dimecres, 11 d’abril del 2018

CDR: recull d'accions fetes fins avui

Descontent del tracte que reben els CDRs per part de certs mitjans de comunicació
he decidit enumerar les accions que han fet fins ara.

Algunes són més visibles que altres.
Totes elles sense cap violència



-Defensa dels col·legis 1 octubre del 2018


-21 de desembre. Els CDRs fan un recompte paral·lel per validar-ne el resultat

-30 de gener. Intent d'investidura de Carles Puigdemont. Parlament de Catalunya



-Diumenge 25 de febrer. Primera visita de Felip VI a Catalunya (Mobile World Congress)






-Accions internacionals
París, Berlín, ...







(París)


(Londres: ambaixada espanyola)

-La Forja Girona. Diumenge detenció President Puigdemont. Governs civils. Diumenge

(INFILTRAT HOLANDÈS)

-Tall AP7 (Girona Oest) Diumenge 24 de març



-Talls de carreteres (AP-7 Figueres) Dimarts 26 de març


(foto Diari de Girona)



(foto Diari de Girona)



-Obertura de peatges d'autopista

-3000 Creus a les platges
Entrada específica




-24h caminant al voltant de la presó model per. Dissabte i diumenge, 7 i 8 d'abril.
Organitzada per CDR

-Butifarrades

-Dejunadors





dimarts, 10 d’abril del 2018

Manifestacions: uns quants exemples europeus

El Timbaler del Bruc ens parla d'altres manifestacions d'arreu del continent
 (cliqueu aquí per veure tweet i ampliar fotos)


Ya que algunos ven terrorismo y extrema violencia en unos cortes pacíficos de carretera y el levantamiento de peajes, vamos a ver unos cuantos ejemplos mundiales haber que pasa no? HILO













Un cop vistes, ara compareu-les amb els talls de carreteres
que van fer els CDRs per setmana Santa del 2018.

Són igual de violentes ?

Tall de l'Autopista a Figueres


Només es van cremar pneumàtics a la tarda a l'Ampolla al final de tall


La punyent carta d'Arnau Móra, un dels membres dels CDR detinguts

FONT: elNacionat.cat

Un dels detinguts per l'encerclament del Parlamentel passat 30 de gener, Arnau Móra, ha difós aquest dimarts una carta on explica com ha estat la seva detenció i el seu pas per la comissaria de Mossos on ha declarat. El jove, acusat dels delictes de desordres públics i atemptat a l'autoritat, és fill de Carles Móra, exalcalde d'Arenys de Munt i organitzador de la primera consulta per la independència.
A continuació, reproduïm íntegra la seva carta:


Són tres quarts de set i sona el despertador. Ja fa més de dues hores que el pare ha anat a buscar el pa. Em desperto valent, com sempre, per afrontar el dia amb molt d’entusiasme. Són aproximadament dos quarts de 8 i em trobo a l’estació, esperant el tren per anar al cole. 
De sobte, miro el mòbil i veig que el pare em truca. Despenjo i, de bon començament, el seu to no és el de sempre. El noto preocupat. Mentrestant, em diu que hi ha dos agents dels mossos a casa i que ara et vindran a buscar i, sobretot, no et moguis. Abans de penjar, el pare em diu “endavant, Arnau; molta força i estigues tranquil”. 
Em presento: Em dic Arnau i tinc 21 anys. Sóc fill de l’exalcalde perseguit per la justícia per voler fer la primera consulta per la independència. Sóc besnét de l’Eloi, un jove republicà que va estar tancat a la Modelo pel sol fet de pensar lliurement i diferent. Sóc nét de la Maria, una senyora forta i valenta, que des del dia en què va néixer, 18 de juliol del 1936, fins avui, no ha mostrat tenir por i estic segur que no la manifestà mai de mai. 
En definitiva, no vull que la por formi part dels meus gens. Totes aquestes coses em vénen al cap un cop penjo al telèfon. Són tres quarts de 8 i arriben dos agents dels mossos. Pujo al cotxe. Són les vuit aproximadament i ja sóc a comissaria, detingut i emmanillat. Em llegeixen els meus drets i m’escorcollen.
Són les vuit i vint i entro a la garjola. Miro al meu voltant i veig parets altes i fredes, amb olor a humitat i a injustícia. Em sento sol i començo a pensar, avui més que mai amb l’Oriol Junqueras, en Jordi Cuixart, en Jordi Sánchez, la Carme Forcadell, en Joaquim Forn, en Jordi Turull, en Josep Rull, en Raül Romeva, la Dolors Bassa, els alcaldes imputats, els músics empresonats, amb les persones com jo...i penso que la justícia és arbitrària en aquest país.
Són un quart de nou aproximadament, i em criden per agafar-me les empremtes digitals i fer-me fotos. En aquest moment, només puc pensar que això és una pel.lícula i que jo sóc el protagonista. En acabat, torno a la cel.la i allí m’esperen uns minuts molt llargs, abans no arriba l’advocat.
Són tres quarts de nou i em desplacen a una habitació molt senzilla; tres cadires i un ordinador. Aquí, amb el meu advocat, molt trempat per cert, trec el primer somriure del dia. Noto escalfor i esperança; ja no estic sol. És ¼ de 10 i decideixo no declarar i fer-ho davant d’un jutge. Em fan quatre preguntes més i... llest. 
Surto de la habitació i signo uns documents i em tornen les meves pertinences. En acabar, surto amb el meu advocat i l’agent d’aquesta comissaria, he viscut enreixat també emocionalment, i ens dirigim cap a recepció on m’esperen els meus pares, la meva parella i els meus sogres. Ens fem una abraçada molt forta, sincera i llarga. Són tres quarts de deu aproximadament i surto de comissaria. A fora hi ha els mitjans de comunicació, però el nostre objectiu és senzill: anar cap a casa.
Pujo al cotxe i abraço el pare i penso un altre cop amb tots els moments difícils que va tenir ell no fa gaire anys i amb què, sobretot, mai va tenir por.
Ara em dic a mi mateix i a tots vosaltres: NO HEM DE TENIR POR!
Arnau Móra
Arenys de Munt, 10 d’Abril de 2018

Viladecans impactat: tota la classe política en xoc després de la detenció de la jove del CDR (directe!)


Tamara Carrasco Garcia ha estat detinguda avui per la Guardia Civil acusada de terrorisme i rebel·lió per pertànyer a un CDR. A més, la jove catalana ha estat traslladada a Madrid directament per a declarar davant l'Audiència Nacional, que ha coordinat la detenció amb la policia espanyola. La detenció ha consternat i impactat a parts iguals a tota la classe política de Viladecans, ja que la Tamara era estimada i apreciada per tot el ventall d'ideologies de la ciutat pel seu activisme actiu dedicat a la vila i per la seva honestedat, simpatia i integritat.
VIDEO DETENCIÓ









dilluns, 9 d’abril del 2018

Joan-Lluís Lluís: pensaments sobre la no-violència

Es tracta d'un article del darrer dia del 2017 i em va agradar

2017-12-31 Vilaweb: no-violència activa o rendició (i elogi de la CUP)



Primer de tot, dues evidències: ho ignoro tot del que es cou a Brussel·les i del marge de maniobra real del president Puigdemont. Ho ignoro tot de l’estratègia del republicanisme català per a avançar cap a la independència real de Catalunya. Dit això, doncs, només vull remarcar que l’enorme mèrit d’haver guanyat les eleccions servirà de poca cosa si no s’elabora, des de les institucions restablertes i des de la base de la societat, un pla de batalla coherent i compartit. I si no s’accepta, en el marc de la defensa de les institucions legítimes, la possibilitat de tornar a assumir un risc físic.

Crec que és prou evident que mai Catalunya no havia estat tan a prop de la independència com l’1 d’octubre
.

Pel resultat del referèndum, és clar, però sobretot per la violència d’estat retransmesa en directe a tot el món. Aquell dia es va veure quina era la potència de la no-violència activa, la que demana un alt sentit de sacrifici personal, i es va veure com emprar la violència contra electors pot ser contraproduent i abocar a la derrota. La situació va ser diferent en les hores i els dies posteriors al 27 d’octubre. En aquell moment el govern català va triar d’actuar seguint un criteri pacifista, és a dir, defugint la batalla física i deixant el camp lliure a l’enemic. En la comparació entre aquestes dues actituds es pot veure prou clarament que no-violència i pacifisme poden ser dues coses tan honorables l’una com l’altra, però d’una natura bastant diferent.

La primera implica acceptar rebre cops, la segona consisteix a fer un pas al costat per evitar-los.

Entenc perfectament que davant les amenaces de violència total el govern català optés per apartar-se, i apartar la població, del risc físic. Però també s’entenen les crítiques d’aquells, com ara Germà Bel, que van insinuar que en aquella ocasió el govern català havia actuat amb un cert ‘paternalisme’.

Hauria calgut, potser, que el president informés en directe l’opinió pública catalana i mundial de les amenaces rebudes de manera que, així, tothom sabés què havia d’esperar. I no seré jo qui aconsellaria a ningú de posar-se a davant de policies o de militars amb ganes de sang. Però cal acceptar una evidència: si el govern espanyol, amb amenaces de violència sistemàtica, aconsegueix que ja ningú a Catalunya no surti de la legalitat espanyola, haurà guanyat per sempre. Tot el que haurà de fer és reiterar les amenaces, públicament o amb discreció. L’únic àrbitre possible, la Unió Europea, posarà tota la seva energia a no veure ni sentir cap d’aquestes amenaces. I com que és d’una enorme improbabilitat que el govern espanyol acabi acceptant, per exemple, un referèndum vinculant, Catalunya pot trobar-se tancada en un atzucac.

L’única manera de sortir-ne seria acceptar la via de la no-violència, que no és en cap cas una via passiva. La no-violència implica no obeir les lleis vigents i a acceptar-ne les conseqüències, en termes d’empresonament i de violència policíaca
.

Sabent que la violència acaba vencent aquell qui la practica, per la vergonya i la indignació que provoca en l’opinió pública. És prou sabut que és així com Gandhi va vèncer l’imperi britànic, posant-lo de cara a la contradicció, en una societat democràtica, d’haver d’emprar la violència contra persones pacífiques per mantenir el control d’un territori.

Ara mateix, em sembla que a part algunes personalitats aïllades, com ara Àngel Colom, només la CUP sembla voler assumir la solució de la no-violència com a arma col·lectiva en defensa de les institucions, obligant una altra vegada l’estat espanyol a mostrar al món el que és: una democràcia mal nascuda i mal crescuda, supremacista i violenta. És clar, podria semblar que la força de la CUP ha minvat molt, amb la pèrdua de sis diputats. Diria que no és veritat. I diria que amb independència de si l’opinió pública republicana està disposada a córrer un risc físic personal –cosa que no es pot exigir de ningú– és bastant evident que la influència de la CUP, avui, desborda el seu camp ideològic ordinari. Sobretot per l’exemple concret que han representat al llarg dels darrers mesos en termes d’obstinació, coherència, eficàcia organitzativa, solidaritat i humilitat. Després de l’1 d’octubre les xarxes socials van testimoniar la importància que van tenir militants i simpatitzants de la CUP a l’hora de defensar les urnes. No vull dir que ho fessin amb més coratge, abnegació o generositat que altres, vull dir que ho van fer amb una mena de premeditació de la seva responsabilitat, com si haguessin anticipat més que altres com s’havia d’actuar davant la violència d’estat. Tot això ha fet, i fa, que la influència real de la CUP vagi bastant més enllà dels seus resultats electorals. De fet, crec que aquesta influència s’estén per una part notable del republicanisme català, almenys fins al centre-dreta.

I de passada em pregunto si existeix a Europa cap altre país en què l’extrema esquerra hagi sabut guanyar tant respecte i consideració en una part tan important de la població
.

Ho dic, molt tranquil·lament, pel fet mateix d’haver estat a vegades molt crític amb la CUP.

Així, tendiria a apostar que el futur de Catalunya passarà en bona part per la CUP, o no passarà per enlloc. I no vull dir per la CUP com a partit polític associat al govern de Catalunya sinó per l’assumpció que la CUP s’ha avançat a tothom en termes de teoria de la desobediència civil i de l’ús estratègic de la no-violència col·lectiva. L’estat espanyol veu cada acatament de la legalitat espanyola com una mostra de feblesa que li dóna el dret de ser encara més despietat, arrogant i violent.

L’obediència, per tant, portarà a més repressió, fins a la rendició, o la residualització
.

Contra aquesta residualització calia guanyar les eleccions del 21 de desembre i contra els nombrosos actes despietats que vindran, cal acceptar que caldrà, de nou, organitzar-se i posar-se en risc. Hi haurà més detencions arbitràries, hi haurà més prohibicions sense fonament democràtic, hi haurà més violència d’estat. Per encarar-nos-hi i que guanyi la República Catalana, necessitem, sense cap mena de dubte, un Gandhi nostrat. O, molt millor, uns quants gandhis nostrats.


dilluns, 2 d’abril del 2018

En peu de pau: Estendre i promoure la resistència civil pacífica i no-violenta.

The first principal of non-violent action is that of non-cooperation with everything humiliating.

(Mahatma Gandhi)
BLOG

Fem no-violència


Què fem?
Tallers sobre acció i resistència no-violenta
Quin és l’objectiu?
Preparar dinamitzadors i dinamitzadores que puguin enfortir la ciutadania en les capacitats de l’estratègia i l’acció no-violenta.
Participa!
Si vols participar-hi escriu un correu a formacio@enpeudepau.cat.
Comparteix #EnPeuDePau
Si vols descarregar-te els nostres decàlegs en format PDF per a compartir-los amb més gent pots fer-ho a continuació (botó dret > Desar com:

dimecres, 21 de març del 2018

Operació Gladio: l'exèrcit secret de l'OTAN



FONT: WIKIPEDIA

Operació Gladio
(o més comunament Gladio) va ser una xarxa clandestina secreta anticomunista que va operar a Itàlia durant la passada Guerra Freda, vinculada a l'OTAN i que va contribuir al seu finançament l'Agència Central d'Intel·ligència (CIA) nord-americana.

El seu principal objectiu era intentar fer front a una eventual invasió soviètica del país. El seu lema en llatí era Silendo libertatem servo, el qual vol dir "En silenci, preserva la llibertat". Encara que Gladio es refereix específicament a la branca italiana d'aquest entramat clandestí, en general també se sol utilitzar aquest nom per referir-se a les ramificacions de l'OTAN similars que van operar a altres països d'Europa Occidental.




Segons l'autor suís Daniele Ganser, va estar involucrada en actes terroristes durant els anomenats "anys de plom" (anni di Piombo) italians de la dècada de 1970, enmig de l'anomenada "estratègia de tensió". Aquesta última hauria estat concebuda per facilitar l'arribada d'un eventual règim autoritari dretà neofeixista per fer front a un eventual govern del llavors poderós Partit Comunista Italià (Com a indicador de l'important ascens que havia arribat a experimentar aquest últim, en les eleccions parlamentàries de juny de 1976 el PCI va obtenir un 34% del total de sufragis).

El nom de Gladio ha estat generalment aplicat respecte d'una sèrie d'organitzacions paramilitars de diversos països, encara que el més comú és la seva utilització per a referir-se exclusivament als paramilitars italians.

Va ser descoberta i exposada el 24 d'octubre de 1990 - ja sobre la fi de la Guerra Freda- per Giulio Andreotti, llavors President del Consell dels Ministres d'Itàlia; tant aquest país com Bèlgica i Suïssa van desenvolupar investigacions parlamentàries. La trama exposada va ser condemnada pel Parlament Europeu en resolució del 22 de novembre de 1990.

Ningú va resultar condemnat per aquests fets, no es van seguir les investigacions i es desconeix la
seva situació actual.

Les seves activitats consistien bàsicament en atemptats i muntatges contra tots aquells grups ideològics (marxistes, anarquistes, nacionalistes, etc.) que podien tenir suport social, i trencar l'hegemonia dels partits polítics i grups de poder tradicionalment hegemònics dels diferents països que no pertanyien al Pacte de Varsòvia, l'aliança militar formada pels països socialistes de l'antic Bloc de l'Est.




ACCIONS ATRIBUÏDES A GLADIO

A més de preparar-se davant d'una possible invasió, aquestes forces de rereguarda han estat utilitzades per la CIA per influir en la política d'alguns d'aquests països. Un cas singular va ser la implicació de Licio Gelli, cap de la lògia Propaganda Due (P2), Stefano Delle Chiaia també involucrat en l'Operació Còndor (més conegut com "Pla Còndor"), o Vincenzo Vinciguerra a la "estratègia de la tensió" a Itàlia.




També a Itàlia, les massacres de Peteano (1972), de la Piazza Fontana (1969), de l'estació de trens de Bolonya (1980) 80 morts i 200 ferits,
 i el cop fallit "Golpe Borghese" (1970) han estat atribuïdes a Gladio. L'assassinat del Primer Ministre Aldo Moro, oficialment atribuït a les Brigades Roges el 1978, també s'ha vinculat a l'oposició de Gladio la seva política de "compromís històric" entre el Partit Comunista Italià d'Enrico Berlinguer i la Democràcia Cristiana. La investigació es va tenyir de sospita per l'estratègia ocultista de l'Estat. De fet, el jutge Felice Casson va manifestar que va descobrir l'existència de Gladio llegint les cartes que Aldo Moro va manar des del seu lloc de detenció. Un informe parlamentari de 2000 fet per la coalició de centreesquerra "L'Olivo" concloïa que: "l'estratègia de la tensió tenia com a objectiu impedir que el PCI, i en menor mesura al Nou PSI, accedir al poder executiu".
A Grècia, les forces de Gladio van estar involucrats en l'anomenat règim dels coronels que va governar el país a partir del cop d'estat de 1967[1] i fins a 1974.
A Turquia, la contraguerrilla, nom de la branca turca de Gladio, es va relacionar amb la massacre de la plaça de Taksim, el 1977 a Istanbul, i també amb el cop militar de 1980.[2]


A Espanya, membres de la branca italiana de l'operació Gladio van

dimecres, 7 de març del 2018

La veritable història dels 'reclutadors d'espies' del Cesicat (Diari Ara)

La setmana passada vaig llegir un article a LaVanguardia que parlava d'un suposat cas de reclutadors de mossos per a vigilar polítics. (Se'm feia difícil creure-m'ho. Ahir vaig descobrir que era MENTIDA)
En el següent article la SILVIA BARROSO n'explica la veritat


DIARI ARA
La tardor del 2014, dos estudiants van intentar fer creure a un mosso que estava obligat a treballar per a un suposat servei secret català. La policia va detenir-los i un jutjat els va condemnar

SÍLVIA BARROSO Barcelona 
https://www.ara.cat/societat/veritable-historia-reclutadors-despies-Cesicat-Mossos_0_1973202858.html
El suposat reclutament d'espies del Cesicat –Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya– ni era reclutament, ni era d'espies, ni el feien membres del Cesicat. Contràriament al que s'ha publicat en alguns mitjans els últims dies, el cas que s'ha presentat com un intent del suposat servei secret d'informació de la Generalitat per muntar un equip d'agents que espiés polítics no va ser res més que una gamberrada de dos postadolescents.
La tardor del 2014, dos estudiants de 18 anys van fer-se passar per membres del Cesicat davant un agent dels Mossos d'Esquadra –que només tenia un parell d'anys més que ells– perquè un dels dos impostors volia tenir-hi un afer sentimental. Fins a l'últim detall del cas consta en un ampli atestat de la policia catalana que recull la investigació d'un mes i mig que va haver de fer la unitat d'informació per desemmascarar-los. Els dos joves van ser detinguts el 19 de novembre del 2014, van passar una nit al calabós i després van passar a disposició del jutjat d'instrucció número 14 de Barcelona. Quan el cas va estar a punt per anar a judici, els dos implicats van reconèixer els fets i van pactar una condemna de conformitat –per tant, més lleu– amb la fiscalia. Finalment, la sentència es va oficialitzar davant del titular del jutjat penal número 16: una pena de multa de 18 mesos, amb una quantitat diària que es va fixar posteriorment tenint en compte el nivell d'ingressos dels condemnats, que era baix.

Fer-se passar per una noia: la falsa Laia 

El que s'acabava així de manera clara havia començat de manera molt confusa. El primer moviment va ser a mitjans de setembre del 2014. L'agent dels Mossos que acabaria sent assetjat pels dos falsos reclutadors del Cesicat va rebre una sol·licitud d'amistat al Facebook. Qui li demanava amistat era un tal Xavier Térmens. Ell no el coneixia i va rebutjar la petició. Térmens també va intentar acostar-s'hi a través de la xarxa Badoo, una web de contactes. El resultat va tornar a ser nul. I al cap d'uns dies el mosso va començar a xatejar amb una tal Laia a Badoo.
La relació virtual es va anar estrenyent, fins que el mosso i la noia amb qui creia que parlava es van intercanviar els números de telèfon per comunicar-se per WhatsApp. Començava a perfilar-se una cita a la discoteca Bikini. Però la trobada, naturalment, no es va produir mai. I el 27 de setembre –dia en què Térmens complia els 18 anys– va deixar de banda la seva identitat falsa, va confessar que es deia Xavier i li va començar a parlar del Cesicat. "Coneixes el Cesicat? Doncs ara s'han de crear estructures d'estat, una de les quals ha de ser un servei d'informació", li va etzibar.

Trobada enregistrada amb una gravadora

Possiblement, el mosso hauria engegat el seu interlocutor si no l'haguessin preocupat les mostres que li va donar de conèixer dades personals seves, entre les quals hi havia la seva destinació professional i el nom del seu germà. "Tinc davant el teu informe i sé que alguna vegada t'han semblat massa durs els Mossos", li va dir en un altre missatge que els investigadors van poder veure quan l'agent va denunciar el cas. Tot i els recels que li provocava tot plegat, l'agent va decidir acudir a una trobada que el tal Xavier –després se sabria que era Xavier Térmens, estudiant de la UPF– li va proposar per al 30 de setembre, en un bar de Sarrià.
I hi va anar preparat amb una gravadora, de manera que la conversa va quedar enregistrada i uns dies després acabaria en mans dels investigadors. En aquella cita, Térmens li va explicar que muntaven una organització anomenada Agència Central de Seguretat Catalana, que havia de tenir 250 agents. I el va començar a pressionar assegurant-li que un superior seu l'havia recomanat, que se li pagarien 700 euros al mes i que si no col·laborava li podia passar com a altres mossos, als quals havien obligat a deixar el cos.

L'angoixa del mosso fins que decideix denunciar els fets

A partir d'aquest moment, el mosso entra en un període d'angoixa durant el qual arriba a creure's que potser membres del cos i el Cesicat estan realment implicats en l'afer. Per això encara acudeix a una segona reunió, l'1 d'octubre, en què Térmens li parla d'un "pis franc" i el porta fins a la porta d'un edifici del carrer Numància: els investigadors sabran més endavant que és l'adreça on Térmens viu amb la seva família. El 10 d'octubre, el mosso ja no pot més i denuncia els fets als seus superiors, que posen el cas en coneixement de la unitat d'informació.
Amb autorització judicial, s'intervindran telèfons –el de Térmens i l'altre suposat reclutador, que ja ha aparegut en escena, Daniel. El mosso encara va a una altra reunió, el 12 d'octubre. El to puja i Térmens li parla dels esforços que haurà de fer quan treballi per al Cesicat. "No tothom està preparat", l'avisa. I li parla de tortures que a vegades són necessàries per obtenir informació, com simular que s'intenta ofegar algú amb una tovallola mullada. "El Cesicat és legal però fa coses que no ho són, com punxar telèfons". Al final d'aquella trobada el porten al suposat 'pis franc', que té tot l'aspecte de ser una residència familiar.
Després d'aquesta ocasió, el mosso fa saber als investigadors que no vol saber res més dels dos joves, que no els tornarà a veure, que hauran de continuar la investigació per les altres vies que ja tenen obertes, amb l'autorització del jutjat d'instrucció número 14.

"No continuïs preguntant per mi"

La seva desaparició és mal rebuda pels dos joves. Li envien a través de Facebook un suposat contracte de confidencialitat i altres documents als quals donen aparença oficial amb els logotips del Cesicat, el departament d'Interior i el CTTI (Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació) i diversos missatges de WhatsApp per reclamar-li que trenqui el silenci. L'avisen que el 9-N –la primera consulta independentista– li "tocarà treballar", però al cap d'uns dies li comuniquen que el "donaran de baixa" per la seva actitud. L'últim missatge serà per WhatsApp, en resposta a la seva petició per tallar tota relació, l'11 de novembre: "Tot solucionat, no més seguiments ni pressions per part de l'organització. Ara bé, t'adverteixo que no continuïs preguntant qui soc i no comentis res sobre mi a ningú. Val més tenir-me de bones".

Les tres hipòtesis dels investigadors

Arribats a aquest punt, els investigadors treballaven amb tres hipòtesis: que es tractés d'un grup d'espontanis que volgués realment crear un servei d'espionatge extraoficial, que fos un grup que volia parar una trampa a un mosso per desprestigiar el cos –amb el rerefons del 9-N– o bé que es tractés d'una revenja personal.
La sorpresa va ser que quan van ser detinguts Térmens i el seu amic Daniel. El segon va confessar de seguida: tot havia sigut un intent de Térmens –i ell n'havia sigut còmplice– d'acostar-se al mosso amb un interès sexual. I la informació personal sobre ell li havien anat arrencant –sense que ella se n'adonés– a una exnòvia del mosso amiga de Térmens. La fabulació, però, se'ls havia escapat de les mans.

Per què la història s'ha conegut ara?  

Una còpia ja en desús de part de l'atestat del cas va aparèixer en la furgoneta carregada de paperassa per cremar que el 26 d'octubre els Mossos van enviar a la incineradora de Sant Adrià, interceptada per la Policia Nacional. El cos català ha mantingut sempre que eren còpies en paper d'informació que es conserva als seus registres informàtics. Però la Policia Nacional ha elaborat amb els documents requisats un atestat que ha enviat a la magistrada de l'Audiència Nacional Carmen Lamela, que investiga l'excap del cos, Josep Lluís Trapero, per sedició per l'1-O.
Les últimes setmanes s'han filtrat parts d'aquest atestat i les conclusions de la Policia Nacional, que acusa els Mossos de fer seguiments a polítics, desmentits per fonts de la policia de la Generalitat. I la història del suposat reclutament dels suposats membres del Cesicat encaixava en el relat. Tanmateix, la informació era incompleta i els mitjans que s'hi han referit no han explicat que els mateixos Mossos van aclarir els fets i els implicats van ser condemnats.

divendres, 23 de febrer del 2018

Jordi Pesarrodona, quan un nas de pallasso és un delicte d’odi

FONT: Vilaweb

FONT: Regió7 8 febrer 2018: 
"Continuarem fent la revolució amb nassos"








"La Justícia fent màrqueting": segresten el llibre 'Fariña' i es converteix en el més venut a Amazon

FONT

Per Tremending 2018.02.21

"La Justícia fent màrqueting", resumeix irònicament un tuiter. Una jutge ha ordenat el segrest cautelar del llibre 'Fariña' sobre el narcotràfic gallec a petició d'un exalcalde d'O Grove ... i el títol s'ha convertit en número u en vendes a Amazon.

L' 'efecte Streisand' és àmpliament conegut a internet, però sembla ser que no molt pels jutges. Ja ho vam veure en acció fa tot just dues setmanes, quan un jove va ser condemnat a pagar una multa per fer un fotomuntatge amb la cara de Crist i la xarxa va acabar plena de muntatges similars. Ha passat aquesta setmana, quan el Suprem ha confirmat la condemna a tres anys i sis mesos de presó el raper Valtonyc per les lletres de les seves cançons, multiplicant la difusió de les mateixes.

En aquest cas és encara més curiós perquè l'obra, en la qual el periodista Nacho Carretero aprofundeix en la història del narcotràfic gallec, es va publicar fa dos anys i porta ja nou edicions.

Són molts els usuaris de les xarxes socials que s'han fixat en l'efecte que el segrest ha tingut en les seves vendes

Seis policías se lanzan a la detención de Joaquín Reyes disfrazado de Puigdemont

Realment aquesta setmana han passat coses molt surrealistes

Seis policías se lanzan a la detención de Joaquín Reyes disfrazado de Puigdemont




Quan la Fira Arco es converteix en ASCO

El periodista, vehemente en redes sociales tras la polémica decisión de la conocida feria, que ha abierto una nueva edición este miércoles 21 de febrero

ARCO ha inaugurado este miércoles su 37ª edición. Y lo ha hecho con una controvertida decisión. La obra 'Presos políticos contemporáneos', de Santiago Sierra, ha sido retirada "para evitar polémicas" tras una petición de IFEMA. Y es que en ella, como recoge eldiario.es, aparecen imágenes tanto de Oriol Junqueras como de Jordi Sánchez y Jordi Cuixart
Entre los contrarios a esta medida se encuentra Jordi Évole. "Cuando ARCO se convierte en ASCO" dice el presentador de 'Salvados' en su cuenta de Twitter, resumiendo así su disconformidad con lo ocurrido. 

Anna Gabriel


Valtonyc, 3 anys i mig de presó per una cançó


ROCKDELUX: La rutina se impone, otro artista condenado

Los casos judiciales por enaltecimiento del terrorismo se sucedieron en 2017, afectando a artistas y personas anónimas. Si César Strawberry fue condenado por seis tuits en enero, en febrero fue el turno de Valtonyc, un MC mallorquín de reducida popularidad. Ayer, 20 de febrero de 2018, fue confirmada la sentencia por el Tribunal Supremo: tres años y seis meses de prisión. ¿Nuestra democracia será más saludable con este cantante entre rejas?, se preguntó, peplejo, F-MHop.

Josep Miquel Arenas Beltrán es un joven mallorquín de 23 años que el pasado 22 de febrero fue condenado a tres años y seis meses de prisión. Los delitos a los que atiende esa condena son “enaltecimiento del terrorismo y de sus autores y de humillación a las víctimas” y “calumnias e injurias graves a la Corona”. También se enfrenta a ocho años de inhabilitación y a la obligación de pagar una indemnización de 3.000 euros al presidente de la asociación Círculo Balear, por el delito de amenazas, además de hacerse cargo de las costas del juicio. Una sentencia muy contundente para alguien que, en su cuenta de Twitter, se autodefine así: “Técnico informático, trabajo en una frutería. También hago rap”. Ahí está precisamente el origen de esta historia.



Valtonyc, el raper que serà jutjat per injúries al rei, diu que Pablo Iglesias li va encarregar la cançó
El cantant mallorquí, que s'enfronta a 3,3 anys de presó, critica que ara el líder de Podem se'n desentén

El raper Joan Miquel Arenas, més conegut pel nom de Valtonyc i que  serà jutjat el proper 8 de febrer a l'Audiència Nacional per injúries a la corona i apologia del terrorisme a causa d'algunes de les lletres de les seves cançons, ha afirmat aquest dijous que va ser Pablo Iglesias qui "em va demanar que fes un tema sobre el Borbó per al seu programa", però "ara que em jutjaran per aquesta cançó calla".
La cançó 'No al Borbó' va ser composta, segons assegura, a petició del líder de Podem per al seu programa ' La Tuerka' . El rap es va emetre a l'episodi de dijous 19 d'abril del 2012.








Forges mor als 76 anys

Ahir va morir el dibuixant Antonio Fraguas de Pablo, conegut com a Forges

Darrerament havia dibuixat aquesta vinyeta fent referència a l'1 d'octubre del 2017 i la pèrdua d'un ull per culpa d'una bala de goma llançada per la Policia Española.

Sense comentaris





Em quedo amb el comentari d'en David Fernández de la CUP al Twitter




divendres, 16 de febrer del 2018

Meteorits: impactes destacats (Chicxulub, Meteor, Tungunska)

Roques de l'espai
Els meteorits són objectes de l'espai exterior que cauen a la Terra.
Es creu que es van originar al cinturó d'asteroides, entre Mart i Júpiter. El material meteòric també ve dels cometes, de la Lluna i de Mart.

A continuació es detallen els més importants:
Barringer Crater (conegut com a Cràter Meteor)

Es va formar fa 50.000 anys per un meteor de ferro d'entre 30 i 50 metres de diàmetre. El cràter fa 1.200 metres de diàmetre i 200 metres de profunditat.




Fotos del Cràter Barringer (Cràter Meteor)






 Projecció de la mida del Cràter Barringer (o Cràter Meteor) sobre d'una població petit. En aquest cas sobre l'escola de Riudellots de la Selva de 2000 habitants.


El més vell és el de Chicxulub, a la península del Yucatán.
Es creu que va iniciar l'extinció dels dinosaures fa 65 milions d'anys. Fou l'impacte d'un cometa o asteroide de 10 km de diàmetre i va deixar un cràter de 180 km.


Perills d'un impacte

Es calcula que els darrer 1.000 milions d'anys la Terra ha rebut l'impacte de 130.000 meteorits

L'estadística ens diu que cada any hi ha un impacte d'un meteorit de menys de 50 metres, cada 1.000 anys, n'hi ha un de 75 metres (semblant al cràter Meteor) i cada 5.000 anys, un de 160 m, com el de Tungunska.




A continuació simulem com seria el cràter de l'impacte de fa 65 milions d'anys a Chicxulub sobre la Catalunya actual





En aquest gràfic podem observar els impactes més importants.

Atenció
La mida del cercle NO ES CORRESPON amb la mida real, però sí que n'indica les dimensions exagerades.