sufrir a muchas familias que no pueden, ni podrán, llegar a final de mes.

19-. La UE como estaba previsto, comunica que empezará a recortar la compra de deuda, lo cual perjudica a España e Italia y la acerca al abismo. Deja claro que subirá los tipos de interés en la próxima comparecencia y avisa: Habrá estados que no se podrán rescatar.

20-. Si un rescate supondría la ruina para el 90% de la clase media española por 2 generaciones, tenemos que pensar que un default es mucho más grave…
Pero España tiene una solución pactada: el confederalismo que evita ese rescate.

21-. Junto con ese mensaje del BCE aparece, por “casualidad” un mensaje claro de Puigdemont a estar preparados para la movilización… Está claro que hay una opción pactada, el confederalismo, pero debe ser el pueblo quien elija si confederalismo o independencia total.

22-. Todo esto, con un estado español democrático, hubiera podido pactarse en 2017 y miles de personas en toda Europa, sobre todo en España y Catalunya, no lo estarían pasando mal.

Estos son los políticos del estado español… Tenedlo en cuenta.


11 de març del 2022

1-. Ya hablé hace años ( y los unionistas me llamaban loco) del interés de Rusia en una DUI catalana... Curiosamente todo el mundo hablaba de ello después, pero sin decir cual era el interés...
Alguien lo ha pensado? El interés era el MIDCAT y se calló.

2-. El MIDCAT se paró, a pesar de que hacía que la UE no dependiera de Rusia sino al revés
(otro gallo cantaría en la actitud actual de Rusia), porque daba otra salida a la independencia de Catalunya.

3-. La DUI que preparó Puigdemont era un órdago, porque la DUI obligaba a España a pactar sí o sí... Qué falló? Los servicios de inteligencia españoles detectaron que no hubo contacto alguno con Rusia y/o Israel. Los interesados en la DUI catalana.

4-. Veréis en mis posts de la época que yo mismo envié whatsapps recordando que tenía que existir ese contacto para forzar la negociación...
No hubo ni un solo contacto, por eso Rajoy aplicó el 155 hasta donde le dejó la UE (nuevas elecciones).

5-. Para evitar la manipulación mediática solo se tiene que pensar un poco...Cual era el interés de Rusia en la independencia de Catalunya? No os lo dicen... El MIDCAT era la gran clave... 

Sigo recordando a los unionistas que sois responsables de lo que sucede y va a suceder.



9 de març del 2022:
"Debo recordar que el PSOE, junto a los otros partidos unionistas estaba en contra del MIDCAT para no dejar otra puerta abierta a la independencia de Catalunya...

Sois responsables de lo que pasa y ahora... Llorando."

7 de març del 2022:
Los chinos son los únicos que pueden detener el conflicto...
El problema es si la UE seguirá haciendo el tonto y permitir que el estado español lo siga haciendo.
Ambos son responsables de permitir a Rusia invadir a Ucrania.


6 de març del 2022:

Seremos independientes, de una u otra manera, cuando España entre en default.
Pero eso no va a suceder si hay un riesgo económico no evaluable...

Tantas veces que lo he dicho y jamás lo recuerdas...

Com pots entendre ningú paga la festa perpètuament a ningú gratuitament.
És cert el que comentes de compres de deute i manipulació artificial dels tipus del deute, però això té data de caducitat: és un default de llibre.
Espanya porta 13 anys sense poder pagar el deute i aquest s'ha quintuplicat.

La independencia pactada, o el confederalisme, eviten el rescat d'Espanya perquè es creen nous estats amb capacitat d'assumpció el deute a curt d'Espanya que és el que provoca el default.
Aquests estats passaran a llarg aquest deute i el pagaran sense problema.

Espanya quedaria 2 anys sense venciments de deute, suficients per a poder fer canvis estructurals a la seva economia i per a reestructurar el deute que els queda.

Evidentment aposten pel confederalisme abans que la independència ja que aquest implica aportar
La UE amb el confederalisme s'estalvia 350.000 M d'euros i evita que el 90% de la classe mitjana espanyola passi a ser pobre perdent capacitat de compra que és la única cosa que interessa a la UE.

5 març del 2022
(referent a la creació del Consell per la República)
Fa anys vaig comentar que el principal enemic que podia tenir la independència a més de l'estat espanyol, eren els partits polítics...

@KRLS  marca el camí... Ara anem bé.

4 de març del 2022
En breve las cadenas de supermercados anunciarán que no pueden vender aceite de girasol por falta de producto.
--

Veo todos los medios hablando de que la UE va a reducir la dependencia del gas ruso...
Aún espero un solo medio que reconozca la metida de pata de España y la UE en 2017 parando el MIDCAT para quitar opciones a la independencia de Catalunya.
Ellos son responsables de la guerra.

3 de març del 2022
CATALUNYA- ESPAÑA: EN QUÉ NOS AFECTARÁ LA GUERRA DE RUSIA Y UCRANIA.

1-. Me parece excesivamente curioso leer periódicos económicos nacionales y nadie habla de 2 aspectos básicos:
    a) Quien es, o son, los culpables de esta situación.
    b) En que nos afectará a los ciudadanos de a pie.

2-. Ya hice un pequeño hilo sobre los culpables de esta situación y pasan por el estado español y la UE. Recordemos que el MIDCAT suponía una posibilidad de DUI para Catalunya y a pesar de que obligaba a la UE a depender del gas ruso, se aplazó.

3-. Esa dependencia de Europa del gas ruso ha sido lo que ha provocado que Putin campe a sus anchas por donde quiera, algo que pagaremos todos, sobre todo los que vivimos en el estado español, por lo tanto, que ni un solo unionista se queje porque ésta es su apuesta.

4-. Pero vamos a cómo nos afectará y lo haremos de una manera muy sencilla para entenderlo empezando con el aceite de girasol. El aceite de girasol que hay en España, el 80% procede de Ucrania quien produce, o mejor dicho producía, el 52% del aceite de girasol mundial.



5-. Pues bien, en la actualidad hay aceite de girasol para 3 semanas en España, en breve veremos que desaparece de los lineales de los supermercados.  Además de que muchos productos procesados están hechos con aceite de girasol (mayonesas por ejemplo), hay un problema.

6-. Al no haber aceite de girasol los productores empezarán a utilizar el aceite de oliva, lo cual incrementará la demanda de éste provocando una situación muy parecida: falta de aceite de oliva y encarecimiento de este aceite.y de todos los procesados con aceite de girasol.

7-. Supongo que todo el mundo debe estar preparado para pagar una barbaridad por el aceite, o bien cambiar los hábitos a mantequillas y prescindir de ensaladas (comentario irónico).
Pero vamos a notar otro problema más grave.

8-. Ucrania es un gran productor de cereales, sobre todo de Maíz.
Sus cereales van a parar a África con lo que ya imaginamos que este continente va a quedar desabastecido de cereales: trigo y maíz. Y Ucrania es el primer exportador de maíz a… China.

9-. La falta de ese maíz hará que China compre en otros mercados con lo que se encarecerá el precio del maíz. Puede no parecernos importantes pero si sube el precio del maíz subirá también el del trigo ya que habrá quien suplirá el maíz con el trigo. En qué nos afecta?

10-. Hasta el momento las harinas, pan, carnes (los animales comen piensos), huevos, pescado de piscifactoría, etc… Van a subir de precio y mucho… Evidentemente, con el pescado pasa lo mismo que en los casos anteriores, también el procedente de pesca subirá.

11-. Pero, por desgracia, el 12% de las leguminosas que comemos proceden de Ucrania, con lo que también van a subir sus precios… Aún nos quedan las frutas y las hortalizas siempre y cuando no las comamos con aceite pero… Rusia es exportadora de fertilizantes.



12-. Ya vemos que TODO subirá de precio, y nos podemos reír del 7,4% de incremento del IPC..
Es muy probable que veamos 2 dígitos ya en Marzo, en un momento en que los supermercados ya notan la bajada del ticket medio a pesar de subir sus precios. Señal grave.

13-. Eso significa que mucha gente ya lo está pasando mal y no puede comprar ni carne.
Quedaos un rato frente al lineal de la carne y fijaos en la gente… Mucha mira de lejos la ternera y el cordero, van directamente al pollo mirando qué bandeja cuesta menos.

14-. Ya vemos que algo básico como comer nos afecta, y ya no hace falta que hable de electricidad, gas y gasolina/gasoil que solo sus incrementos han hecho que muchas familias acomodadas empiecen a sufrir… Recuerde el unionista que no se puede quejar.

15-. Pero veamos a nivel macro. El gobierno más de izquierdas de España, y cualquier otro hacía lo mismo, es incapaz de bajar el IVA, impuestos sobre los carburantes, recortar IRPF para que la gente pueda llegar a fin de mes… Recordadlo todos…Es España partícipe de esa ruina.

16-. España, como todo el mundo puede comprender, está viviendo la época de mayor recaudación de impuestos de toda la historia moderna, sufriendo la población más que en la Edad Media… Y no van a tomar medidas, solo tonterías. Que lo sepan los unionistas.

17-.  Con una inflación tan desbordada la UE está obligada a volver a intervenir artificialmente los tipos de interés, sobre todo de los PIGS. De hecho hemos visto intervenciones esta semana y ayer, por mucho que lo intentaron, volvió a subir el bono español.

18-. Esto tiene un mensaje muy claro, se va a volver a retrasar la solución para Catalunya mientras dure este escenario bélico (si hay táctica de destrucción económica algo más)
y la población empezará a pagar la deuda que no puede pagar España.

19-. Supongo que los unionistas se felicitarán porque conseguirán aplazar, no evitar, la independencia de Catalunya, a costa de lo que les he explicado siempre: arruinar a la población…
 Es para dedicarles un aplauso ya que alguno/a tendrá las narices de quejarse. 

1 de març del 2022
En una película de malos, @JosepBorrellF es el peor.

Tiene narices hablar de Puigdemont para tapar que ESPAÑA fue quien evitó la creación del MIDCAT que hoy impediría a Rusia tener pillada por los huevos a la UE y entrar en Ucrania.

Un fascista más.

28 de febrer del 2022
Darán la culpa a la guerra de Ucrania pero la realidad es que sin ella hablaríamos de una inflación superior al 6% para el mes de febrero..

MIDCAT
L'any 2015 deien que estaria acabat l'any 2020... Ara diuen que trigaríen 10 anys...
Son uns mentiders.



(Exclusivas de la prensa de papel 28/2/2022)
Portugal insta a España a montar una alternativa al gas ruso con un gasoducto que Ribera descarta.

El primer ministro socialista portugués, António Costa, relanzó el proyecto en la madrugada del viernes tras el Consejo Europeo que debatió la agresión rusa a Ucrania. «La UE debe considerar el aumento de las interconexiones entre Portugal y España y de España con el conjunto de Europa como absolutamente decisivo para aumentar significativamente la seguridad energética de Europa». Presiona así a Macron y a Pedro Sánchez en su plan de recibir en el puerto luso de Sines los buques procedentes de EEUU o Nigeria con gas natural licuado y pasarlo por un nuevo gasoducto de alta capacidad hacia España y Francia. En paralelo, la media docena de plantas regasificadoras de España –propiedad de Enagás principalmente– harían lo propio con buques metaneros y aprovecharían el citado MIDCAT. Teresa Ribera alega que retomar el proyecto del Gobierno del PP del MIDCAT y la tercera interconexión con Portugal no serían solución «en el cortísimo plazo» para cubrir un eventual corte de suministro ruso.  (El Mundo)


25 de febrer del 2022

Recordáis que siempre os he dicho que un rescate es el fin de todas las coberturas sociales, sanidad y educació incluídas?
Bien, quieren que nos vayamos acostumbrando... Así de mal está la cosa.

----------

Seguramente lo veremos en los medios próximamente.
A pesar de que se ha incrementado el precio de los productos básicos, los grandes supermercados empiezan a observar un descenso del ticket medio de compra.
A esto se le llama crisis y gente que empieza a pasarlo mal.




18 de febrer (6 dies abans de la invasió dijous 24 de febrer)

Conflictos:

Rusia-Ucrania: A la UE le sería cortado el suministro del gas y perdería un gran proveedor de cereales. A US le interesa la guerra porque se convertería en proveedor principal.
Inflación y ruina para la UE.

El gel de l'Antàrtida bat el seu rècord de mínims (25 de febrer del 2022)

 Normalment en aquest bloc hem seguit les variacions del gel de l'Àrtic a l'estiu que va assolir el seu mínim al setembre del 2012 però no ens havíem preocupat de l'altre pol, molt més estable: l'Antàrtida.
Aquest any s'ha esdevingut el seu rècord.






Les dades que ens proporciona el servei espacial Japonès (JAXA) ens permeten commutar entre els valors de l'àrtic i de l'Antàrtida.

També ens preocupen les notícies del desgel de la glacera Thwaites com indica Vilaweb en aquest article, i el creixement accelerat del gas metà a l'atmosfera.



Corba Keeling: mesurant el CO2 des de Hawai des de l'any 1958 (valors de març del 2022)

Ja n'hem parlat alguna altra vegada: la corba Keeling és un dels conceptes bàsics del canvi climàtic, mesura directament el CO2 des de l'any 1958.
En el següent gràfic es pot observar com s'està accelerant, comprovem-ho amb els darrers 60 anys dividits en valors de 20 anys on cada cop els valors de CO2 estan més espaiats.

X seria el creixement de CO2 entre les dues dècades del 1960 i 1980. 
A partir de les dues següents dècades (1980-2000), aquesta diferència creix 
i en la següent del 2000 fins els 2020, es duplica. Per tant podem dir que l'increment de CO2 s'accelera, no és lineal.

En la següent gràfica obrim el focus i ens n'anem més enrera




Aquesta és la famosa seqüència en forma de serra des de l'any 1958



En aquest gràfic anirem 800.000 anys enrera per a veure'n tota la seqüència




dimecres, 10 de novembre del 2021

Vaccionats i casos de Covid-19 a la Unió Europea

 En aquest article de LaVanguardia es pot observar com els països que tenen un percentatge més alt de vacunació completa tenen menys casos.

El grafisme és de LaVanguardia però els % són nostres.
Cal tenir en compte que els casos són oficials i hi deu haver països més rigurosos que altres.

Agafem dos exemples: Estònia amb un 56% de la població totalment vacunada i Croàcia amb un 44% són els dos països que tenen més casos declarats amb 1703 i 1720 per cada 100.000 habitants.

Si n'agafem el cas contrari, trobem a l'Estat Espanyol amb 58 casos i Suècia amb 86.
El primer té un 78% de la població vacunada i el segon un 67%

Una dada més per a què els anti-vacunes reflexionin.

"Bulgaria lleva desde principios de la campaña de vacunación luchando contra una población que ha sido muy reacia a vacunarse. El país es el que menos población inmunizada tiene, un poco más del 22%, y tiene una de las mayores tasas de mortalidad de la Unión Europea, más del 90% de las defunciones registradas son de personas que no están vacunadas, con 800 muertes registradas en un solo día"




dilluns, 1 de novembre del 2021

Previsió del nombre de dies amb més de 30 graus pel 2030 - 2050

 En aquests dies que se celebra a Glasgow (Escòcia) la cimera del clima COP26,
el portal de TV3 ha creat un apartat anomenat https://324.cat/crisiclimatica on es poden consultar el nombre de dies amb temperatures superiors a 30º C.

Com més vermell, més dies.

Si n'analitzem les 4 capitals del Principat veurem que els valors oscil·len bastant. La lògica ens diu que com més al sud, més calor i també que com més altura, més fresca. La proximitat amb el mar fa que les temperatures siguin més moderades.
Per exemple, a Barcelona pel 2030 s'espera que hi hagi 17 dies que superin els 30 graus. Pel 2050, 4 més: 21.

La ciutat de Tarragona, que també és marítima, manté uns valors similars a Barcelona però a l'estar més al sud, es mou entre 23 dies (2030) i 27 al 2050.
En el cas de Girona, ciutat d'interior, els valors van des 82 dies (2030) a 93 (2050)

Pel que fa la Lleida i rodalies, els valors es disparen de 116 dies (2030) a 121 (2050)

Si no ens hem equivocat, les dues poblacions que surten més malparades són: Flix i Xerta amb 
121 i 133 i 124 i 128, respectivament.







COMARQUES DE GIRONA

El valor més alt se l'emporta Amer amb 92 i 104


I pel que fa a valors baixos, ens quedem amb Setcases amb 3 i 5 dies


Riudellots de la Selva es mantindrien a la part alta, amb 82  i 94 dies






dimecres, 25 d’agost del 2021

Nombre de metges i infermeres per 1000 habitants

En aquests moments on totes les mirades apunten cap a la salut és important poder-nos comparar amb altres països. Mentre no siguem independents, el nostre marc continua essent l'Estat Espanyol.

En el següent gràfic fet per la OCDE (Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic) podem veure el percentatge de metges (vermell) i infermers/es (groc) per cada 1000 habitants.

A les primeres posicions hi ha Noruega, Suïssa, Irlanda i Alemanya amb 5 metges i unes 20 infermeres per cada 1000 habitants aproximadament.
L'Estat Espanyol se situa al principi de la tercera part final amb quasei 5 metges i 11 infermeres per 1000 habitants.


Si volem continuar remenant dades, podem anar al web oecdbetterlifeindex.org on s'especifiquen una 11 índex de com va la vida als països que conformen aquesta organització. La informació és dinàmica i permet jugar amb les dades Vivenda, ingressos, comunitat, educació, etc




Cada país és una flor amb pètals. Cada pètals és un d'aquests índexs esmentats, com més gran és el pètal, més alt n'és el seu valor.

Hem vist coses que xoquen com que Corea té un índex de comunitat baixíssim.
Paga la pena entrar-hi i jugar-hi



ESTAT ESPANYOL
Destaca en aquests punts (pètals): Comunitat, Salut, Seguretat i balanç vida-treball
Es pot veure en aquest gràfic




Trobareu totes les explicacions i conclusions en aquest altre enllaç

Els punts en els que no aprova són:
Ingressos 4,0
Ocupació 4,7
Compromís cívic 4,7

diumenge, 22 d’agost del 2021

Bernat Deltell i les entrevistes a diferents Senyors, entre ells el Senyor A



En Bernat Deltell opina, fa moltes entrevistes a personatges famosos o coneguts però també a anònims
que tot sovint analitzen i l'encerten. Entre ells destaca el Senyor A (o amic A) i el Senyor de Manresa

Donat que el Blog del Senyor Deltell no disposa de paraules clau que farien més ràpida la cerca, 
en aquesta entrada n'hem ordenat cronològicament les entrevistes esmentades a aquests senyors:

EL SENYOR A

2022
9 de juliol del 2022: Reflexions 

2021
23 de juny 2021: Jo vull guanyar!

2020
29 de maig del 2020: Hi ha milers de persones disposades a jugar-se la pell pel país

2019
3 d'agost del 2019: la cervesa
10 de febrer del 2019: Dinar al 7 portes (V. 2019) primera part
10 de febrer del 20219: Dinar al 7 portes (V. 2019) segona part

2018
18 de novembre del 2018: I què hi fem a Barcelona?
16 de juliol del 2018: el dinar pendent (I)
16 de juliol del 2018: el dinar pendent (II)

2017
17 de desembre del 20217: L'últim dinar abans del 21 (II)
17 de desembre del 2017: L'últim dinar abans del 21 (I)

15 de novembre del 2017: No és un dinar qualsevol (I)
15 de novembre del 2017: No és un dinar qualsevol (II)



EL SENYOR DE MANRESA
6 d'octubre del 2018: Un senyor de Manresa
12 de desembre del 2020: L'Espanya castellana és profundament antieuropea, autoritària, econòmicament arruïnada i sense projecte de futur"

EL SENYOR HO
25 de setembre de 2020: el Senyor Ho i Macau (I)

diumenge, 15 d’agost del 2021

octuvre.cat entrevista a Grosfoguel


 Albano Dante-Fachin entrevista a Grosfoguel en aquesta entrevista de 56 minuts

En transcrivim el resum que octuvre.cat va penjar a instagram:

"y ahí viene todo lo que ocurre en todo proceso de transformación nacional:
es que hay una bifurcación porqué va a haber, dentro del mismo moviento, unos que van a traicionar el movimiento y se reconcilien con el estado español.
En el debate catalán se llama hiperventiladors a los que quieren continuar con el 1 de octubre. Hay una ridiculización de eso.

Todos han pactado esperar 2 años. Estás perdiendo un tiempo precioso. Va a tener un coste enorme.
La mobilización 

Tu no vas a estar preparado 

Te estás peleando por el aeropuerto del estado español, no de tu aeropuerto!
Estás cayendo en la trampa.

Ahora no es "peix al cove". Tu eres el "pescado". Te están pescando por la boca!

El pueblo catalán va a desengancharse de eso.

Hace falta un Frente de Salvación Nacional.

Podría ser que se decidiera apoyar el mal menor, apoyar, no a podemos sinó al Psoe para que no entre VOX?
Yo creo que eso es un error político enorme"