Preparacionistes: Suècia i un hipotètic col·lapse

 

Excel·lent reportatge sobre preparacionistes suecs davant d'un possible atac rus o col·lapse energètic.

Suècia va repartir un tríptic a tots els suecs amb instruccions de què fer en cas d'emergència. 

Es considera que una de cada 4 persones a Suècia és preparacionista. Hi ha famílies que un cop al mes es desplacen al bosc més proper a posar en pràctica diferents accions.

"Volem ser la primera societat a abolir els diners i ens fa totalment vulnerables a qualsevol ciberatac

Poden paralitzar la nostra xarxa elèctrica Si llancen un atac nuclear estem acabats"

Al principi Mikaela considera que el passatemps de la seva parella era una idea desgavellada però ara ho considera.

Volen que els seus fills de 5 i 12 anys aprenguin a tenir resistència i esperit d'equip de com construir un refugi senzill.

"Tothom parla del canvi climàtica, de l'escalfament global i de la guerra. Nosaltres anem més enllà.

No ens limitem a parlar del problema sinó que trobem solucions No esperem que altres se n'encarreguin."

Quan la filla va fer 4 anys el pare li va regalar una navalla. Fa anys quan es va perdre al bosc amb uns amics, els nens guiats per ella van formar amb els seus cossos la paraula SOS i l'equip de cerca els va trobar ràpidament.

Des de fa més de 200 anys Suècia no ha participat a cap guerra. Des de la primera guerra mundial sempre ha seguit una política neutralitat i no s'ha unit a cap aliança però la situació geopolítica ha canviat des de l'annexió de Crimea a Rússia el 2011

Taller de primers auxilis

"Els polítics treballen a nivell global i jo treballo a la base i vull inspirar altres persones

perquè facin el mateix. Si ens inspirem els uns als altres pot tenir un efecte més gran"

La guàrdia nacional sueca (20.000 voluntaris)

Les forces de la guàrdia nacional sueca es preparen per a l'emergència militar en un bosc.

Els soldats són tots civils voluntaris està preparada per protegir la població en cas dun atac de guerra

"Defensaré el meu país per les llibertats

Els voluntaris participen en exercicis diverses vegades cada any.

Hi ha 20.000 voluntaris a part de 30.000 militars professionals

Des que va esclatar la guerra d'Ucraïna es van allistar 30.000 voluntaris més.

"Un major nombre d'armes també implica un risc més gran en usar-les"

"La pau és el bé suprem i les armes no porten la pau"

"Les armes tenen una finalitat que és que ningú no s'atreveixi a atacar-te i sempre hi haurà algú disposat a atacar-te."

A Suècia es preveu, d'aquí al 2028, ampliar fins al 2% del PIB.

Un preparacionista youtuber

Martin té 1000 seguidors a Youtube

Pensar massa en això et pot desequilibrar. Pots convertir-te en un preparacionista obsessiu que

desconfia de tot i de tots. Comences a llegir massa i caure en teories conspiranòiques.

Martin fa servir l'apartament de la seva àvia recentment morta per guardar aliments peribles.

En els darrers anys ha gastat milers d'euros. 

El seu fill també és preparacionista. La bossa d'aigua està fabricada amb làmina de poliatilè es considera molt resistent.

També ha comprat un deshidratador d'aliments. S'està preparant per a una crisi de més d'un any.

2000 búnkers a Estocolm

L'agència de contingència sueca té la tasca de preparar la població per a emergències

Martin és un preparacionista, youtuber i blocaire. Junts volen fer un vídeo sobre els búnquers de Suècia

Els murs d'acer del búnquer es poden tancar en un instant.

El búnquer, un profund complex, és un dels 2000 que va anar construint Estocolm des dels anys 30 i durant la guerra freda per por a un atac nuclear.

Funcionen i són operatius. Es revisen sovint. Tot està en bon estat

encara que tenim previstes inversions a curt termini, però no puc dir res al respecte.

Aquests tipus estan pensats per a 8000 persones. Està operatiu en 48 hores

Tenim reserves d'aigua per a 3 dies i electricitat per a 30 dies i suficients dipòsits d'oxigen.

Durant la guerra freda tots els ciutadans suecs tenien dret a estar en un búnquer.

Només a Estocolm hi ha milers de refugis privats als edificis. Es desconeix quants estan operatius.

Trobades de preparacionistes amb persones interessades

El pare de la família anterior ha format un grup amb altres preparacionistes

juntament amb un ideòleg social que va idear aquest concepte.

Vol convèncer clubs esportius i associacions de veïns que en cas d'emergències com sobreviure millor com a grup.

"Si ve una crisi i ja estem organitzats en una unitat forta estem disposats a ajudar-nos tindrem més seguretat"

Les persones que es coneixen es protegeixen mútuament, però si ens quedem sols i tots som enemics perquè és el que hem sentit

o vist a les pel·lícules, llavors tindrem por del veí en comptes de col·laborar amb ell"

Alguns mai no havien tingut contacte amb el preparacionisme. S'havien unit més aviat contra l'augment

dels lloguers al barri. Ara aprenen que les llaunes de conserves no són només reserves d'aliment

sinó que es poden convertir en estufes mòbils.

Han convidat dos kurds supervivents de la barbàrie d'estat islàmic

Com manegues l'estrès?

M'entreno molt per això. Vaig al gimnàs i em dutxo amb aigua freda.

L'Agència de contingència imparteix cursos als instituts

La demanda daquestes classes s‟ha incrementat

L'illa de Gotland és a prop de Kaliningrad (Rússia)

Durant anys els drones i avions russos l'han estat sobrevolant

violant l'espai aeri suec

Us preocupa una invasió de Rússia o el canvi climàtic?

Els introdueix en diferents escenaris (amenaça russa,

Una família recorre els ponts d'Estocolm per buscar rutes d'escapada en cas d'emergència

En cas de guerra, Estocolm se sumiria en un caos. Aquesta ciutat s'estén al llarg de 14 illes connectades

per 54 ponts però només 8 surten del centre

Veurem un rècord mínim d'extensió de gel a l'Antàrtida aquest 2022?

Als humans ens agraden les llistes, els rècords, etc.
Hi ha rècords per a sentir-se orgullosos i d'altres com aquest que ens haurien de fer envermellir.
Aquest hivern al pol sud (Antàrtida) podria produir-s'hi un rècord de mínima extensió de gel.

Ho haurem de seguir durant els propers dies.

Avui divendres 26 d'agost la situació n'és la següent:

Per a veure'n el valor actual cal consultar aquest link
En aquest gràfic hi hem marcat el vigent rècord del 2017 que s'observà al voltant del 10 d'octubre.

Si voleu podeu fer aparèixer la resta d'anys clicant sobre la zona dreta.

Per a més informació podeu consultar la pàgina de Zack Labe o el seu Twitter que estarà més actualitzat.

L'extensió del gel als pols i el seguiment que en fa en Zack Labe (2022-08-24)

 Zack Labe és un científic que porta temps analitzant i fent gràfics sobre la temperatura i extensió de gel als pols (àrtic i Antàrtida) a partir de les dades recollides pels satèl·lits de diferents agències mundials com la JAXA, la NASA i la NOAA.

Podeu veure'n les dades dia a dia al seu web
I es presenta d'aquesta manera: 

"hola! Sóc un científic del clima que intenta visualitzar el senyal de molt soroll.
Els meus interessos de recerca coincideixen amb la separació dels patrons del canvi climàtic de la variabilitat climàtica mitjançant mètodes basats en dades, especialment a l'Àrtic.

També passo molt de temps pensant en millorar la comunicació científica i l'accessibilitat mitjançant la narració d'històries amb visualitzacions atractives."

En aquest darrer gràfic s'observa la diferència entre l'increment de temperatura global amb el de l'Àrtic

A mesura que passen els anys la manera de mostrar les dades és més clara i entenedora.
Qui encara pensi que "el canvi climàtic" és un invent per espantar-nos que miri les dades i canviarà d'idea.

POSSIBLE MÍNIM A L'ANTÀRTIDA?

Recordo que a les primeres xerrades fa uns 15 anys els ponents comentaven l'extensió del gel a l'àrtic era més sensible lògicament perquè és un mar glaçat en comparació a l'altre pol, l'Antàrtida que a sota hi té terra: "L'Antàrtida té un patró diferent i es veu menys afectada pel canvi climàtic" (dèien aleshores)

Avui mateix, en Zack diu en un tuit referent a aquesta imatge i on es mostra que aquesta idea està canviant:

A l'hemisferi sud ara és hivern, per tant, aquesta imatge és d'un màxim de gel a l'Antàrtida.
Però s'observa que aquest "màxim" possiblement serà dels més baixos i potser rècord des que se'n tenen dades (1979)

"Estaré vigilant de prop l'extensió del gel marí de l'#Antàrtida durant les properes setmanes a mesura que ens acostem al màxim anual. Els nivells actuals són un mínim històric. I a principis d'aquest any, el gel marí antàrtic va establir un nou mínim rècord anual mínim."

POL NORD

Encara que a casa nostra (mediterrani - Europa) hagi fet molta calor això no vol dir que a tot el món sigui igual. Aquest any no es batrà cap rècord de mínim de gel a l'àrtic com es mostren el mínims de cada any (al voltant del 15 de setembre). El vigent rècord és del 2012.
El que és important és veure'n la tendència i la imatge general dècada a dècada.

Ni tampoc a tots els "mars" de l'àrtic l'extensió és la mateixa, tal i com s'observa aquí:

Resumint, que gràcies a científics com en Zack Labe que ens proporcionen gràfics increïble que podem veure el dia a dia i evolució del clima a la Terra.

Què és un "derecho" meteorològicament parlant?

 

Segons explica a TW l'usuari Àlex @alexsnclmnt referent a l'episodi que hi va haver el dijous 18 d'agost del 2022, un "derecho" és això: 

Ahir el sud d’Europa va viure diverses tempestes violentes, però el més destacable és la formació d’un probable “derecho”, que va viatjar més de 800 km i ha deixat prop d’una vintena de morts confirmats.

Un “derecho” és una agrupació de tempestes de fins a 500 km d'amplada que pot recórrer llargues distàncies sense afeblir-se. Provoca devastacions similars a les d'un huracà de categoria 2/3 El nom, provinent del castellà, significa que va directe Les condicions de formació del fenòmen son complexes i també ho son les condicions per considerar el que va passar ahir com a “derecho”: Vents de >125 km/h en tres punts diferents (separats entre ells) Un recorregut superior als 600 km

Als EUA és un més habitual que al continent europeu, tot i que ja veieu al mapa que com a molt succeeix *una vegada cada any*!

El “derecho” es va iniciar entre Catalunya i les Illes Balears i va viatjar fins a Àustria i Eslovènia, deixant gairebé 200.000 descàrregues elèctriques:

Un dels llocs més afectats pel fenòmen va ser l’illa de Còrsega, que va batre molts rècords absoluts de vent, assolint els 225 km/h a Marignana (equivalent a un huracà d’escala 4 a l’escala Saffir-Simpson)

La imatge de radar de la seva arribada a Itàlia ja ens permet veure que (1) tenia associades intensitats de precipitació molt elevades, amb calamarsa i pedra, i (2) estava molt ben organitzat i abraçava bona part del nord del país

Les imatge de la seva arribada a molts indrets son força espectaculars, com per exemple a Venècia: Han passat molt poques hores i per tant encara cal determinar què ha provocat exactament un fenòmen tan poc habitual a Europa, però sembla probable que l’elevada temperatura de l’aigua del mar hagi contribuït a fer que les tempestes fossin més intenses

Aquí també ho expliquen

"Derechos y líneas de turbonadas"

El llibre "Petrocalipsis" de l'Antonio Turiel resumit per YouTube

 El canal de Youtube Cuellilargo amb més de 150 mil subscriptors va resumir el llibre en 9 capítols de 15 minuts cadascú. Desconeixem si tenen el permís de l'autor però han fet molt bona feina. Recomanable al 100%.

El primer dels 9 capítols és aquest

Acompanyen la narració d'un resum amb imatges i vídeos molt didàctics




Quan volen fer alguna aportació extra al llbire fan aparèixer una mascota/personatge que hi diu la seva

Xerrada d'Antonio Turiel al TED de Madrid (2018)

 

Amb més de 92.000 visualitzacions i 16 minuts de durada, aquest segurament és el vídeo amb més impacte de l'Antonio Turiel

Tot i ser un vídeo "vell" del 2018 (en el moment d'escriure aquesta entrada han passat 4 anys) és interessant tornar-lo a visionar i veure quins encerts pronosticava en aquell moment i la seva rabiosa vigència.
A continuació en destaquem alguna frases i n'obviem els comentaris més bàsics o generals:

Un pou de petroli de fracking produeix el 80% durant els primers 2 anys i un pou de petroli convencional triga 20 anys a assolir-ho. Per tant, el fracking s'esgota més ràpid.
El fracking produeix poc. Necessites 200 pous de fracking per equivaldre a un pou de petroli convencional. A més a més, són ruïnosos. Es perd diners explotant el fracking.
Les petroleres dels EE.UU estaven perden 110.000 milions de dòlars cada any entre els anys 2011 i 2014 precisament quan el preu del petroli era el més alt de la història.

ENERGIES
Petroli, carbó, gas i urani representen el 91% de l'energia que consumim.
Haurem de viure, consumir menys energia.

Molts científics diuen que només podrem arribar a generar com a màxim el 30% amb energia renovable. Això és molt però no permetrà "créixer" com fins ara.

COL·LAPSE?

Hi ha hagut 26 civilitzacions que han col·lapsat abans que nosaltres i potser nosaltres serem la 27a.
La única diferència seria que seríem la primera en ser "global".

El col·lapse és un dany autoinflingit. Ens fem mal nosaltres mateixos.
Quan les societats col·lapsen és perquè han decidit col·lapsar, de manera inconscient però sí deliverada.
Ho fan per motius religiosos, polítics, orgull patriòtic, per tossuderia, sempre és una decisió.
El col·lapse sempre és evitable.
Què hem de fer per a evitar-ho?
Deixa de fer aquelles coses que no et convenen, allò que et fa mal.
Ara estem escollint aquest camí.
Podem triar en quina direcció volem anar i a on volem arribar.
És com escollir entre el cel i l'infern (abandonament de les ciutats, llei de la selva, pitjor que Mad Max.
El cel no seria un miracle tecnològic. Hauríem de construir un sistema econòmic i social que no necessiti un creixement infinit en un planeta que és finit. 

Hem de decréixer.
Cal redistribuir la riquesa per a garantir la igualtat social.
Cal eliminar l'interès compost, el pagament de deute amb interessos i això empeny l'economia a créixer.
El problema que hem de resoldre no és un problema científic ni tecnològic sinó SOCIAL. Però sobretot cal abordar-lo pels governs i les grans empreses.

El primer pas és reconèixer que tenim un problema i que hem de canviar.

GRÀFICS

Gràfic de producció de tots els líquids



L'urani ha arribat al seu "peak" de producció



Producció d'urani per continents o zones


El carbó, també

Xerrada de l'Antonio Turiel a la Universitat Pompeu Fabra (març 2022)

"L'era de l'energia barata s'està acabant"

FONT ORIGINAL

Entrant en el centre de la qüestió, Turiel ha repassat el passat recent que ha acabat desembocant en la situació actual:
"La gran desinversió de les empreses petrolieres, que havien multiplicat per tres el seu esforç en upstream des de 1998 a 2014, l'han disminuït des de llavors un 60%”. Això va passar, segons el científic, perquè “al juliol del 2014 el Departament d'Energia dels EUA informa de la formació d'una bombolla petrolífera en què aquestes empreses estaven perdent molts diners i amb els preus del barril de Brent en màxims històrics”.

Segons l'estudi de Turiel, l'Associació Internacional de l'Energia (IAE) el 2010 reconeix que el pic de producció de petroli es va produir el 2006 i no tornaria mai a pujar. El 2012, l'ens reconeix que la producció del petroli convencional ja està caient, mentre que el petroli no convencional (biocombustible o fracking) és més car i les empreses deixen d'invertir-hi. El 2018, l'AIE avisa de diversos pics de preu del petroli fins al 2025: en les seves previsions hi ha una descompensació del 34% entre oferta i demanda de petroli. I arribem a 2020, quan avisen que la producció de petroli pot caure de manera precipitada fins al 2025. “L'única manera d'evitar el pitjor escenari és amb una transició renovable abrupta”, diu Turiel i remarca que en aquest moment “per primera vegada, el gas també declina” i afirma que
“Rússia és l'únic país, el món que ha acceptat que la seva producció de gas declinarà i això explica molt per què fa el que fa”, en relació amb la seva invasió a Ucraïna.

En aquest context s'està observant un ràpid descens de la producció de gasoils i una forta caiguda del dièsel, per què falta petroli de qualitat. I això també passa amb el carbó, la producció del qual va pujar fins a 2014, i amb l'urani, que va tocar màxim el 2016 i ja ha caigut un 20%.

cliqueu a sobre la imatge i amb el botó dret feu obrir en una altra pestanya per a ampliar-la

“Ens queda la transició renovable. Òbviament, a llarg termini ens haurem de basar 100% solament en les energies renovables, però aquest 100% d'energia no serà la mateixa quantitat que ara”, adverteix l'expert.
Segons Turiel, “les energies renovables tenen moltes limitacions: potencial màxim, dependència de materials escassos…”

“L'IAE sap que és impossible i recomana acaparar uns certs materials crítics per satisfer plans de transició. Per a poder arribar a una transició neta en 2050 fa falta multiplicar per 100% la producció de liti i del 40% d'altres materials.
Els preus d'aquests materials estan pujant críticament per l'escassetat d'energia per a produir-los i tractar-los”, explica Turiel.

A manera de conclusió, Turiel ha fet previsions de tendències a curt i mitjà termini “totes agreujades per la guerra”:
“Hi haurà un agreujament de la crisi alimentària per la falta de fertilitzants; hi haurà escassetat o racionament de dièsel; extensió de les apagades elèctriques per la necessitat de gas per a la xarxa elèctrica; disminució del comerç internacional, per l'encariment del dièsel; escassetat de matèries primeres i elaborades -la crisi dels xips s'allargarà fins a 2025-; major conflictivitat amb el transport i sector primari; major inflació i menor renda; revoltes en països als quals no arribi aliment; autoritarisme creixent i potser ecofeixisme i neofeudalisme”.

Per a tancar la sessió, Turiel ha vaticinat que “una altra transició és possible. El model de transició més eficient i desitjable és molt més local i menys tecnològic, fent les coses molt diferent, aprofitant l'energia de maneres més tradicionals i menys tecnològiques. Això, però, implica renunciar al creixement infinit i és contradictori amb la teoria econòmica dominant”, ha conclòs.

Mor James Lovelock pare de la teoria Gaia

 Wikipedia

“Vivim en una època en què les emocions i els sentiments expliquen més que la veritat,
i hi ha una gran ignorància sobre la ciència.”

James Lovelock (26.7.1919 - 26.7.2022)

Va morir el dia que feia 103 anys

James Ephraim Lovelock, CH CBE, FRS (Letchworth, Hertfordshire, Anglaterra, 26 de juliol de 1919 - Abbotsbury, Dorset, Anglaterra, 26 de juliol de 2022) va ser un científic, escriptor, investigador, ambientalista i futurista anglès. És conegut per la seua proposta de la teoria de Gaia, que postula que la Terra funciona com una mena de superorganisme.

Biografia

El 1948 Lovelock va rebre el Doctorat en Medicina a la London School of Hygiene and Tropical Medicine. Als Estats Units ha portat a terme tasques d'investigació a la Universitat Yale, al Baylor College of Medicine i a la Universitat Harvard.

Contrari a l'armamentisme nuclear, va promoure un ús pacífic de l'energia nuclear com a únic recurs per a disminuir l'abús dels combustibles fòssils i així evitar que el sistema atmosfèric arribi a un punt sense retorn que el desestabilitzi. D'aquesta forma dona suport a l'associació Ambientalistes per l'Energia Nuclear (EFN en anglès).

James Lovelock va morir a casa seva, a Dorset, el 26 de juliol de 2022, el mateix dia que feia cent-tres anys.^[2]

Treballs

El 1957 Lovelock inventà el detector de captura d'electrons que va ajudar els descobriments sobre la persistència dels CFCs i el seu paper en el deteriorament de la capa d'ozó.

El 1961 Lovelock va començar a treballar a la NASA, va crear i desenvolupar nombrosos instruments científics utilitzats per a l'anàlisi de les atmosferes i superfícies de planetes extraterrestres. Va ser mentre treballava per a la NASA que va desenvolupar la teoria Gaia, gràcies a la qual és mundialment conegut.

Mentre treballava en el Programa Viking es va interessar per la composició de l'atmosfera de Mart, va raonar que el contrast entre l'equilibri estàtic de l'atmosfera de Mart (molt de diòxid de carboni i molt poc oxigen, metà i hidrogen) i la barreja dinàmica de l'atmosfera de la Terra devia ser un clar indici de l'absència de vida a Mart.

El món s'ha de preparar per a un possible "final climàtic", alerten experts (Cadena SER)

 FONT: cadena SER dimarts 2 d'agost del 2022

"Hi ha grans possibilitats que es produeixin efectes col·laterals desastrosos"

L'escalfament global podria arribar a ser "catastròfic" per a la humanitat si l'augment de la temperatura és pitjor del que molts prediuen o si provoca una cascada d'esdeveniments encara no considerats, o totes dues coses. "El món s'ha de començar a preparar per a la possibilitat d'un final climàtic".

Així ho afirma un equip internacional d'investigadors dirigit per la Universitat de Cambridge, que proposa una agenda per fer front als pitjors escenaris.
Aquests inclouen resultats que van des de la pèrdua del 10% de la població mundial fins a l'eventual extinció humana.

Les sequeres han augmentat un 30% només en els darrers 20 anys

Els experts adverteixen que la meitat de les espècies d'ocells es redueixen de manera "sorprenent"

L'ONU confirma la destrucció del planeta

En concret, en un article publicat a la revista PNAS, demanen al Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) que dediqui un futur informe al canvi climàtic catastròfic per impulsar la investigació i informar el públic.

"Hi ha moltes raons per creure que el canvi climàtic pot esdevenir catastròfic, fins i tot amb nivells modestos d'escalfament", assenyala l'autor principal Luke Kemp. "Aquest ha tingut un paper en tots els casos d'extinció massiva, ha contribuït a la caiguda d'imperis i ha donat forma a la història. Fins i tot el món modern sembla estar adaptat a un nínxol climàtic concret".

Més enllà de l'escalfament

"Els camins cap al desastre no es limiten als impactes directes de les altes temperatures, com els fenòmens meteorològics extrems. Els efectes en cadena, com les crisis financeres, els conflictes i nous brots de malalties, podrien desencadenar altres calamitats i impedir-ne la recuperació de possibles catàstrofes, com una guerra nuclear”.

La modelització realitzada per l'equip mostra que les zones de calor extrema (una temperatura mitjana anual de més de 29 graus) podrien arribar a dos mil milions de persones el 2070; aquestes zones no són només algunes de les més densament poblades, sinó també de les més fràgils políticament.

"Les temperatures mitjanes anuals de 29 graus afecten actualment uns 30 milions de persones al Sàhara i la Costa del Golf", detalla Chi Xu, de la Universitat de Nanjing.

"El 2070, aquestes temperatures i les conseqüències socials i polítiques afectaran directament dues potències nuclears i set laboratoris de màxima contenció que allotgen els patògens més perillosos. Hi ha grans possibilitats que es produeixin efectes col·laterals desastrosos", diu.

L'informe de l'IPCC de l'any passat suggeria que si el CO2 atmosfèric es duplica respecte als nivells preindustrials —cosa cap al que el planeta està a mig camí—, hi ha aproximadament un 18% de possibilitats que les temperatures augmentin més enllà de 4 ,5 graus. Tot i això, els escenaris de temperatures extremes estan "infraexplorats en relació amb la seva probabilitat".

Els "quatre genets" de la fi del clima

L'equip responsable de l'article de PNAS proposa una agenda de recerca que inclou el que anomenen els "quatre genets" de la fi del clima:

la fam i la malnutrició,
el clima extrem,
els conflictes
i les malalties transmeses per vectors.

L'augment de les temperatures suposa una gran amenaça per al subministrament d'aliments a nivell mundial i podria crear les condicions per a nous brots de malalties a mesura que els hàbitats de les persones i la vida silvestre canvien i es redueixen.

Per a la científica Kristie Ebi, de la Universitat de Washington, "necessitem un esforç interdisciplinari per entendre com el canvi climàtic podria desencadenar la morbiditat i mortalitat massiva dels humans".

Realisme i sentit de precaució

A més, el col·lapse del clima probablement exacerbaria altres amenaces: des de l'augment de la desigualtat i la desinformació fins al col·lapse democràtic i fins i tot noves formes d'arsenal destructiu d'intel·ligència artificial.

Lluís Brotons, investigador del CSIC al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) assenyala que l'estudi "posa el dit a la nafra del realisme i del sentit de precaució".

"Ens planteja la necessitat d´avaluar les implicacions d´aquest tipus d´escenaris d´una manera molt més seriosa del que hem fet fins ara, per exemple, mitjançant una avaluació específica de l´IPCC", afegeix a Science Media Centre Espanya el científic, qui no participa a l'estudi.