The Line: fi del projecte?

 Segons ha publicat ElConfidencial (7 de novembre del 2025) el megaprojecte The Line ha deixat de ser sostenible. 



"La culpa, diuen, és dels canvis constants d'opinió de l'ideòleg del projecte, el príncep hereu d'Aràbia Saudita, Mohammed bin Salman, i que la seva cohort d'assessors no s'atreveix a dir-li que els seus plans són un deliri. Com si es tractés d'una versió moderna d'El vestit nou de l'emperador que es podria anomenar El Vestit nou del príncep.

Imatge generada amb ChatGPT

The Line estava pensada per ser la columna vertebral de Neom, el desenvolupament urbanístic de 500.000 milions de dòlars en un desert del nord-oest d'Aràbia Saudita. Concebuda com una ciutat sense cotxes i amb zero emissions, la megàpolis estaria tancada entre dos murs paral·lels de 170 quilòmetres de llargada, 500 metres d'alçada i 200 metres d'amplada. Aquesta estructura, que es veuria des de l'espai, seria la llar de nou milions de persones i un exemple per al món del gir tecnològic dels reis del petroli."






"Tot i això, les recents caigudes del preu del cru i l'augment del dèficit pressupostari han forçat el govern saudita a repensar totes les seves inversions en aquesta i altres utopies futuristes que componen Neom i que estan valorades en més d'1 bilió de dòlars. El Financial Times ha parlat amb més de 20 antics empleats de The Line, entre els quals hi ha arquitectes, enginyers i executius que no han volgut revelar la seva identitat per por de les possibles represàlies.
Segons el testimoni, la velocitat i el cost de la construcció “han deixat de ser sostenibles”. The Line també és la punta de llança de la minva que està patint el projecte. En menys de cinc anys s'ha reduït dels 170 quilòmetres originals a uns quants quilòmetres a la fase inicial.

El deliri futurista del Príncep

The Line sorgeix del cap de Mohammed bin Salmán (MBS). El concepte inicial, desenvolupat per l'estudi d'arquitectura californià Morphosis, plantejava una franja urbana de dos quilòmetres d'amplada connectada per un tren, però el príncep va decidir fer-li un gir radical: “Vaig dir a l'equip, i si girem aquests dos quilòmetres i els convertim en dues torres?”, explicava ell mateix en un documental de Discovery Cha."


Video del 2022

Fa uns dies Vilaweb va entrevistar a Antoni Vives, un dels pares del projecte The Line.

"El 2018 va anar a l’Aràbia Saudita, on hi ha viscut set anys.
Deu ser un dels catalans que coneix més bé el país, i el príncep Mohammed bin Salman, a qui admira per haver-se decidit per transformar el país.
Vives va ser un dels directius del projecte saudita i futurista de Neom, en ple desert, on es vol que visquin deu milions de persones i on es preveu de construir una ciutat, la Línia, que s’inspira, en part, en el pla Cerdà. "


"Éreu a l’equip que feia Neom.

—Neom és una regió al nord-oest de l’Aràbia Saudita. A mi m’agradava dir que és una de les fronteres indiscutibles del món: un xoc entre dues plaques tectòniques, l’asiàtica i l’afroeuropea. És un lloc meravellós. És on passa gran part de Lawrence d’Aràbia, i les tribus locals són les mateixes que hi apareixen. El príncep Mohammed va triar aquesta regió per desenvolupar-hi una zona econòmica especial, com va fer Deng Xiaoping a la Xina. Volia que fos una vàlvula amb la qual el món pogués entendre la transformació saudita i, alhora, aprofitar un espai de progrés on es poguessin resoldre alguns dels grans problemes de la civilització actual. Tot això s’emmarca en la seva Visió 2030. És un projecte brutal.

—Costa de creure que es pugui construir una ciutat de més de cent quilòmetres, un sol edifici, la Línia, la capital de Neom.
—Aquesta regió està pensada per tenir uns deu milions d’habitants, amb la mida exacta de l’estat de Massachusetts, als Estats Units: 26.000 km². Havíem de fer-hi una ciutat nova. I que no tingués embussos, ni la petjada ecològica i física com les ciutats d’ara. Durant un any, vam treballar amb els millors despatxos d’arquitectura i urbanisme del món per presentar vuit propostes diferents: Nikken Sekkei, Stefano Boeri, Bjarke Ingels... Fins que vam parlar amb Morphosis, l’equip d’en Thom Mayne, de Los Angeles, premi Pritzker. Thom és un vell rocker de la utopia. Ha fet peces úniques. Nosaltres volíem protegir el desert. El desert, sovint, és vist amb menyspreu. Jo deia: “No, no, el desert té valor per si mateix.” Fer una urbanització al desert, aixecar un carrer, això ja està fet. La part creativa de la discussió amb el príncep era que ell demanava més. Amb Thom se’ns va acudir la idea d’una ciutat lineal. Parlant amb ell, vam recordar les vies transcendentals de Cerdà [les que connecten la ciutat amb l’exterior] i vam arribar a la conclusió que havíem de fer-ne una de planetària. Si agafes la posició de la Línia i la relaciones amb el món, lliga amb tots els deserts de la Terra. Si som capaços de crear una ciutat nova amb una petjada ecològica mínima i que permeti de viure en ambients aparentment impossibles, haurem fet bingo. En aquell moment, la Línia no feia cinc-cents metres d’alt i dos-cents d’ample; feia prop d’un quilòmetre d’amplada i tenia edificis normals. Després vam decidir compactar-ho.

—I ara és un sol edifici?
—La Línia no és un edifici, és una topografia.

—Però hi ha talls o és una continuïtat?
—És una continuïtat. Neix al golf d’Àqaba i puja fins a set-cents metres. Mor en un penya-segat i reapareix a la plana de Tabuk. Els dos trams s’uneixen per sota: en diem l’espina dorsal, on hi ha el sistema i la infrastructura.